Paraules

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

A

Abadejo: peix assecat i salat que es minjava molt els divendres de Setmana Santa

Abardollat: atabalat, nerviós

Ablair: (dial.) fer molt de mal : l’han ablaït a cops; les abelles l'han ablaït a picades

Abella: insecte himenòpter que fa mel i quan et pica et clava el fibló i mor, l'abella

Abocar: girar o inclinar un got, caixa o altre recipient, i fer-ne caure per la boca el seu contingut total o parcial

Abornar: (dial.) envestir, tirar-se sobre alguna cosa: eixe bou ni s’aborne

Abuidar: (dial.) buidar: treure de dins un receptacle o lloc i deixar-lo buit : abuida els clofos a l’estufa

Acaçar: perseguir insistentment, afanyar-se a obtenir

Acatar-se: adonar-se

Acatxar-se: inclinar-se doblegant el cos

Acavallonar : fer cavallons

Acovidar: convidar, invitar

Acormullar : omplir un recipient a cormull, fins per damunt la boca del recipient

Aclarir-se: ells no s'aclarixen: no saben com fer-ho; aclarix-te: decidix-te o fes-ho tu sol; ja t'aclariràs: ja t'apanyaràs, ja t'espavilaràs; ja s'hau aclarit?: ja us heu posat d'acord; tot està aclarit: solucionat i decidit

Acotxar : acaronar: acostar algú al cos per a dormir-lo, per protegir-lo, per emparar-lo
o per a què no tingui fred; acariciar

Acsiomo : brut: eccehomo [del llat. “Ecce homo” = Heus ací l’home]

Afanòs: (dial.) afanyós: àvar, que vol arreplegar-ho tot, sobre tot a taula; que es dóna pressa.

Afuar-se: arrancar acórrer molt de pressa

Agostejar: [agostejà] cremar i secar les plantes o fruits, per l’excés de calor o de sequedat i s’aplica també als animals i a les persones

Agostejat: cansat i agotat pel treball i la calor i sense fam, durant la sega i el batre

Agostera : dona o mossa que porta el dinar als dallers, nugadors, engavelladors i a les que espigolen

Agranar: Netejar amb una granera

Aguasil: empleat de l'ajuntament que fa pregons, encen les llums i es cuida dels seveis pùblics; a Herbers, el tio Mosset

Agüelo: persona vella; agüelet: molt, molt vell

Aguilando: regal u present que es fa a un familiar, amic,etc.; o els amos als criats; normalment per Nadal

Ahí: per ahí: per aquí; ahí dellà: a l'altre costat; de per ahí: d'un altre lloc; àinamunt, àinavall; peràinamunt, peràinavall

Aigua-plé : un bolet que té molta aigua i està mustio, pansit

Aique-passallà: crit amb què els rossegadors, llauradors i carreters fan caminar en determinada direcció els animals. Generalment serveix per a fer-ls anar cap a la dreta. Fent els crits d'arri, uallà, aique-passalla i oixque, feient espetegar les suriaques. Arri serveix per a fer avançar l'animal i sió per a fer-lo parar; oixque per a fer-ls anar cap a l'esquerra

Aiva!: exclamació admirativa

Aixada: eina que essencialment consistix en un ferro acerat, pla, llarg i estret, acabat en tall, que servix per a cavar o arrabassar, per l'altre costat hi ha el rastell, que servix per a tallar, i que té un ull al mig per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg

Aixadella: eina menuda que consistix en una fulla de ferro llarga i estreta, de dos a tres cm. d'amplària, d'uns 25 cm. de llarg, que a un cap té tall i a l'altre un ull per on passa un mànec curt de fusta, i servix per entrecavar manejant-la amb una mà

Aixina: així, d'aquesta manera

Aixiringa : instrument de llanda que té la forma d'un con buit invertit, on es posa la facidura, amb un tub llarg en el vèrtex, on es posen els budells, que, es posa dins d'un caballet que té un massó, penjat a una palanca, per a apretar la facidura, i servix per a fer butifarres

Aixol: eina que consistix en una fulla ampla i sensiblement corbada, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull a la part oposada, per on passa un mànec curt de fusta, que servix per a desbastar i obrar fusta

Aixecar: guardar: aixeca les ametles al calaix; posar-se dret.

Ajupir-se : abaixar el cos hasta casi tocar an terra , doblegant els ginolls, (com per a anar a cagar , quan anavem al corral o al monte)

Aladre: arada: instrument compost essencialment d'una peça on va fixada la rella, i d'un espigó on va junyit l'animal o els animals per estirar, i que serveix per remoure i girar la terra; tipus d'aladre: gitatori, de pala fixa, amb paletes, avió, de fusta, de ferro; parts de l'aladre: camatimó, corba, dental, orellera, rella, tinella, tascó

Alambí [alambí]: aparell generalment de metall que servix per destil•lar, per a fer aiguardent, format per una caldera amb una tapadora en forma de cúpula, un tub que conduix el vapor en forma de serpentí, un condensador, un refrigerant i un col•lector. La caldera —que s’anomena també calderí— servix per vaporitzar el líquid per ebullició. El condensador és l’aparell on el vapor és liquidat per refredament, i el refrigerant permet refredar el líquid fins a temperatures que permeten recollir-lo sense perill que s’evapore. El col•lector és el recipient on es recull, al final del procés, el líquid fred

Ajocar-se: posar-se les gallines en el lloc on han de dormir

Ala xiqueta!

Albardó: albarda: guarniment dels animals de càrrega de peu rodó que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra, etc, i una pell per damunt que s'adapta al llom de l'animal i sobre el qual es col·loquen les sàries, els argadells, els carrejadors que subjecten els banastos, les garbes, els sacs, les rames, les taleques, etc.

Albarzer: esbarzer: planta de tiges llargues, amb forts agullons falciformes, que fa un fruit negre o blavós, comestible, anomenat móres

Albre: (dial.) arbre

Alcova: dormitori amb una o dos habitacions que donen a una saleta, de la que estan separades per un arc i una cortina

Alego: pronte(prompte), aviat

Alfals: planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies , d'inflorescències blavoses i de fruits en llegum, molt conreada com a planta farratgera.

Àliga: àguila: pardal carnisser molt gros, del qual hi ha moltes varietats

Alforges: conjunt de dos sacs formats d'una sola peça llarga de roba doblegada pels dos extrems i cosida pels costats, amb la boca llarguera, a fi que, posats sobre l'espatlla d'una persona o l'esquena d'un animal, pengi un sac a cada banda; els diables d'herbers portaven alforges per a anar a captar pel poble

Alfranja : franja: voreta o guarnició en forma de banda sobreposada, que es posava als cubertons i altres peces de roba

Aljub: [aljúp] dipòsit tallat a la penya o fet d'obra i cobert de volta per a arreplegar l'aigua de la pluja.

Allà quanta: fa un temps; allà quanta vam fer un viatge

Almassen: magatzem : local destinat a guardar-hi coses en gros, especialment mercaderies

Almendrat : pasta feta amb ameles, sucre i clara d'ou batuda, cuita al forn dins d'un motlle

Almostra : almosta: quantitat que cap a la conca de les mans juntes

Alvarca: avarca: calçat rústic compost d'una sola de cuiro o de roda de camió i algunes corretges i cordells que la subjecten al peu i al turmell

Amaniu-se! : amenaça; i també: prepareu-se

Amanós: que sap fer bé les coses; objecte que es pot menejar fàcilment

Ametla : ametlla: fruit de l'ametler (ametller)

Amero: més banyat que un amero

Amorzar: almorzar (dial.) : esmorzar

Andròmina : moble, estri, eina, etc, atrotinat, inútil.

Andurrial: (cast) costes difícils de pujar, llocs amb mals camins i difícils de transitar

Anou: nou: fruit del noguer

Ansa: nansa: agarrador de forma circular, semicircular o d'altra figura corba o closa, posat a un objecte per fer-lo més fàcil d'agarrar

Anterra : m'ha caigut el llibre anterra

Antoix :desig vehement i poc raonable

Antoves: espai que hi ha, a l'esglèsia, entre les bòvedes i el teulat (on hi pujavem els escolanets des d'un forat que hi ha a la cambra del cor: superprohibit); antova: el sostre ovalat del forn, fet amb toves

Anyada: collita; quantitat de fruits d'una espècie o conjunt de fruits que ha produït la terra en un any determinat

Apanyar-se: curar-se, posar-se bé d'una malaltia; espavilar-se; apanyar: arreglar

Apardalat: atontat, encantat

Apos!

Aquí dellà, aquí adella : al costat

Araboga de neu: nevada fina i curta amb vent

Arduet: molt ràpid, llest i nerviós, que fa les coses ràpidament

Arbit, àrbrit (vulg.) : àrbitre

Aresta: filament aspre de la clovella dels grans de blat, de civada i d'altres plantes gramínies; la de la civada pica molt

Argadells: aparell compost de quatre o sis cistells de vímens, que es posen meitat a cada banda de l'albardor d'un animal i servixen per a portar aigua

Argilaga : argelaga: arbust ramificat i espinòs amb moltes punxes i molt combustible; amb una argelaga encesa socarren el porc mort, per pelar-lo, i encenem el foc

Argilagueta: herba en infusió bona per a la sang

Arguellat: molt prim, sense llustrei descolorit, d'aspecte malaltís

Arpiots: eina de ferro amb dos forcons llargs i per l'altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d'un mànec llarg ; aquesta eina servix per cavar la terra, per entrecavar ceps, per collir pataques, etc

Arraïl : arrel

Arraïlar : arrelar: fer, criar, arraïls una planta, fixar-se al sòl mitjançant l'arraïl; fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc, de manera que esdevé difícil d'extirpar o d'extingir.

Arranque, ronda: conjunt de consumicions fetes per un grup de persones i que pague una d'elles: "Manolo pague el primer arranque i Pere el segon""pos jo pago el tercer"

Arrecollons!

Àrredeu!

Arresa : res: animal boví, de llana o de cabrum; cap de bestiar: cordé, ovella, cabra, cabrit mort, que està penjat a la carnisseria per a ser despeçat i venut; carn d'arresa: carn d'ovella que es posave al caldo (brou)

Arreu: 1)eina, utensili agrícola; 2)per tot arreu: per totes bandes

Arri: crit amb què els rossegadors, llauradors i carreters fan caminar en determinada direcció els animals. Generalment serveix per a fer-ls caminar, avançar i correr més. Fent els crits d'arri, uallà, aique-passalla i oixque, feient espetegar les suriaques. Oixque serveix per a fer anar l'animal cap a l'esquerra i sió per a fer-lo parar; uallà i aique-passallà per a fer-ls anar cap a la dreta

Arribassar: arrabassar: treure l'erm cavant per fer un bancal nou o agrandir-lo amb les vores ermes; cavar amb els arpiots el tros daball de les parets que no es pot llaurar i va quedant erm

Arrop: mel negra: suc fet amb l'aigua bullint que s'utilitzava per netejar el brescam: es bull eixa aigua dolça, on hi posen carbassa cruga (crua) i seguix bullint fins que torne a la mitat

Arrova: rova: unitat de pes equivalent a 10'400 quilograms, o 26 lliures

arruixar: (dial.) ruixar: remullar una cosa tirant-li el líquid a gotes o a raig prim; mullar, banyar

Asclar: trencar a troços la llenya, fer-ne ascles

Ascla: ser de mala ascla: de males idees o de mala intenció

Assabucat : adormit inclinant-se cap a davant, fent una becadeta; desmaiat

Asseat: net i polit

Assessiat: que ha satisfet plenament la fam

Assestar : postura de les ovelles en fer molta calor, amb els caps catxos, en rogle i fent-se ombra unes a les altres , després d'haver pasturat

Assolar: tirar abaix una edificació; un líquid, aclarir-se deixant el solatge al fons del recipient.

Assossegar: sossegar : ttranquil·litzar, posar en pau o en calma; sossegueu-tos

Àstec: aspre al gust, com les serves :

Astorat: conmogut per un fet i que mira a tot arreu; un matxo, amb les orelles tiesses

Atapir :fer molt compacta una cosa apretant les parts de què es compon: atapir la palla; encertar un objectiu amb un objecte com una pedra, una masseja, un esclafidor

Atapit: que fa bromes pesades; bèstia al saludar; pesat, insistidor; atapir : apretar; atapir la palla

Ataulador: eina grossa de fusta, plana, de dos troncs units per uns travessers, que servix per desfer els terrossos del camp i aplanar aquest per al conreu; també pot portar punxes de ferro davall

Ataüllar: mirar, observar atentament i formar judici per a estudiar alguna cosa i decidir com actuar

Atissar el foc amb les estinalles: amontanar les branques cap al foc per encendre'l més; pegar

Atolondrar : torbar l'enteniment per una forta impressió, per la pressa u obligació

Atorrollat: atabalat, confòs

Atre: altre: que no és el mateix, que és distint

Au! némone!

Aufanós: (dial.) ufanós: que es creu el millor i en fa ostentació; planta que creix molt ràpidament, molt abundantment

Aulor: olor: sensació produïda en l'òrgan de l'olfacte

Aurella : orella: Òrgan de l'oïda; el mateix sentit de l'oïda

Avariento : ruido i soroll fort

Ave!: per a cridar a una casa (ave maria puríssima!)

Aventar: tirar alguna cosa amb força; ixir aventat : arrencar a correr sense mira res

Averia : animals de corral en general, bestiar, matxos, gallinam o conills

Aviar les ovelles : traure les ovelles, el pastor, del corral cap al monte per a que pasturen

Avespa: insecte himenòpter; quan et pica et clava el fibló

Avión :aladre fixe amb dos aletes de ferro a cada costat i la rella per a mantornar la vinya i la terra fina

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

B

Badoc : 1)encantat, distret, que no se'n adona; 2)flor de la carbassera

Bagots: raims que broten al final del sarmen, que es queden al cep després de veremar i que son de menys qualitat que els de la brocada

baldat [baldàt]: molt cansat, amb fatiga excessiva, fet pols

Banasto: cistell gran de vímens que servix per carrejar qualsevol producte que es cull al camp: panís, pataques, fem, etc.; se'n tenien 3 0 4 parelles, els més nous eren pel panís, els vells per a les pataques i els més vells per al fem

Bancal: tros de terra plana conreada, delimitada per parets

Bandejar: tocar les campanes

Banquer : manil: manta o drap de llana per posar i tapar la pasta i els pans quan es pastava a casa i es coïe el pa al forn(es feien sacsonets per posar-hi els pans per a fer-se tous); devantal que duen les dones per anar al forn

Bànua: Cobrellit de cotó i d'ornament, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos

Baralla : El joc complet de cartes

Barandat: paret prima, feta de canyís u rajoles i guix, que separa dos habitacions

Barcella: mesura de gra que equival a 8 mesures, uns 10 kilos; ho rasaven amb la rasadora, una fusta llarga i redona; recipient de fusta que té la capacitat d'una barcella

Barganya: que no està parat, que sempre està fent alguna cosa

Barganyar: treballar minuciosament en una faena difícil i delicada; buscar amb insistència

Barra:1) mandíbula; quina barra que té! : quines d'aixonses", quins c..."; 2) peça de matèria sòlida ; barra de pa

Barral: recipient de vidre, redó i molt ample de panxa, amb un galet molt llarg i estret per beure a galet i un altre més gros per omplir-lo; a Coratxà i a Pena-roja li diuen porrò

Barreja [barréija]: beguda composta per moscatell i aiguardent, que es prenia a Herbers, al bar o a casa, de matí, a "pelo", per a agafar forces (era el substitut de la llet o el café) (els més valents solien prendre aiguardent o absenta; vi dolç o ranci amb un raig d’aiguardent, anís, conyac, etc., servit sovint com a acompanyament de fruita seca, carquinyols, pastes, pastissets, panellets, etc (per als sibarites)

Barrusca: rama a on van enganxats els grans del raïm, que queda en prensar-los, minjar-se'ls o quan cau una pedregada

Barroco: cop violent al cap, sense fer sang, que fa un bony

Barrunta: que li dona voltes als assumptes, que insistix molt, que remugue

Bàrtuls: eines, estris, utensilis, maletes, bosses, objectes que portes

Basca : buó, calor forta i sufocant, perquè l'aire és humid i xafogòs

Basques, tindre : tindre pressa

Bàssia: receptacle de fusta o de goma per a pastar guix, ciment, etc.

Bassiol : menjador de fusta dels gorrinos, porcells, i altres animals de corral

Bat: de bat a bat: obert completament

Batan: [batàn] molí draper; nom de diferents màquines i mecanismes usats en la filatura i en el tissatge per estirar u planxar els cubertons i peces de roba quan eixien dels telers

Bataner: [batané] persona que treballa en un batan

Batera [batéra] de bater: batallador. Per tant, batera deu significar "fal·lera", obsessió per aconseguir alguna cosa, guanyar una batalla

Batolla: pal llarg per a fer caure de l'arbre, en batre el brancatge, ameles, olives, etc.

Baubes [balbes](les mans): insensibles pel fred: les mans baubes, els peus gelats i les orelles i el nas rojos

Bavero: pitet que posen als sagals

Becaina: becadeta, mesdiada curta

Birla: peça de fusta, allargada, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar al joc de les birles

Blanquinar, emblanquinar: donar una passada de calç a una paret per fer-la blanca i neta

Blandina: pallissa forta i llarga

Bodega : celler: cambra baixa o subterrània on es guarda el vi

Bòlit, de: [de bòlit] atrafegat, que vol fer moltes coses alhora; actuar precipitadament sense saber ben bé el que cal fer, isca el que isca. Anar de bòlit

Boç: entrelligat de corretges, de corda o de filferro, que es posa enrevoltant la boca dels animals perquè no mosseguin o no mengin

Boçar: vomitar

Bocí, fer un : fer un mosset,per a apagar la fam, el mal de cor

Bòlit, anar de: atrafegat per les moltes obligacions i deures

Bombolla: bufarota: elevació de l'epidermis feta per una cremada o per usar una ferramenta quan tens les mans tendres

Bonyga: excrement d'animal cavallí i boví: matxo, ase,caball, bou, etc.

Borrassa : peça de roba grossera , de la mida d'un llençol gran, que servix per portar-hi la palla i, posat davall els arbres, per arreplegar-hi ameles, olives, etc que es feien caure amb una batolla; ara es fan de plàstic; abans s'utilitzava qualsevol tros de roba vella

Borrego: mardà : cap de bestiar de llana, mascle; ignorant, curt d'enteniment o sense criteri propi; insult

Borrony: bony produït en el cap per un cop violent

Borxaca: butxaca: bosseta cosida a una peça de vestit per guardar diners , mocador, rellotge, etc

Bot: 1) recipient gran format de pell de cabra o de xot, que cosit i empegat servix per contenir vi, té un forat en forma de cornitxol per omplir-lo i que es tapa nugant-lo amb un cordell; 2) moviment ràpid cap a un lloc determinat

Bota: recipient menut de pell de cabra o de xot cosit i empegat , amb un tap en rosca que té un foradet i una rosca on s'enrosca el segon tap, que serveix per dur vi o altre líquid i per beure a galet

Botador: salt d'aigua entre roques

Botar: saltar, fer un bot; botar foc: encendre un foc que pot comportar un perill en un lloc no adient

Boter: que fa bots i botes

Botern: forat gran fet pel foc a un vestit

Botja: arbustet molt ramificat, de branques dretes i fortes, amb flors rodones, grogues i fortes a les puntes, de quatre a sis decímetres d'altura, de fort aulor aromàtic que servix per a arreplegar el gra que ha quedat a l'era

Brancal: escaló de la porta d'entrada a les cases

Bres : espècie de llitet, generalment de fusta , que té els peus corbats de manera que es pot gronsar, i serveix per dormir-hi els xiquets

Bresca: pa de cera format d'una multitud de cel·letes prismàtiques hexagonals, que les abelles fabriquen dins el rusc per dipositar-hi la mel

Brescam: conjunt de bresques

Brisa: residu sòlid que resta del raïm després de xafat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol, al qual s'ha llevat el most . Hom en deriva altres begudes, com ara el vi capgirat i, destil•lant-ho, l’aiguardent de brisa. Es pot destinar a altres usos, com ara menjar per al bestiar, adob i combustible.

Brocada: part del sarment que es deixa al cep en podar la vinya

Brulla : herba que creix en quantitat, molt verda i acabada de sortir,i que fa com una catifa verda: un exemple típic és la pujada cap a l'església de Coratxà, on ens revolcavem els xiquets i les xiquetes; a Herbers n'hi havia a les Eres Llargues, si plovia, i a la pujada al castell

Bufa: ventositat que s'expel·lix sense soroll

Bufador: canó de canya o de metall, foradat a cada cap, en el qual bufen per avivar el foc

Bufarota : bombolla: elevació de l'epidermis feta per una cremada o per usar una ferramenta quan tens les mans tendres

Bufat: gat, borratxo

Bugada: netejar la roba blanca de cotó escaldant-la amb lleixiu feta de cendra; en un cossi es col·loca la roba bruta, damunt un banquer de llana i damunt cendra cernuda i aigua bullint que es va mesclant amb la cendra i es cola dins la roba; es deixa 24 hores i després es destapa el forat del cossi; després aclarien la roba en aigua clara al riu o als llavadors

Bulto: 1) paquet; 2) bony que ix al cos; una dona que fa bulto: està embarassada

Buó: basca, calor forta i sufocant, perquè l'aire és humid i caloròs

Burga: baqueta d'escopeta de pistó per a apretar la pòlvora, els balins i els tacos dins del canó

Burro : riscle: instrument compost d'un mànec molt llarg que a un extrem porta entravessada una post guarnida de pues de fusta o de ferro, que servix per a arreplegar espigues al segar, herba o palla a l'era; 2.-agarrar un burro: plorar ; fer el burro

Burra: elevació de la dermis, la pell pel contacte seguit d'un arreu treballant o al arrancar els cigrons o altra herba

Burs d'aigua: raig que surt amb força

Burrumbada: d'aigua: tronada forta amb pluja intensa i sobtada; de gent: arribada excessiva de molta gent al mateix temps; venir una burrunbada a algú: prendre una decisió ràpida; fragor, estrépito, ruido sordo y continuado ( al Pais Basc)

Burxanc : Bastó esguellat i punxegut que pot fer mal i pot servir per a burxar

Burxar: 1)fer entrar el burxanc o qualsevol instrument de punxa en un forat, removent-lo; 2) remenar (el foc) amb el forroll

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

C

Cabàs: recipient d'espart o de llata de palma, de forma ovalada amb les voreres relativament baixes i amb dues anses, que serveix per tenir-hi gra, per traginar terra i per altres usos anàlegs

Cabasset: cabàs menut

Cabeça [cabéça]:bulb. La planta de la ceba, del lliri, de la tulipa, una cabeça d'alls

Cabeçó: Conjunt de corretges que subjecten el cap de la bístia per estirar del carro

Cabestre [cabéstre]: corda o corretja que hom lliga al cap d'un cavall o una haveria per subjectar-la en haver-la de menar o en tenir-la lligada

Cabussó: acte de tirar-se de cap dins l'aigua

Cafís [cafís]: mesura de capacitat per a arids, equivalent a dotze barcelles, d’un pes aproximat en blat d’uns 150 quilos

Cagarnera: cadernera: pardal menut que té el cap d'un color vermell fosc, els costats del cap blancs i la part posterior del cap negra, amb una faixa groga i la coa negra amb taques blanques
Cagarrites: diarrea

Caguela: excrement de bestiar oví, ovella, cabra, etc.

Calbot : caspirot, clatellot: cop pegat amb la mà closa al cap

Calça: fer calça : entrellaçar els fils adients, amb agulles llargues especials, per fer-ne jerseis, calcetins, etc.

Calces: peça de vestit que cobrix el peu i la cama, ajustant-se al contorn d'aquesta amb la camalliga, generalment fins més amunt del genoll

Calcetí: mitjó: peça de vestit que cobrix el peu i la part baixa de la cama

Calcigar: trepitjar; posar el peu damunt una cosa, especialment el peu d'un altre

Calderada: conjunt de pataques, cols, carbasses, porrasses i tot tipus de verdures i hortalisses de temporada bullit per als gorrinos dins d'una caldera penjada a un ganxo damunt del foc (eren molt bones les pataques cuites a la caldera, pelades i amb sal i oli)

Calderó: recipient de forma redona, de metall, amb una ansa semicircular que la subjecta, el qual serveix per a coure el menjar dels gorrinos i per a bremar

Caletro : (pepetisme) capacitat intel·lectual; tindre poc caletro: poc seny

Camella: cadascun dels bastons corbats que van ficats verticalment dins els forats dels extrems del jou i se fixen al feltre de l'animal, servint de punt de resistència al moviment muscular de l'animal

Camalliga: lligacama: cinta, cordó, elàstic, etc., amb què es subjecten a la cama o cuixa les calses per evitar que caiguen cames avall

Camatimó: barra llarga que forma la part anterior de l'aladre i va unida directament al jou per la traiga; per a dos animals

Camenya: sac de palla u pellarofes per a dormir en terra

Canadelles: pitxerets o ampolletes amb broc que serveixen per ministrar el vi i l'aigua per a l'oblació en la missa

Canalla[canàlla]: grup de xiquets. Els fills d'una família quan són menuts

Canasta: canastra: recipient fet de vímens entreteixits amb dos anses, de forma troncocònica invertida i de boca rodona i molt ampla, que servix per traginar roba, la pasterada i altres coses

Cancel: cancell: clos de planta rectangular i aplicat a una portalada d'església, fet d'envans de fusta, cobert per dalt i obert pels costats amb dos portes menudes als costats i una de molt gran al centre, i servix per a evitar que l'aire exterior entri directament a l'interior quan hom obre la porta d'entrada

Candela: penjoll llarg de moc; ciri menut: porció cilíndrica de cera o de matèria cèria que envolta un ble situat a l'eix i que, encesa, serveix per a fer llum; la dónen el dia de la Candelera i per Pasqua a l'esglèsia

Canella : os prim de la cama, i la part més prima d'aquesta; planta aromàtica per a cuinar; aixeta que hi havia a la llontja; canó pel qual surt l'aigua en una fon

Cantal: pedra petita de forma irregular

Cànter: 1)recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un coll i té una ansa a cada costat; 2)Mesura de líquids, que conté poc més d'onze litres i servix per mesurar principalment oli i vi ; canterer: on es posen els canters

Canyís: conjunt de mijes canyes entrelligades paral·lelament i reforçades amb canyes travesseres senceres, que serveix per sostenir teulades, per formar cel-rasos, per fer tancats o per posar-hi fruita a assecar

Canyo : forat fet davall del carrer, de l'alçada d'una persona, d'uns dos metres, prop de la bodega que servia de nevera i per a amagar menjar durant el pas dels exércits

Cap de casa: truna: part de la casa a davall del teulat i de poca alçada, on es guarda l'herba i els trastos vells

Capa: peça d'estam (la flor de la llana), llarga des del coll fins prop dels peus, oberta per davant i sense mànigues que portaven als enterros (enterraments), per a confessar-se, etc.

Caparra: paparra: aràcnid traqueal, de l'espècie Ixodes ricinus, de forma oblonga, llarg de quatre a sis mil·límetres, que habita pel camp, a terra o enfilat per les plantes, fins que troba algun home o animal al qual arrapar-se, i aleshores li xucla la sang

Capcingle: anella d'ullastre o d'altra llenya vincladissa, en forma semicircular amb els extrems units per un travesser recte, que va posada al cap de la cingla i serveix per estrènyer fortament aquesta i subjectar-la al bast o a altra cosa

Capicular: col·locar les coses de cap ide cul, en sentit invers; exemple, les gavelles pa fer les garbes

Capot: peça llarga d'abric, generalment de drap fet a Herbers, botonat, amb mànigues i que arriba davall dels ginolls, que porten els pastors

Capçana :draps per a curar i tapar la ferida: el mal de la curassana: poc mal i molta capçana

Capsot: caparrut, obstinat en les seves idees o propòsits

Captarrera: pedrís damunt d'una paret, amb una barana per no caure de dalt baix

Caragol: instrument consistent en dues mordales de ferro o de fusta que s'acosten o se separen per mitjà d'un eix roscat i serveixen per subjectar la peça que s'ha de treballar en els oficis de ferrer, fuster, llauner, etc

Carbassa: fruit de la carbassera; estar com una carbassa: no estar bé del cap; donar carbassa: dir que no, no acceptar la invitació, molt típic al ball

Cardar : : fer el coït; passar la carda a certes matèries filamentoses, com la llana

Card coler: (de card i coler): 1)planta que fa unes floretes llargues com filets, que es diuen herba colera, i que, secs, servixen per a fer el formatge i la collada. 2) Planta que produïx carxofes

Cardinxa: Planta espinosa de flors de color tirant a lila agrupades en capítols ovoides amb l'aspecte de pinyes eriçades de pues.

Carnera : caixa de fusta i tela metàl·lica que serveix per a guardar carn .Mosca carnera: negra i grossa que minge carn

Carnús: que no para de fer malifetes

Carnussada: col·lectiu de carnussos

Collada [collàda]: postre fet de llet fresca d’ovella i herba colera

Carpit, cereals : quan estan massa secs i s'han de segar urgentment

Carracla: instrument musical, el seu sistema de toc es basa en la frotació de làmines de fusta; les tocavem pal divendres sant amb les matraques quan els xiquets anavem davall de les peanyes

Carretell [carratell]: bota: recipient de fusta de roure o de castanyer, de forma aproximadament cilíndrica, amb les bases formades per dues posts circulars i amb els costats composts de taules corbades i sòlidament unides per cèrcols de fusta o de ferro, que servix per contenir vi i té una cabuda variable de quatre càrregues en amunt; també existix el carratell petit que es porta al camp, com la bota

Càrrega: 1)unitat de mesura; de vi o d'oli: uns 120 litres; de cereals, de carbó: uns 120 quilos; 2)quantitat de coses que porta un animal; 3)obligació o conjunt d'obligacions que s'han d'aguantar

Carrejar: garbejar: portar garbes amb animals, amb carrejadors, del camp a l'era per batre-les

Carrejadors: aparell compost de dos barres paral·leles d'un metre de llargària, unides per dos travessers d'un pam i mig, que es posa damunt l'albardó d'un animal i servix per al transport de garbes, rames, portadores, sacs, banastos, taleques i altres

Cartó : espècie de paner de vímens, relativament poc fondo, que servix per portar terra, fems, pataques, o per dur la roba a rentar; el pedrer és més menut i el femer, més gran

Cartró: espècie de paper gruixat i fort, fet de pasta de paper corrent endurida a la premsa o d'alguns fulls de paper adherits l'un a l'altre

Carxot : clatellada,Clatellot: calbot,caspirot :cop pegat al cap o al clatell amb la mà

Casalici: casa molt gran

Cascall: pedres soltes i menudes que hi ha als bancals i als pedregals

Casera: majordona, criada del capellà

Caspirot : calbot, clatellot: cop pegat amb la mà closa al cap : Traginar les garbes del camp a l'era

Casqueta: pasta feta amb farina, oli i gracioses, amb confitura al seu interior, cuita al forn o en paella

Cassol: espècie de tupí de metall amb un mànec llarg de ferro, més ample de baix i més estret de dalt

Cassola: recipient de terra o de metall, de boca rodona molt ampla, i de poca fondària,amb dos anses menudes que servix per a coure-hi diversos guisats

Castanyolada: mos d'un animal en la boca ben oberta

Catre: 1)llit menut format d'un simple bastiment amb unes cordes que servixen de jaç i dos parells de petges que formen dues aspes i resulten fàcilment plegables; 2)cadira plegable, format de dos barretes que sostenen unes correges i de dos parells de petges que formen dues aspes, i serveix per seure les dones en l'església

Catxap: conill jove, que encara és menut

Catxapera: cau de conills, lloc on crien els conils als corrals; casa menuda

Catxillada [catxillàda]: grup d'animals, dit especialment al grup de gorrinets

Catxo: baix; ajupit, inclinat cap a terra

Catxurro: [catxúrro] fruit de la (catxurrera) que s'enganxe a la roba; se'l pot trobar en erms, vores de camins, runes, etc.

Catxusques: botes impermeables de goma de diferents alçades per a l'aigua i la neu

Cavalló : 1)llom de terra entre dos solcs; llom de terra més alt que separa o limita les eres en els horts o que serveix per a deturar l'aigua o variar-ne la direcció en els reguers; 2)forma de contar la collita de cereals, les garbes: deu garbes són un cavalló

Càvec : espècie d'aixada que té la fulla ampla i de forma rectangular, similar a la llaona, i servix per a arreplegar terra i amontonar-la

Cavegó: espècie d'aixada que té la fulla ampla de la part posterior i estreta de la part anterior, de manera que resulta de forma trapezial o triangular, i servix per a cavar, per a regar, per a sembrar a l'hort

Cavegueta: cavegó amb la fulla igual de ampla al davant que al darrera

Cendra bullida amb aigua per fer lleixiu

Cendre: fer passar pel sedàs una matèria pulverulenta (especialment farina o cendra) per a separar-ne les impureses: de la farina, se'n diuen segó

Censal: el censal consisteix en el dret de crèdit a percebre i l'obligació consegüent de pagar indefinidament una pensió a una persona i els successors en virtut del capital rebut; finca que hi ha a la vora dreta del riu

Cep [cép]: planta de l’espècie Vitis vinífera, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles (pàmpols) palmatilobulades i irregularment dentades, flors petites en panícula i fruits (grans de raïm) en forma de baia arredonida, que s’agrupen en una rapa formant el raïm.

Cepet : parany de filferro gros de forma redona, quan està parat, compost de dos semicircunferències unides que s'obren; es para enganxant un filferro gros a una ansa que està al centre de la circumferència i quan el pardal toca el filferro, salta el filferro i es tanca el cepet per l'acció d'una molla, i servix per a caçar pardals, conills i altres animals menuts

Cèrcol: anell de fusta o d'acer que manté unides les taules d'una bóta o d'un carratell

Cermenya: pera primerenca, molt menudeta

Cerro, fer: enfrontament entre dos gossos, dos gats o gat i gos, que s'estorrofen i bufen, abans de barallar-se

Cicater: mesquí, que li manca generositat, que escatime el que ha de donar

Cimal: cadascuna de les branques principals, que surten de la mateixa soca de l'arbre

Cingla: faixa, corretja o corda per a assegurar l'albarda o la sella per sota el ventre

Cingle: espadat de roca que forma timba, generalment allargat, al cim o en el pendent d'una muntanya

Civada: ordi: planta gramínia

Clarió: pasta de guix i de greda, en barretes, per a escriure a les pissarres

Clatellot: calbot,carxot, caspirot: cop pegat amb la mà plana al clatell

Cloc i piu (estar o anar): estar malalt, malaltís amb poca salutc, uns dies estas bé i atres no tant

Clofo: clofolla: la part exterior, més o menys dura i poc comestible, que fa d'embolcall a ametles, avellanes. anous, etc.....

Clot [clòt]: forat; depressió geogràfica, partida: els Clots, la Clotada

Cobertor: cobrellit teixit de llana, generalment formant mostres o dibuixos; com els feia el tio Mosset

Coca: portar a la coca: portar a l'esquena algú; pujar a la coca

Coç: coça: guitza: moviment violent de les potes de detràs d'un animal, o de la cama d'una persona, dirigit contra algú o algun objecte

Còdul: còdol: pedra que tiraven els pastors a les ovelles per baix braç

Cofí: recipient d'espart, de forma rodona i molt planer, dins el qual es posa la brisa dels raïms o la pasta d'oliva per premsar-les

Colera, herba colera : flors llargues, com filets, del carcoler que mesclades amb un poquet d'aigua, es piquen i es colen damunt de la llet per a fer formatge o collada

colgar : posar davall terra; cobrir completament, posar davall, tapar; "colgar de terra o colgar-se davall de les mantes, o colgar-se de palla"

Collada [collàda]: postre fet de llet fresca d’ovella i herba colera

Collera[colléra]: la porten els matxos per a llaurar, per a batre. És de roba o de pell, replenada amb palla o altra cosa

Colomello: ullal: dent puntuda situada a cada costat de les incisives, entre la darrera incisiva i la primera molar

Comare: dona que assistix les parteres, una persona molt fonamental quan es paria a casa

Comparativa: cooperativa

Comuna: taula de fusta redona damunt d'un forat redó, que dóna al corral o a l'exterior, per a fer de ventre o pixar ( no hi havia cadena)

Condolit: adolorit pel fred o per un mal: que no té força per treballar

Conduir : Esser de llarga durada ; "el dia m'ha conduit molt": he tingut temps per fer moltes coses; "el pa m'ha conduit molt": m'ha durat molt, n'he fet moltes minjades

Conlloga: Acte de deixar-se mútuament l'animal de treball els pagesos que només en tenien un, a fi de formar el parell necessari per a llaurar, batre, etc; també s'ajudaven pel batre i quan ho necessitaven

Conque: conjunció, partícula introductòria: conque fa fred, no hi anem; conque no te'n vas ara!; este mos aprofitarà pa candelero,conque l'agarren, .......

Consevol: qualsevol

Corba : part anterior de l'aladre, de ferro (abans de fusta); la roca Corba es troba davall de la roca Tallada, prop del Molí

Corbella: eina de fulla de ferro acerat, corbada, posada al cap d'un mànec, per a segar herba, menys corbada que la falç

Corcó: Corc, insecte de vàries espècies que rosega i destrueix cereals, fruites, fusta, etc; persona que es queixa de tot, que sempre guny: és més pudent que un corcó

Corfa: part exterior i dura del pi; la peladura del pi

Cormull a : ple al màxim, per damunt la boca del recipient, quan quasi cau pels costats

Cornaló: cornalera: cada una de les anses d'un banasto, d'una portadora; les dos puntes dels carrejadors, on t'agarres quan vas a caball

Cornitxol: cada una de les bosses , una a cada costat, que té la sària quan està damunt de l'albardó, on s'hi posaven tot tipus de productes, fins i tot els xiquets sentats en una cadireta menudeta per a anar a la Tossa, a la Mare de Déu o a Coratxà, en el meu cas; també existix el cornitxol d'una manta, que et posaves quan feia fred o plovia i tenia com una bossa en una punta

Correntilla [correntílla]: agarrar carrera o correr molt ràpid; carrera curta i ràpida

Corromput/corrompuda: pesat, insistent

Corronyer: planta silvestre

Corrupies : diarrera :

Coscorró : cop fort donat amb el cap; cop donat al cap amb el nus del dit del cor, tenint la mà tancada

Cosí prim : fill de cosí germà ; contra més cosins més adins.

Cossi: gran recipient de terrissa de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada: es col·loca la roba bruta, damunt un banquer de llana i damunt cendra cernuda i aigua bullint que es va mesclant amb la cendra i es cola dins la roba; es deixa 24 hores i després es destapa el forat del cossi; després aclarien la roba en aigua clara al riu o als llavadors

Cossinogues: cossigonyes, pessigolles: sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll

Costellada: cop fort donat per una caiguda, especialment a les costelles ; tabalada,

Costera "mecagonlacostera"

Costereta: costa curta i de poc desnivell: la costereta de Blai, la del tio Ferrer

Costerut : Que fa molta costa; molt pendent

Costura: escola de les xiques

Cremaller: recipient graellat format de barres de ferro entrecreuades que es penja a la paret, dins el qual es posen tees enceses per a fer llum

Cresol: gresol: recipient per fer llum, compost essencialment de dos platets de llauna o metall, quadrats, amb un broc, posats un dins l'altre , el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i la metxa

Crespell: pasta plana i redona, molt fina, de farina que es minja amb mel osucre

Criva: receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar el gra de la palla i de les pedres. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. S'utilitza pel batre

Crivar: . passar per la criva per netejar o porgar

Crivassa: tall produït pel fred a les mans o als peus

Croquinot: tossoló: cop donat amb el cap contra una cosa dura

Crugo: cru: que no és cuit

Cuba: carratell gran de fusta per a tenir vi, de 200 a 500 cànters de cabuda, que està gitat

Cuberta : sostre que cobreix una habitació i la separa de les que hi estan damunt

Cuixot: cuixa de porc salada i secada per a guardar-se i menjar-se

Cup: carratell gran de fusta per a tenir vi, de 200 a 500 cànters de cabuda, que està dret

curassana: el mal de la curassana: poc mal i molta capçana (draps per a curar i tapar la ferida)

Curumbela : tombarella: tomb o giravolt que es fa amb el cos, especialment sostenint-se damunt el cap o les mans en terra; les feiem a les eres llargues, a la brulla

Curruixes: desficiòs; que té pressa

Cutxamander: [cutxamandé] que vol manar molt; manifasser, que es vol ficar en tots els assumptes sense tenir-ne necessitat

Cutxola: un clotet que es forma de manera natural damunt d'una roca per l'acció de l'aigua

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

D

Dalla: eina de segar, consistent en una fulla d'acer, lleugerament corbada, de quatre o cinc pams de llargària, posada a l'extrem d'un mànec més llarg, amb un riscle de fusta per a replegar les espigues,que s'agafa amb les dues mans i servix per a segar sense haver-se d'inclinar el segador

Daller : dallaire: que utilitza la dalla per a segar

Daixòs, dallòs i dassòs: paraules amb què figura que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem el nom apropiat o quan no el volem usar

Dècim: desè

Deler: [delé] passió que es posa en una acció. Córrer amb deler en la persecució del seu enemic. Estimar amb deler algú. Volia enfortir-se, i amb quin deler menjava!

Delme [délme]: dret d’una desena part de la collita que es pagava a l’església o senyor

Dèneu: 19

Dengue: dimoni: corre com un dengue

Dental: la peça inferior de l'aladre, a la qual va ajustada la rella; de les dents

Desagraït : vent desagrït: que molesta ; persona que no sap agrair les coses

D'escodors venir : venir de més, desaparellat d'un conjunt; que no ajusta una cosa amb l'altra

Desfici: agitació produïda per un mal físic o moral, per una passió, un desig

Dèsset : 17

Dessaborit: Mancat de gràcia i de qualitats agradables als altres

Dessustanciat: que n'ha fet una de molt grossa, de broma, que té poca gràcia

Destall [destàll](dial): escarada: sistema de treball que es paga en proporció a la quantitat de feina feta; treball a preu fet

Devesa: prat, tros de terra abundant d'herba i destinat al pasturatge, que es reserva per a l'hivern

Devantal : davantal: peça de roba que servix per a resguardar la part anterior del vestit

Diarrera: diarrea

Dingú: ningú

Desjunyir: treure el jou a un animal o a un parell d'animals

Despos-ahir, dimposahir, despos -anit: abans-d'ahir, abans-d'ahir nit

Dissipat : gastat completament: "no rosegos més eixe òs (troç de pernil) que ja no hi queda res, ha perdut el gust"

Doble :mesura de gra i ameles que equival a uns 12 kilos, que tenia un agarrador de ferro al mig; ho rasaven amb la rasadora, una fusta llerga i redona

Doga: peça de fusta, de roure bàsicament, que juxtaposades formen el cos o ventre d'un carratell, cuba, portadora o altres recipients semblants, i estan unides per cèrcols de ferro o de fusta

Déu n'hi do!: ja està bé; exclamació que indica "molt", "bastant"

Domenge: diumenge

dorondó: [dorondó] (cast) boira baixa que ve de l'arag, és la boira que puje de baix per Pena-roja; no es sol fica moltes vegades al poble, es molt espesa humida i freda

Dotor: doctor: metge

Dropo: pereós (peresós), que no vol treballar, malfainer

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

E

Eixam : multitud d'abelles amb la seva reina; multitud de qualsevol atra cosa; eixam de gotes, quan plou poc; sembrar a eixam,escampar les llaos amb les mans

Eixàvega: 1)aixàvega: joc de xiquets : el que paga conta fins a 20, mentres els altres s'amaguen, després comença a buscar-los i quan en troba un, torna al lloc on ha contat i diu " un, dos, tres, en tal està amagat darrera de, a ..........", fins que els troba i anomena a tots i al següent joc paga el que ha agarrat el primer, però si durant el joc, un xiquet, sense ser vist pel que paga, arriba al lloc des d'on ha contat el que paga i diu "un, dos, tres, tots salvats" es torna a començar el joc pagant el mateix ; a Coratxà es diu camacuc i a Torre d'Arques l'acluc ; 2)xàvega: xarxa de corda prima, de malles grosses per portar palla, la lligaven de les puntes, doblant-la de punta a punta, en posaven una, dos o tres damunt del matxo i en un carro en portaven varies

Eixerri : fem de bestiar, d'ovella i de cabra que s’utilitza com a adob per al camp

Eixidura: tumor, erupció, etc, en la part externa del cos

Eixir:[ixir] sortir

Eixugamans: drap per a eixugar-s'hi les mans

Emblanquinar, blanquinar: donar una passada de calç a una paret per fer-la blanca i neta

Embafar: llevar l'apetit per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor d'allò que es menja o beu ; no tindre ganes de menjar

Embocinar: atapir menjar a la boca quan no es pot tragar

Empelt [empèlt]: part de tronc de cep —normalment, del país— amb un o més borrons que s'insereix sobre el portaempelt

Empeltar: acció d'ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta

Encamisada: volta que es donava al poble la vespra de Sant Antoni amb tots els animals ben aparellats (bon albardó, amb esperons, mantes d'Herbers, alforges i tots els aparells que hi havia a la casa), Sant Antoni,els dimonis i el majoral davant, a cavall, amb el guió de Sant Antoni: primer anaven a la plaça de l'església per a la benedicció dels animals, seguien la volta al poble fins la foguera; els més valents anaven a cavall; més tard tots els hòmens que havien anat a l'encamisada amb un animal eren convidats a casa del majoral per a prendre unes casquetes amb aiguardent, el capellà també hi anava, a la benedicció i a les casquetes amb aiguardent

Encanar-se: quedar-se sense respiració pels plors o la risa; encanar-se de riure: riure moltíssim

Encenall: argilaga (argelaga), tea, brins d'herba seca: coses fàcilment combustibles i destinats a encendre un foc, una foguera

Encrusa: banc, de ferro, de treball dels ferrers

Enfardellar: embolicar les pertinències dins d'un mocador gran de cuadres nugant-li les 4 puntes i fent un fardell

Enfitat: atipat excessivament, empatxat

Enfurruscar-se(cast.) : enfadar-se farruco

Engergar : enganyar en la venta de alguna cosa que no es correspon en lo que es buscava; embolicar-se amb alguna cosa: "m'han engergat este vestit (estes sabates)": m'ho han fet com