free counters
pàgina principal de sacaries d'herbers

EL PARLAR D'HERBERS

Refranys i dites visites:Estadisticas

Iniciat el 15 d'abril 2004 (actualitzat el 19 de setembre de 2008 )

si voleu utilitzar alguna paraula d'aquest diccionari, escriviu a l'autor i feu constar la pàgina web i el seu autor
Actualitzat:

  7/1/09 8:56 PM

REFRANYS RECULLITS

PER MARIA JOSÉ GINER

REFRANYS RECULLITS

PER JOSEP GARGALLO (Sacaries)

Gener
- Si plou al gener, l'any sol anar bé
- Pel gener, tanca la porta i encén el braser
- Pel gener, la gallina al seu lloquer
- A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, a Sant Esteve un pas de llebre, als Reis, bèstia qui no hi coneix i per sant Antoni un pas de dimoni

Febrer
- Si la Candelera plora l'hivern fora, si la Candelera riu torna al niu. Tant si riu com si plora encara queden tres mesos de malhora.
- Trons al febrer, apuntala el graner
- Lo febrer de cap o de cul l'ha de fer
- Carnestoltes quinze voltes i Nadal cada mes. Que tots los dies foren festa i els domenges que plogués
Març
- Marçades
- Març, marcer, cada ovella amb el seu corder

Abril
- A l'abril aigües mil
- Lo cuc-cuc, si el dia tres d'abril no ha vingut, o s'ha mort o s'ha perdut
- Si plou a l'abril cada gota val per mil

Maig
- Al maig, cada dia un raig
- Que no passo Marquel i Creveta no te llevos la jaqueta
Juny
- El sol de juny estalvie llum
- Sant Bernabé és lo ventoler
- Sant Bernabé és lo fesoler (és quan es sembren los fesols)
Juliol
- Pel juliol, ni dona ni caragol(col)
Agost
- A l'agost a les set ja és fosc
Setembre
- Si el setembre és aquí, l'atmella hem de collir

Octubre
- Si a l'octubre plou, el rovelló es mou

Novembre
- Al novembre, castanyes
- Novembre, Tots Sants al primer i sant Andreu al darrer
Desembre
- -Per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Reis bèstia qui no ho coneix i per san Antoni un pas de dimoni
- Per Nadal, cada ovella al seu corral
- A Sant Andreu, aigua o neu
- L'estiuet de Sant Martí

Pas del temps
- La primavera, la sang altera
- A l'estiu, tota cuca viu
- No hi ha mal que cent anys dure

Meteorologia
- L'aigua del matí que no et faigue perdre el camí
- L'aigua de migdia dura tot el dia
- Cel a cabacets, aigua a canterets
- Mai plou a gust de tothom
- Al mal temps bona cara
- Sempre plou quan no hi ha escola / quan és festa
- Trons a la Cogulla aigua segura
- La bufada de sant Bernabé
- La ratlla de Sant Martí de matí que no pergues lo camí
- Santa Bárbara quan trone
- Any de serbes mai lo veigues
any de figues mai lo tingues

Treball i economia
- Qui pague descanse i cobre encara més
- Cada mestret té el seu llibret
- Qui no treballe no menge
- La temor guarde la vinya
- La peresa és la mare de la pobresa
- Al Mas de Patiràs si no portes no menjaràs
- Salut i pessetes, que tot lo demés són punyetes
- Diner crida a diner
- Vaig a la vinya de on padrí, carregar i fugir
- Qui no plore no mame
- Mana gos, mana gat. Fes-ho tu que ho ha mant
- El pagés si no treballe no té res
- Blat tardà ni palla ni gra
- Lo blat si a Pasqua està espigat a Sant Jaume segat
- El jornal entre pel portal i marxe pel fumeral
- Lo qui no guarde quan té no menge quan vol
- Lo que es dona no es torne
- De moliner canviaràs i de lladre no t'escaparàs
- Cadascú recull lo que sembre
- No digues blat menos que no estigue al sac
- Santa Bàrbara bendita, que guardo la collita

La familia i els amics
- Cada casa és un món
- Com més cosins,més endins
- Qui t'avisa no és traïdor
- Qui bé et vol et farà plorar
- Val més anar sol que mal acompanyat
- Home roig i gos pelut, abans mort que conegut
- Dos no es rinyen si un no vol
- Forasters vindran que de casa mos trauran
- Quatre filles i una mare, cin dimonis per a un pare
- Lo qui té xiquets no té el secret secret
- Lo qui en xic se gite, cagat s'aixeque
- Lo que no vulgues pa tu, no ho vulgues pa ningú
- Secret de tres descobert és
- Qui té xiquets té la casa foradada

Casats, solters i matrimoni
- Amor amb amor es paga
- Si no t'agrada no t'hi casos
- Bo i barat mai s'han casat

Joves i vells
- Jove i vell mal parell
Religió
- Despullar un sant per vestir-ne un altre
- Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Reis bèstia qui no ho coneix
- Si la Candelera plora l'hivern fora, si la Candelera riu torna al niu. Tant si plora com si riu encara queden tres mesos de mal hora
- Cada ú a casa seua i Déu a la de tots
- Lo més tonto podrie ser bisbe
El menjar
- A la taula i al llit al primer crit
- A casa Bertran qui no menge sopes no menge carn
- De carabassa en poca n'hi ha massa
- Quant més sucre més dolç
- Dilluns faves a munts
Dimarts favesa grapats
Dimecres faves seques
Dijous faves en caragols
Divendres faves tendres
Dissabte faves en recapte
I diumenge el moc te penge

Altres

- cruelda crueldó, ensenya'm lo rovelló
- Un sí senyor i un mane vostè


REFRANYS RECULLITS

PELS GERMANS BOIXET


 

Per Sant Sebastià, l'oreneta ve i el
tord se'n va.

Boires pel gener
pots sortir al carrer.

Tronades de gener,
bona anyada solen fer.

La pluja de la setmana dels
barbuts,cada raig
val cinc escuts.

Aigua de gener
omple botes i graner

A l´hivern, el millor amic
és un bon abric

Quan el dia creix,
el fred creix

Sant Antoni del gorrinet és
el primer sant fred.

Entre Sant Antoni i Sant
Sebastià, més fred
que en tot l'any fa.

Per Santa Agnès i Sant Fructuós
fa el fred més rigorós

La neu de gener
s'asseu com un cavaller.

Nit clara d'hivern,
l'endemà dia d'infern.

Aigua de gener,
millor que la de febrer.

Si plou pel gener,
l'any sol anar bé.


Sia en entrar,sia en sortir
el febrer dóna que dir.

Si plou per Sant Blaiet,
el darrer dia de fred.

Per Sant Valentí,
els vents aquí.

Per Sant Maties,
ja són llargs els dies.

Pel febrer,un dia dolent
i els altres també.

Sol de febrer
mai dura dia sencer.

Fred de febrer,
pitjor que el de gener.

Sol de febrer,
enmascara com un calderer.

Nevades de febrer, pluges
pel juny solen fer.

Neu i pluja de febrer,
el millor femer.

El febrer,
ja és jornaler.

A l'hivern boirina
i neu per veïna.

Febrer curt
amb vint-i-vuit dies s'en surt.

Si trona pel febrer,
molt mal en ve.

Febrer assolellat,
febrer gelat.

Trons al Febrer, puntal al graner,
trons al Març...fret Abril i Maig
.

Si l'hivern primavereja,
la primavera hiverneja.

Hivern molt assolejat
estiu molt ventat.

Quan la Quaresma
plora l'hivern és fora.

Si el març no marceja,
tot l'any li guarda enveja.

El sol de març
porta refredats.

Oreneta arribada,
hivernada acabada.

Primavera arriba
ovella esquilada.

Per la Mare de Déu Encarnada,
la darrera gelada.

Lluna tapada,
boira o ruixada.

Pel març el sol rega
i l'aigua crema.

Blat marcer,
el millor blat sol ser.

El juny hermós
és abundós.

Juny acabat,
dia escursat.

Pel juny, la pluja
de lluny en lluny.

Aigua de juny primaverenca,
molts mals arrenca.

Si vols conservar un bon pit,
pel juny no surtis de nit.

Sant Joan arribat, la primavera ha
passat

Val més pluja per S.Joan que
quatre gotes tot l'any
Juny plujós, garber
polsos
Pluja de Llevant no deixa res
davant


REFRANYS RECULLITS

PELS ATRES

Si el cos te demane vi, no'l fastidios...Dona-li vi.
Si el cos te demane aigua.....Donali vi pa que se fotegue!!!!!

El dilluns no treballo
el dimats pa descansar
el dimecres faig festa
el dijous a ballar
el divendres trac cuentes
el dissabte a cobrar
el domenge que treballaria, no me dixen treballar

 

El que come pan blando
y quema leña verde
la casa pierde

Quan el pobre paste
el forn s'assole

Trons al febrer
apuntala el graner

 

Si el vint-i-set no plou i el trenta hi ve bé,
bon temps per al mes que ve

El temps que fa el dia 27 DE GENER
és el que domina la resta de l'any

De Nieves de la Pilareta:

Xica roja si te'n recordes
de la nit de la borrasca
que ta mare te corrie
en una branca de carrasca.

I a ta mare l'hai vista
al barranc de l'assut
en les cames a l'aire
y ensenyant la poput.

Esta noche rondan pollos
prque los gallos no están
mañana rondan los gallos
y los pollos dormiran

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A

A bon vendre la capa
A Carnestoltes totes les bèsties van soltes
A Casa Beltran, qui no minja sopes, no minja carn
A Casa Beltran minjaràs sopes i no minjaràs carn
A Herbers van sembrar un bancal d'espinacs i va eixir un bancal d'abogats... tots molt pitos
Aigua al febrer apuntala el graner
Aigua passada no mol lo molí
A l'abril aigües mil
A l'abril cada gota mil
A la porta toque un flare, si no li dones pa s'esbarre
Albre vell i transplantat primer mort que arraïlat
Al febrer de cap u de cul ha de fer ,hasta a sa mare la va gelar al carrer
Al juliol, ni dona ni caragol
Allí on no hi ha sang , no hi cal vena
Al maig una mosca que no es pixés
Al Mas de Patiràs si no portes no minjaràs
Al pa pa i al vi vi
Al qui li has de donar sopar no li planygues lo brenar
Any de cerbes mai lo veigues
Any de figues mai te'n rigues (lo tingues)
A peu pla: al mateix nivell
A santa Llúcia, un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, al Reis torpe (bèstia)el que no ho coneix, a Sant Antoni un pas de dimoni
A sant Andreu aigua u neu
A sant Silvestre totes les burres porten cabestre

B

Blanc com una palometa.Blanc com el paper
Bona nit !Toootes les puces al teu llit i la més grossa al teu melic
Bon vent te bufo al cul
Botja: tan si val que em digues botja: no t'entenc; no m'ha dit ni botja: no m'ha saludat
Brut com un harapo, com un gorrino, com un pordiossero

C

Cau l'aigua a cantes
Cel a cabassets, aigua a canterets
Cel rogenc, aigua u vent
Contra més pressa més vagar
Costa avall, la merda corre
Cruelda crueldó, ensenya'm lo rovelló

D

De cara Cantavella o Morella, lluna vella
de cara Vallibona, lluna nova
Deixar blau (de cops)
Dia de sarauells vells: dia de treball
De fora vindràn qui de casa mos trauràn
Déu n'hi dó i animeu-tos-hi bé
De quin pa farem sopes? : què farem?
Detràs d'una pedra un cantal: de mal en pijor
Déu n'hi dó
Demà és domenge que el moc te penge

E

Eixe dorm a la palla
El que no guarde quan té no minge quan vol
En passat Nadal no posos cabal ni en la ceba ni en l'all
En va passar (se'n ha vist) més que el cànem: li han passat totes les desgràcies
Eres de la pell del dimoni,(o de satanàs)
Eres de mala ascla: de males idees o de mala intenció
Eres més aspre que un forrollat
Eres mes curt quel dia de Sant Tomàs (fi desembre)
Eres més pudent que un corcó
Eres més tossut que una rella
Eres més tonto que un tacó
Eres més tonto que un aladre ( uque un aixol)
Eres més viu que la fam
Eres rellonge de repeticio
Es fa tard i vol ploure
Espavil que ve el carril
És pitjor que la Inquisició!
Estàs a la figuereta: no t'enteres
Estàs com una carbassa: no estas bé del cap, o borratxo
Estàs més grillat que una pataca: boig
És un safraner : es fique on no el criden

El dilluns, faves a munts;
el dimarts, faves a grapats;
el dimecres, faves seques;
el dijous, faves en ous;
el divendres, faves tendres;
el dissabte, faves en recapte;
el diumenge, faves en fetge

F

Fa un sol que bade les roques
Fer-se els gafets: morir-se
Forasters vindran que de casa mos trauran
Fotre un bram a la soca de l'orella: ensordir

G

Gaita pagada fa mal só
Gat escaldat, en aigua freda te prou
Gos fart, no cace
Grog com el safrà

H

Hi anirà tot bous i bestià: ho perdrem tot
Ha perdut hasta la capa
Home roig i gos pelut abans mort que conegut

I

J

Ja li vagarà: ja tindrà temps de sobra

L

La barreta nevadora es pose entre la Mola i la costa de Morella
La gent d'Herbers: diners,diners i diners
La faena del dimoni, fer i desfer
La temor guarde la vinya
La vista és la que treballe
Lo qui no pot segar, espigole
Los de Paüls obrin primer la boca que els ulls
Los sants de fora fan més miracles

Les albaes del Boixá són molt bones de contar:
a migdia pa i pataques i a sopar pataques i pa

M

Març marçal, mortalera u fam
Marzo marcero, cada oveja con su cordero
Mecago'n l'hospital robat
Mes llerg qu'el passe de rams, la quaresma, una granera
Més roig que un perdigot
Mes sec que l´abadejo
Més vell que Matusalen
Més viu que la fam
Minges més que una revolta de riu
Muera Marta, muera farta

N

Negre com un teó (com un tissó a Torre d'Arques)
Net com una patena
N'hi ha un fart! : disgust
No digues gat hasta que no estigue al sac i bén nugat
No es pot tocar les campanes i anar a la processó
No te ficos en camisa d'onze (tretze) vares: on no caldria
No tocar vores : ser un desentés, mig boig
No tindre retentívol: fer les coses depressa i mal fetes; no tindre paciència

O

P

Pareix un hospital robat
Pareixen Marta i Gargori
Per l'aigua de matí, no pergues el camí
Per Nadal , cada ovella al seu corral
Plou i fa sol aigua de caragol
Plou i fa sol, les bruixes van de dol
Puja aquí dalt, i voràs a m'aguela

Per Santa Llúcia, un pas de puça.
Per Nadal,un pas de pardal.
Per Sant Esteve,un pas de llebre,
per Any Nou,un pas de bou.
als Reis, bèstia qui no hi coneix
i per sant Antoni un pas de dimoni


Q

Quan el pobre paste el forn s'assole
Què fem?De la palla fem
Que no passo Marquet i Creveta, no te llevos la jaqueta
Qui cante a la taula i al llit, no té el seny(els cinq sentits) complit
Quien canta su mal espanta y quien llora su mal aumenta
Qui guise dolç, guise pa molts; qui guise salat, guise pal gat
Qui més xulo capador
Quina barra que té!: quins c..... !
Qui no té faena , Déu ni done
Qui no guarde quan té, no minge quan vol

R

Ràpid que es fa tard i vol ploure!
Roda la mola, roda el molí, una coca fina i un trago (barral) de vi
Roig com un perdigot (tomata, pebrot a Coratxà; perdigatxo a Torre d'Arques)

S

Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et voldria dir,
que els pobres planten la vinya i els rics se beuen lo vi
Sant Joan, a vint-i-quatre i Sant Pere, a vint-i-nou,
i les festes de Sant Jaume, el vint-i-cinc de juliol
Santa Bàrbera bendita, que mos guardo la collita
Se fa tard i vol ploure
Sense cap ni centener
S'encen com l'esca: molt ràpidament i fàcil
Ser un dimoni: ser molt espavilat i ingeniós
Ser un pendó: anar abandonat
Si a Nadal al sol, a Pasqua al foc
Si el tres d'abril el cucuc no ha vingut u s'ha mort u s'ha perdut
Si al maig està espigat, a sant Jaume segat
Si a l'octubre plou, el rovelló es mou
Si la Candelera plora, l'hivern està fòra, si la Candelera riu,
l'hivern està bén viu (entorna-te'n al niu);
ni que riga ni que plora, tres mesos de malhora
Si la candelera plora, l'hivern està fora
si la candelera riu, .. l'hivern és viu
tant si plora com si riu, entorna-ten al niu
Si no t'agrade, no t'hi casos
Si San Pablo claro, ........ año de grano
si San Pablo espeso, . . .. año de queso
Si tens ràbia, (mossega) mastega ceba
Suar pega: suar molt


T

Tallar l'abadejo: ser el més presumit o pensar-s'ho; ser molt decidit i que se'n fa molt de cas d'ell
Tant me s'en donen cols com bledes
Tant tendre ere mon gendre que cagant se va esllomar
Tinc mal de cor: tinc fam
Tindre poc senderi (xolla a Coraxà), poc caletro
Tindre més fam que un esquilador
Totes les masses son roines
Trenta dies té setembre amb abril, maig i novembre
Tres filles i una mare, quatre dimonis per al pare
Tronc de Nadal, caga tarró i pixa vi blanc
Trons al març, amanix la barsella i el cabàs
Trons (rellampecs)a la Cogulla aigua segura; rellampecs a la marededéu fred a tot arreu. Amb la versió de Pena-roja: trons als mollons, aigua als collons
Trons de cul, rellampecs de merda

U

V

Val més un veí de la porta, que un parent de la costa
Verd com una ceba
Veste'n a la quinta forca: veste'n lluny, no molestes
Veste'n a pastar fang: veste'n a la m. (despectiu)
Va més brut que un nassareno
Vi dolç és pa molts
Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir

X

Xafarder i llengua llarga

si voleu utilitzar alguna paraula d'aquest diccionari, escriviu a l'autor i feu constar la pàgina web i el seu autor