Paraules

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

A

Abadejo: peix assecat i salat que es minjava molt els divendres de Setmana Santa

Abardollat: atabalat, nerviós

Ablair: (dial.) fer molt de mal : l’han ablaït a cops; les abelles l'han ablaït a picades

Abella: insecte himenòpter que fa mel i quan et pica et clava el fibló i mor, l'abella

Abocar: girar o inclinar un got, caixa o altre recipient, i fer-ne caure per la boca el seu contingut total o parcial

Abornar: (dial.) envestir, tirar-se sobre alguna cosa: eixe bou ni s’aborne

Abuidar: (dial.) buidar: treure de dins un receptacle o lloc i deixar-lo buit : abuida els clofos a l’estufa

Acaçar: perseguir insistentment, afanyar-se a obtenir

Acatar-se: adonar-se

Acatxar-se: inclinar-se doblegant el cos

Acavallonar : fer cavallons

Acovidar: convidar, invitar

Acormullar : omplir un recipient a cormull, fins per damunt la boca del recipient

Aclarir-se: ells no s'aclarixen: no saben com fer-ho; aclarix-te: decidix-te o fes-ho tu sol; ja t'aclariràs: ja t'apanyaràs, ja t'espavilaràs; ja s'hau aclarit?: ja us heu posat d'acord; tot està aclarit: solucionat i decidit

Acotxar : acaronar: acostar algú al cos per a dormir-lo, per protegir-lo, per emparar-lo
o per a què no tingui fred; acariciar

Acsiomo : brut: eccehomo [del llat. “Ecce homo” = Heus ací l’home]

Afanòs: (dial.) afanyós: àvar, que vol arreplegar-ho tot, sobre tot a taula; que es dóna pressa.

Afuar-se: arrancar acórrer molt de pressa

Agostejar: [agostejà] cremar i secar les plantes o fruits, per l’excés de calor o de sequedat i s’aplica també als animals i a les persones

Agostejat: cansat i agotat pel treball i la calor i sense fam, durant la sega i el batre

Agostera : dona o mossa que porta el dinar als dallers, nugadors, engavelladors i a les que espigolen

Agranar: Netejar amb una granera

Aguasil: empleat de l'ajuntament que fa pregons, encen les llums i es cuida dels seveis pùblics; a Herbers, el tio Mosset

Agüelo: persona vella; agüelet: molt, molt vell

Aguilando: regal u present que es fa a un familiar, amic,etc.; o els amos als criats; normalment per Nadal

Ahí: per ahí: per aquí; ahí dellà: a l'altre costat; de per ahí: d'un altre lloc; àinamunt, àinavall; peràinamunt, peràinavall

Aigua-plé : un bolet que té molta aigua i està mustio, pansit

Aique-passallà: crit amb què els rossegadors, llauradors i carreters fan caminar en determinada direcció els animals. Generalment serveix per a fer-ls anar cap a la dreta. Fent els crits d'arri, uallà, aique-passalla i oixque, feient espetegar les suriaques. Arri serveix per a fer avançar l'animal i sió per a fer-lo parar; oixque per a fer-ls anar cap a l'esquerra

Aiva!: exclamació admirativa

Aixada: eina que essencialment consistix en un ferro acerat, pla, llarg i estret, acabat en tall, que servix per a cavar o arrabassar, per l'altre costat hi ha el rastell, que servix per a tallar, i que té un ull al mig per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg

Aixadella: eina menuda que consistix en una fulla de ferro llarga i estreta, de dos a tres cm. d'amplària, d'uns 25 cm. de llarg, que a un cap té tall i a l'altre un ull per on passa un mànec curt de fusta, i servix per entrecavar manejant-la amb una mà

Aixina: així, d'aquesta manera

Aixiringa : instrument de llanda que té la forma d'un con buit invertit, on es posa la facidura, amb un tub llarg en el vèrtex, on es posen els budells, que, es posa dins d'un caballet que té un massó, penjat a una palanca, per a apretar la facidura, i servix per a fer butifarres

Aixol: eina que consistix en una fulla ampla i sensiblement corbada, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull a la part oposada, per on passa un mànec curt de fusta, que servix per a desbastar i obrar fusta

Aixecar: guardar: aixeca les ametles al calaix; posar-se dret.

Ajupir-se : abaixar el cos hasta casi tocar an terra , doblegant els ginolls, (com per a anar a cagar , quan anavem al corral o al monte)

Aladre: arada: instrument compost essencialment d'una peça on va fixada la rella, i d'un espigó on va junyit l'animal o els animals per estirar, i que serveix per remoure i girar la terra; tipus d'aladre: gitatori, de pala fixa, amb paletes, avió, de fusta, de ferro; parts de l'aladre: camatimó, corba, dental, orellera, rella, tinella, tascó

Alambí [alambí]: aparell generalment de metall que servix per destil•lar, per a fer aiguardent, format per una caldera amb una tapadora en forma de cúpula, un tub que conduix el vapor en forma de serpentí, un condensador, un refrigerant i un col•lector. La caldera —que s’anomena també calderí— servix per vaporitzar el líquid per ebullició. El condensador és l’aparell on el vapor és liquidat per refredament, i el refrigerant permet refredar el líquid fins a temperatures que permeten recollir-lo sense perill que s’evapore. El col•lector és el recipient on es recull, al final del procés, el líquid fred

Ajocar-se: posar-se les gallines en el lloc on han de dormir

Alarido: alarit: crit molt fort, expressiu d'un sentiment intens

Ala xiqueta!

Albardó: albarda: guarniment dels animals de càrrega de peu rodó que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra, etc, i una pell per damunt que s'adapta al llom de l'animal i sobre el qual es col·loquen les sàries, els argadells, els carrejadors que subjecten els banastos, les garbes, els sacs, les rames, les taleques, etc.

Albarzer: esbarzer: planta de tiges llargues, amb forts agullons falciformes, que fa un fruit negre o blavós, comestible, anomenat móres

Albre: (dial.) arbre

Alcova: dormitori amb una o dos habitacions que donen a una saleta, de la que estan separades per un arc i una cortina

Alego: pronte(prompte), aviat

Alfals: planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies , d'inflorescències blavoses i de fruits en llegum, molt conreada com a planta farratgera.

Alifacs: xacra, malaltia crònica o defecte habitual; . . . . . . .tot són alifacs

Àliga: àguila: pardal carnisser molt gros, del qual hi ha moltes varietats

Alforges: conjunt de dos sacs formats d'una sola peça llarga de roba doblegada pels dos extrems i cosida pels costats, amb la boca llarguera, a fi que, posats sobre l'espatlla d'una persona o l'esquena d'un animal, pengi un sac a cada banda; els diables d'herbers portaven alforges per a anar a captar pel poble

Alfranja : franja: voreta o guarnició en forma de banda sobreposada, que es posava als cubertons i altres peces de roba

Aljub: [aljúp] dipòsit tallat a la penya o fet d'obra i cobert de volta per a arreplegar l'aigua de la pluja.

Allà quanta: fa un temps; allà quanta vam fer un viatge

Almassen: magatzem : local destinat a guardar-hi coses en gros, especialment mercaderies

Almendrat : pasta feta amb ameles, sucre i clara d'ou batuda, cuita al forn dins d'un motlle

Almostra : almosta: quantitat que cap a la conca de les mans juntes

Alvarca: avarca: calçat rústic compost d'una sola de cuiro o de roda de camió i algunes corretges i cordells que la subjecten al peu i al turmell

Amagatall: Lloc on amaguen o poden amagar

Amaniu-se! : amenaça; i també: prepareu-se

Amanós: que sap fer bé les coses; objecte que es pot menejar fàcilment

Amerar: Posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri

Amero: més banyat que un amero

Ametla : ametlla: fruit de l'ametler (ametller)

Amollar-se: apretar (arrencar) a còrrer; amolla't: ves-te'n corrent

Amorzar: almorzar (dial.) : esmorzar

Andròmina : moble, estri, eina, etc, atrotinat, inútil.

Andurrial: (cast) costes difícils de pujar, llocs amb mals camins i difícils de transitar

Anou: nou: fruit del noguer

Ansa: nansa: agarrador de forma circular, semicircular o d'altra figura corba o closa, posat a un objecte per fer-lo més fàcil d'agarrar

Anterra : m'ha caigut el llibre anterra

Antoix :desig vehement i poc raonable

Antoves: espai que hi ha, a l'esglèsia, entre les bòvedes i el teulat (on hi pujavem els escolanets des d'un forat que hi ha a la cambra del cor: superprohibit); antova: el sostre ovalat del forn, fet amb toves

Anyada: collita; quantitat de fruits d'una espècie o conjunt de fruits que ha produït la terra en un any determinat

Apanyar-se: curar-se, posar-se bé d'una malaltia; espavilar-se; apanyar: arreglar

Apardalat: atontat, encantat

Apos!

Aquí dellà, aquí adella : al costat

Araboga de neu: nevada fina i curta amb vent

Arduet: molt ràpid, llest i nerviós, que fa les coses ràpidament

Arbit, àrbrit (vulg.) : àrbitre

Aresta: filament aspre de la clovella dels grans de blat, de civada i d'altres plantes gramínies; la de la civada pica molt

Argadells: aparell compost de quatre o sis cistells de vímens, que es posen meitat a cada banda de l'albardor d'un animal i servixen per a portar aigua

Argilaga : argelaga: arbust ramificat i espinòs amb moltes punxes i molt combustible; amb una argelaga encesa socarren el porc mort, per pelar-lo, i encenem el foc

Argilagueta: herba en infusió bona per a la sang

Arguellat: molt prim, sense llustrei descolorit, d'aspecte malaltís

Arpiots: eina de ferro amb dos forcons llargs i per l'altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d'un mànec llarg ; aquesta eina servix per cavar la terra, per entrecavar ceps, per collir pataques, etc

Arraïl : arrel

Arraïlar : arrelar: fer, criar, arraïls una planta, fixar-se al sòl mitjançant l'arraïl; fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc, de manera que esdevé difícil d'extirpar o d'extingir.

Arranque, ronda: conjunt de consumicions fetes per un grup de persones i que pague una d'elles: "Manolo pague el primer arranque i Pere el segon""pos jo pago el tercer"

Arrecollons!

Àrredeu!

Arresa : res: animal boví, de llana o de cabrum; cap de bestiar: cordé, ovella, cabra, cabrit mort, que està penjat a la carnisseria per a ser despeçat i venut; carn d'arresa: carn d'ovella que es posave al caldo (brou)

Arreu: 1)eina, utensili agrícola; 2)per tot arreu: per totes bandes

Arri: crit amb què els rossegadors, llauradors i carreters fan caminar en determinada direcció els animals. Generalment serveix per a fer-ls caminar, avançar i correr més. Fent els crits d'arri, uallà, aique-passalla i oixque, feient espetegar les suriaques. Oixque serveix per a fer anar l'animal cap a l'esquerra i sió per a fer-lo parar; uallà i aique-passallà per a fer-ls anar cap a la dreta

Arribassar: arrabassar: treure l'erm cavant per fer un bancal nou o agrandir-lo amb les vores ermes; cavar amb els arpiots el tros daball de les parets que no es pot llaurar i va quedant erm

Arrop: mel negra: suc fet amb l'aigua bullint que s'utilitzava per netejar el brescam: es bull eixa aigua dolça, on hi posen carbassa cruga (crua) i seguix bullint fins que torne a la mitat

Arrova: rova: unitat de pes equivalent a 10'400 quilograms, o 26 lliures

arruixar: (dial.) ruixar: remullar una cosa tirant-li el líquid a gotes o a raig prim; mullar, banyar

Asclar: trencar a troços la llenya, fer-ne ascles

Ascla: ser de mala ascla: de males idees o de mala intenció

Assabucat : adormit inclinant-se cap a davant, fent una becadeta; desmaiat

Asseat: net i polit

Assessiat: que ha satisfet plenament la fam

Assestar : postura de les ovelles en fer molta calor, amb els caps catxos, en rogle i fent-se ombra unes a les altres , després d'haver pasturat

Assolar: tirar abaix una edificació; un líquid, aclarir-se deixant el solatge al fons del recipient.

Assossegar: sossegar : ttranquil·litzar, posar en pau o en calma; sossegueu-tos

Àstec: aspre al gust, com les serves :

Astorat: conmogut per un fet i que mira a tot arreu; un matxo, amb les orelles tiesses

Atansar: acostar, apropar

Atapir :fer molt compacta una cosa apretant les parts de què es compon: atapir la palla; encertar un objectiu amb un objecte com una pedra, una masseja, un esclafidor

Atapit: que fa bromes pesades; bèstia al saludar; pesat, insistidor; atapir : apretar; atapir la palla

Ataulador: eina grossa de fusta, plana, de dos troncs units per uns travessers, que servix per desfer els terrossos del camp i aplanar aquest per al conreu; també pot portar punxes de ferro davall

Ataüllar: mirar, observar atentament i formar judici per a estudiar alguna cosa i decidir com actuar

Atissar el foc amb les estinalles: amontanar les branques cap al foc per encendre'l més; pegar

Atolondrar : torbar l'enteniment per una forta impressió, per la pressa u obligació

Atorrollat: atabalat, confòs

Atre: altre: que no és el mateix, que és distint

Au! némone!

Aufanós: (dial.) ufanós: que es creu el millor i en fa ostentació; planta que creix molt ràpidament, molt abundantment

Aulor: olor: sensació produïda en l'òrgan de l'olfacte

Aurella : orella: Òrgan de l'oïda; el mateix sentit de l'oïda

Avariento : ruido i soroll fort

Ave!: per a cridar a una casa (ave maria puríssima!)

Aventar: tirar alguna cosa amb força; ixir aventat : arrencar a correr sense mira res

Averia : animals de corral en general, bestiar, matxos, gallinam o conills

Aviar les ovelles : traure les ovelles, el pastor, del corral cap al monte per a que pasturen

Avespa: insecte himenòpter; quan et pica et clava el fibló

Avión :aladre fixe amb dos aletes de ferro a cada costat i la rella per a mantornar la vinya i la terra fina

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

B

Bací: orinal

Badoc : 1)encantat, distret, que no se'n adona; 2)flor de la carbassera

Bagots: raims que broten al final del sarmen, que es queden al cep després de veremar i que son de menys qualitat que els de la brocada

baldat [baldàt]: molt cansat, amb fatiga excessiva, fet pols

Banasto: cistell gran de vímens que servix per carrejar qualsevol producte que es cull al camp: panís, pataques, fem, etc.; se'n tenien 3 0 4 parelles, els més nous eren pel panís, els vells per a les pataques i els més vells per al fem

Bancal: tros de terra plana conreada, delimitada per parets

Bandejar: tocar les campanes

Banquer : manil: manta o drap de llana per posar i tapar la pasta i els pans quan es pastava a casa i es coïe el pa al forn(es feien sacsonets per posar-hi els pans per a fer-se tous); devantal que duen les dones per anar al forn

Bànua: Cobrellit de cotó i d'ornament, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos

Baralla : El joc complet de cartes

Barandat: paret prima, feta de canyís u rajoles i guix, que separa dos habitacions

Barcella: mesura de gra que equival a 8 mesures, uns 10 kilos; ho rasaven amb la rasadora, una fusta llarga i redona; recipient de fusta que té la capacitat d'una barcella

Barganya: que no està parat, que sempre està fent alguna cosa

Barganyar: treballar minuciosament en una faena difícil i delicada; buscar amb insistència

Barra:1) mandíbula; quina barra que té! : quines d'aixonses", quins c..."; 2) peça de matèria sòlida ; barra de pa

Barral: recipient de vidre, redó i molt ample de panxa, amb un galet molt llarg i estret per beure a galet i un altre més gros per omplir-lo; a Coratxà i a Pena-roja li diuen porrò

Barreja [barréija]: beguda composta per moscatell i aiguardent, que es prenia a Herbers, al bar o a casa, de matí, a "pelo", per a agafar forces (era el substitut de la llet o el café) (els més valents solien prendre aiguardent o absenta; vi dolç o ranci amb un raig d’aiguardent, anís, conyac, etc., servit sovint com a acompanyament de fruita seca, carquinyols, pastes, pastissets, panellets, etc (per als sibarites)

Barrusca: rama a on van enganxats els grans del raïm, que queda en prensar-los, minjar-se'ls o quan cau una pedregada

Barroco: cop violent al cap, sense fer sang, que fa un bony

Barrunta: que li dona voltes als assumptes, que insistix molt, que remugue

Bàrtuls: eines, estris, utensilis, maletes, bosses, objectes que portes

Basca : buó, calor forta i sufocant, perquè l'aire és humid i xafogòs

Basques, tindre : tindre pressa

Bassi: recipient per abeurar el bestiar, generalment fet amb pedres treballades i degudament ajuntades, que recull l’aigua d’una font, un pou o una cisterna ; o un tronc buidat; el bassi de ca Soldevila

Bàssia: receptacle de fusta o de goma per a pastar guix, ciment, etc.

Bassiol : menjador de fusta dels gorrinos, porcells, i altres animals de corral

Bassot: extensió menuda d'aigua entollada i que no es mou, està sobre tot als camins; el toll és més gran

Bat: de bat a bat: obert completament

Batan: [batàn] molí draper; nom de diferents màquines i mecanismes usats en la filatura i en el tissatge per estirar u planxar els cubertons i peces de roba quan eixien dels telers

Bataner: [batané] persona que treballa en un batan

Batera [batéra] de bater: batallador. Per tant, batera deu significar "fal·lera", obsessió per aconseguir alguna cosa, guanyar una batalla

Batolla: pal llarg per a fer caure de l'arbre, en batre el brancatge, ameles, olives, etc.

Baubes [balbes](les mans): insensibles pel fred: les mans baubes, els peus gelats i les orelles i el nas rojos

Bavero: pitet que posen als sagals

Becaina: becadeta, mesdiada curta

Birla: peça de fusta, allargada, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar al joc de les birles

Blanquinar, emblanquinar: donar una passada de calç a una paret per fer-la blanca i neta

Blandina: pallissa forta i llarga

Bodega : celler: cambra baixa o subterrània on es guarda el vi

Bòlit, de: [de bòlit] atrafegat, que vol fer moltes coses alhora; actuar precipitadament sense saber ben bé el que cal fer, isca el que isca. Anar de bòlit

Boç: entrelligat de corretges, de corda o de filferro, que es posa enrevoltant la boca dels animals perquè no mosseguin o no mengin

Boçar: vomitar

Bocí, fer un : fer un mosset,per a apagar la fam, el mal de cor

Bòlit, anar de: atrafegat per les moltes obligacions i deures

Bombolla: bufarota: elevació de l'epidermis feta per una cremada o per usar una ferramenta quan tens les mans tendres

Bonyga: excrement d'animal cavallí i boví: matxo, ase,caball, bou, etc.

Borrassa : peça de roba grossera , de la mida d'un llençol gran, que servix per portar-hi la palla i, posat davall els arbres, per arreplegar-hi ameles, olives, etc que es feien caure amb una batolla; ara es fan de plàstic; abans s'utilitzava qualsevol tros de roba vella

Borrego: mardà : cap de bestiar de llana, mascle; ignorant, curt d'enteniment o sense criteri propi; insult

Borrony: bony produït en el cap per un cop violent

Borxaca: butxaca: bosseta cosida a una peça de vestit per guardar diners , mocador, rellotge, etc

Bot: 1) recipient gran format de pell de cabra o de xot, que cosit i empegat servix per contenir vi, té un forat en forma de cornitxol per omplir-lo i que es tapa nugant-lo amb un cordell; 2) moviment ràpid cap a un lloc determinat

Bota: recipient menut de pell de cabra o de xot cosit i empegat , amb un tap en rosca que té un foradet i una rosca on s'enrosca el segon tap, que serveix per dur vi o altre líquid i per beure a galet

Botador: salt d'aigua entre roques

Botar: saltar, fer un bot; botar foc: encendre un foc que pot comportar un perill en un lloc no adient

Boter: que fa bots i botes

Botern: forat gran fet pel foc a un vestit

Botja: arbustet molt ramificat, de branques dretes i fortes, amb flors rodones, grogues i fortes a les puntes, de quatre a sis decímetres d'altura, de fort aulor aromàtic que servix per a arreplegar el gra que ha quedat a l'era; "com si li digueres botja": no et fa cas

Brancal: escaló de la porta d'entrada a les cases

Bres : espècie de llitet, generalment de fusta , que té els peus corbats de manera que es pot gronsar, i serveix per dormir-hi els xiquets

Bresca: pa de cera format d'una multitud de cel·letes prismàtiques hexagonals, que les abelles fabriquen dins el rusc per dipositar-hi la mel

Brescam: conjunt de bresques

Brisa: residu sòlid que resta del raïm després de xafat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol, al qual s'ha llevat el most . Hom en deriva altres begudes, com ara el vi capgirat i, destil•lant-ho, l’aiguardent de brisa. Es pot destinar a altres usos, com ara menjar per al bestiar, adob i combustible.

Brocada: part del sarment que es deixa al cep en podar la vinya

Brulla : herba que creix en quantitat, molt verda i acabada de sortir,i que fa com una catifa verda: un exemple típic és la pujada cap a l'església de Coratxà, on ens revolcavem els xiquets i les xiquetes; a Herbers n'hi havia a les Eres Llargues, si plovia, i a la pujada al castell

Bufa: ventositat que s'expel·lix sense soroll

Bufador: canó de canya o de metall, foradat a cada cap, en el qual bufen per avivar el foc

Bufarota : bombolla: elevació de l'epidermis feta per una cremada o per usar una ferramenta quan tens les mans tendres

Bufat: gat, borratxo

Bugada: netejar la roba blanca de cotó escaldant-la amb lleixiu feta de cendra; en un cossi es col·loca la roba bruta, damunt un banquer de llana i damunt cendra cernuda i aigua bullint que es va mesclant amb la cendra i es cola dins la roba; es deixa 24 hores i després es destapa el forat del cossi; després aclarien la roba en aigua clara al riu o als llavadors

Bulto: 1) paquet; 2) bony que ix al cos; una dona que fa bulto: està embarassada

Buó: basca, calor forta i sufocant, perquè l'aire és humid i caloròs

Burga: baqueta d'escopeta de pistó per a apretar la pòlvora, els balins i els tacos dins del canó

Burro : riscle: instrument compost d'un mànec molt llarg que a un extrem porta entravessada una post guarnida de pues de fusta o de ferro, que servix per a arreplegar espigues al segar, herba o palla a l'era; 2.-agarrar un burro: plorar ; fer el burro

Burra: elevació de la dermis, la pell pel contacte seguit d'un arreu treballant o al arrancar els cigrons o altra herba

Burs d'aigua: raig que surt amb força

Burrumbada: d'aigua: tronada forta amb pluja intensa i sobtada; de gent: arribada excessiva de molta gent al mateix temps; venir una burrunbada a algú: prendre una decisió ràpida; fragor, estrépito, ruido sordo y continuado ( al Pais Basc)

Burxanc : Bastó esguellat i punxegut que pot fer mal i pot servir per a burxar

Burxar: 1)fer entrar el burxanc o qualsevol instrument de punxa en un forat, removent-lo; 2) remenar (el foc) amb el forroll

Buscall: un tros de bastó, un tros de llenya, tros de branca d'un dit o dos de gruix pal foc

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

C

Cabavall, cabadal, cabadins, cabafora, cabamunt, cabal cel, caba la Tossa: peravall, peradal, perandins, peranfora, peramunt

Cabàs: recipient d'espart o de llata de palma, de forma ovalada amb les voreres relativament baixes i amb dues anses, que serveix per tenir-hi gra, per traginar terra i per altres usos anàlegs

Cabasset: cabàs menut

Cabeça [cabéça]:bulb. La planta de la ceba, del lliri, de la tulipa, una cabeça d'alls

Cabeçó: Conjunt de corretges que subjecten el cap de la bístia per estirar del carro

Cabestre [cabéstre]: corda o corretja que hom lliga al cap d'un cavall o una haveria per subjectar-la en haver-la de menar o en tenir-la lligada

Cabussó: acte de tirar-se de cap dins l'aigua

Cafís [cafís]: mesura de capacitat per a arids, equivalent a dotze barcelles, d’un pes aproximat en blat d’uns 150 quilos

Cagarnera: cadernera: pardal menut que té el cap d'un color vermell fosc, els costats del cap blancs i la part posterior del cap negra, amb una faixa groga i la coa negra amb taques blanques
Cagarrites: diarrea

Caguela: excrement de bestiar oví, ovella, cabra, etc.

Calbot : caspirot, clatellot: cop pegat amb la mà closa al cap

Calça: fer calça : entrellaçar els fils adients, amb agulles llargues especials, per fer-ne jerseis, calcetins, etc.

Calces: peça de vestit que cobrix el peu i la cama, ajustant-se al contorn d'aquesta amb la camalliga, generalment fins més amunt del genoll

Calcetí: mitjó: peça de vestit que cobrix el peu i la part baixa de la cama

Calcigar: trepitjar; posar el peu damunt una cosa, especialment el peu d'un altre

Calderada: conjunt de pataques, cols, carbasses, porrasses i tot tipus de verdures i hortalisses de temporada bullit per als gorrinos dins d'una caldera penjada a un ganxo damunt del foc (eren molt bones les pataques cuites a la caldera, pelades i amb sal i oli)

Calderó: recipient de forma redona, de metall, amb una ansa semicircular que la subjecta, el qual serveix per a coure el menjar dels gorrinos i per a bremar

Caletro : (pepetisme) capacitat intel·lectual; tindre poc caletro: poc seny

Camella: cadascun dels bastons corbats que van ficats verticalment dins els forats dels extrems del jou i se fixen al feltre de l'animal, servint de punt de resistència al moviment muscular de l'animal

Camalliga: lligacama: cinta, cordó, elàstic, etc., amb què es subjecten a la cama o cuixa les calses per evitar que caiguen cames avall

Camatimó: barra llarga que forma la part anterior de l'aladre i va unida directament al jou per la traiga; per a dos animals

Camenya: sac de palla u pellarofes per a dormir en terra

Canadelles: pitxerets o ampolletes amb broc que serveixen per ministrar el vi i l'aigua per a l'oblació en la missa

Canalla[canàlla]: grup de xiquets. Els fills d'una família quan són menuts

Canasta: canastra: recipient fet de vímens entreteixits amb dos anses, de forma troncocònica invertida i de boca rodona i molt ampla, que servix per traginar roba, la pasterada i altres coses

Cancel: cancell: clos de planta rectangular i aplicat a una portalada d'església, fet d'envans de fusta, cobert per dalt i obert pels costats amb dos portes menudes als costats i una de molt gran al centre, i servix per a evitar que l'aire exterior entri directament a l'interior quan hom obre la porta d'entrada

Candela: penjoll llarg de moc; ciri menut: porció cilíndrica de cera o de matèria cèria que envolta un ble situat a l'eix i que, encesa, serveix per a fer llum; la dónen el dia de la Candelera i per Pasqua a l'esglèsia

Canella : os prim de la cama, i la part més prima d'aquesta; planta aromàtica per a cuinar; aixeta que hi havia a la llontja; canó pel qual surt l'aigua en una fon

Cantal: pedra petita de forma irregular

Cànter: 1)recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un coll i té una ansa a cada costat; 2)Mesura de líquids, que conté poc més d'onze litres i servix per mesurar principalment oli i vi ; canterer: on es posen els canters

Canyís: conjunt de mijes canyes entrelligades paral·lelament i reforçades amb canyes travesseres senceres, que serveix per sostenir teulades, per formar cel-rasos, per fer tancats o per posar-hi fruita a assecar

Canyo : forat fet davall del carrer, de l'alçada d'una persona, d'uns dos metres, prop de la bodega que servia de nevera i per a amagar menjar durant el pas dels exércits

Cap de casa: truna: part de la casa a davall del teulat i de poca alçada, on es guarda l'herba i els trastos vells

Capa: peça d'estam (la flor de la llana), llarga des del coll fins prop dels peus, oberta per davant i sense mànigues que portaven als enterros (enterraments), per a confessar-se, etc.

Caparra: paparra: aràcnid traqueal, de l'espècie Ixodes ricinus, de forma oblonga, llarg de quatre a sis mil·límetres, que habita pel camp, a terra o enfilat per les plantes, fins que troba algun home o animal al qual arrapar-se, i aleshores li xucla la sang

Capcingle: anella d'ullastre o d'altra llenya vincladissa, en forma semicircular amb els extrems units per un travesser recte, que va posada al cap de la cingla i serveix per estrènyer fortament aquesta i subjectar-la al bast o a altra cosa

Capicular: col·locar les coses de cap ide cul, en sentit invers; exemple, les gavelles pa fer les garbes

Capot: peça llarga d'abric, generalment de drap fet a Herbers, botonat, amb mànigues i que arriba davall dels ginolls, que porten els pastors

Capçana :draps per a curar i tapar la ferida: el mal de la curassana: poc mal i molta capçana

Capsot: caparrut, obstinat en les seves idees o propòsits

Captarrera: pedrís damunt d'una paret, amb una barana per no caure de dalt baix

Caragol: instrument consistent en dues mordales de ferro o de fusta que s'acosten o se separen per mitjà d'un eix roscat i serveixen per subjectar la peça que s'ha de treballar en els oficis de ferrer, fuster, llauner, etc

Carbassa: fruit de la carbassera; estar com una carbassa: no estar bé del cap; donar carbassa: dir que no, no acceptar la invitació, molt típic al ball

Cardar : : fer el coït; passar la carda a certes matèries filamentoses, com la llana

Card coler: (de card i coler): 1)planta que fa unes floretes llargues com filets, que es diuen herba colera, i que, secs, servixen per a fer el formatge i la collada. 2) Planta que produïx carxofes

Cardalina: cagarnera: cadernera; un pardalet

Cardinxa: Planta espinosa de flors de color tirant a lila agrupades en capítols ovoides amb l'aspecte de pinyes eriçades de pues.

Carnera : caixa de fusta i tela metàl·lica que serveix per a guardar carn .Mosca carnera: negra i grossa que minge carn

Carnús: que no para de fer malifetes

Carnussada: col·lectiu de carnussos

Collada [collàda]: postre fet de llet fresca d’ovella i herba colera

Carpit, cereals : quan estan massa secs i s'han de segar urgentment

Carracla: instrument musical, el seu sistema de toc es basa en la frotació de làmines de fusta; les tocavem pal divendres sant amb les matraques quan els xiquets anavem davall de les peanyes

Carretell [carratell]: bota: recipient de fusta de roure o de castanyer, de forma aproximadament cilíndrica, amb les bases formades per dues posts circulars i amb els costats composts de taules corbades i sòlidament unides per cèrcols de fusta o de ferro, que servix per contenir vi i té una cabuda variable de quatre càrregues en amunt; també existix el carratell petit que es porta al camp, com la bota

Càrrega: 1)unitat de mesura; de vi o d'oli: uns 120 litres; de cereals, de carbó: uns 120 quilos; 2)quantitat de coses que porta un animal; 3)obligació o conjunt d'obligacions que s'han d'aguantar

Carrejar: garbejar: portar garbes amb animals, amb carrejadors, del camp a l'era per batre-les

Carrejadors: aparell compost de dos barres paral·leles d'un metre de llargària, unides per dos travessers d'un pam i mig, que es posa damunt l'albardó d'un animal i servix per al transport de garbes, rames, portadores, sacs, banastos, taleques i altres

Cartó : espècie de paner de vímens, relativament poc fondo, que servix per portar terra, fems, pataques, o per dur la roba a rentar; el pedrer és més menut i el femer, més gran

Cartró: espècie de paper gruixat i fort, fet de pasta de paper corrent endurida a la premsa o d'alguns fulls de paper adherits l'un a l'altre

Carxot : clatellada,Clatellot: calbot,caspirot :cop pegat al cap o al clatell amb la mà

Casalici: casa molt gran

Cascall: pedres soltes i menudes que hi ha als bancals i als pedregals

Casera: majordona, criada del capellà

Caspirot : calbot, clatellot: cop pegat amb la mà closa al cap : Traginar les garbes del camp a l'era

Casqueta: pasta feta amb farina, oli i gracioses, amb confitura al seu interior, cuita al forn o en paella

Cassol: espècie de tupí de metall amb un mànec llarg de ferro, més ample de baix i més estret de dalt

Cassola: recipient de terra o de metall, de boca rodona molt ampla, i de poca fondària,amb dos anses menudes que servix per a coure-hi diversos guisats

Castanyolada: mos d'un animal en la boca ben oberta

Caterva: multitud; nombre excessiu de persones, xiquets o animals

Catre: 1)llit menut format d'un simple bastiment amb unes cordes que servixen de jaç i dos parells de petges que formen dues aspes i resulten fàcilment plegables; 2)cadira plegable, format de dos barretes que sostenen unes correges i de dos parells de petges que formen dues aspes, i serveix per seure les dones en l'església

Catxap: conill jove, que encara és menut

Catxapera: cau de conills, lloc on crien els conils als corrals; casa menuda

Catxillada [catxillàda]: grup d'animals, dit especialment al grup de gorrinets

Catxo, catxet : baix; ajupit, inclinat cap a terra

Catxurro: [catxúrro] fruit de la (catxurrera) que s'enganxe a la roba; se'l pot trobar en erms, vores de camins, runes, etc.

Catxusques: botes impermeables de goma de diferents alçades per a l'aigua i la neu

Cavalló : 1)llom de terra entre dos solcs; llom de terra més alt que separa o limita les eres en els horts o que serveix per a deturar l'aigua o variar-ne la direcció en els reguers; 2)forma de contar la collita de cereals, les garbes: deu garbes són un cavalló

Càvec : espècie d'aixada que té la fulla ampla i de forma rectangular, similar a la llaona, i servix per a arreplegar terra i amontonar-la

Cavegó: espècie d'aixada que té la fulla ampla de la part posterior i estreta de la part anterior, de manera que resulta de forma trapezial o triangular, i servix per a cavar, per a regar, per a sembrar a l'hort

Cavegueta: cavegó amb la fulla igual de ampla al davant que al darrera

Cendra bullida amb aigua per fer lleixiu

Cendre: fer passar pel sedàs una matèria pulverulenta (especialment farina o cendra) per a separar-ne les impureses: de la farina, se'n diuen segó

Censal: el censal consisteix en el dret de crèdit a percebre i l'obligació consegüent de pagar indefinidament una pensió a una persona i els successors en virtut del capital rebut; finca que hi ha a la vora dreta del riu

Cep [cép]: planta de l’espècie Vitis vinífera, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles (pàmpols) palmatilobulades i irregularment dentades, flors petites en panícula i fruits (grans de raïm) en forma de baia arredonida, que s’agrupen en una rapa formant el raïm.

Cepet : parany de filferro gros de forma redona, quan està parat, compost de dos semicircunferències unides que s'obren; es para enganxant un filferro gros a una ansa que està al centre de la circumferència i quan el pardal toca el filferro, salta el filferro i es tanca el cepet per l'acció d'una molla, i servix per a caçar pardals, conills i altres animals menuts

Cèrcol: anell de fusta o d'acer que manté unides les taules d'una bóta o d'un carratell

Cermenya: pera primerenca, molt menudeta

Cerro, fer: enfrontament entre dos gossos, dos gats o gat i gos, que s'estorrofen i bufen, abans de barallar-se

Cicater: mesquí, que li manca generositat, que escatime el que ha de donar

Cimal: cadascuna de les branques principals, que surten de la mateixa soca de l'arbre

Cingla: faixa, corretja o corda per a assegurar l'albarda o la sella per sota el ventre

Cingle: espadat de roca que forma timba, generalment allargat, al cim o en el pendent d'una muntanya

Civada: ordi: planta gramínia

Clarió: pasta de guix i de greda, en barretes, per a escriure a les pissarres

Clatellot: calbot,carxot, caspirot: cop pegat amb la mà plana al clatell

Cloc i piu (estar o anar): estar malalt, malaltís amb poca salutc, uns dies estas bé i atres no tant

Clofo: clofolla: la part exterior, més o menys dura i poc comestible, que fa d'embolcall a ametles, avellanes. anous, etc.....

Clot [clòt]: forat; depressió geogràfica, partida: els Clots, la Clotada

Cobertor: cobrellit teixit de llana, generalment formant mostres o dibuixos; com els feia el tio Mosset

Coca: portar a la coca: portar a l'esquena algú; pujar a la coca

Coç: coça: guitza: moviment violent de les potes de detràs d'un animal, o de la cama d'una persona, dirigit contra algú o algun objecte

Còdul: còdol: pedra que tiraven els pastors a les ovelles per baix braç

Cofí: recipient d'espart, de forma rodona i molt planer, dins el qual es posa la brisa dels raïms o la pasta d'oliva per premsar-les

Colera, herba colera : flors llargues, com filets, del carcoler que mesclades amb un poquet d'aigua, es piquen i es colen damunt de la llet per a fer formatge o collada

colgar : posar davall terra; cobrir completament, posar davall, tapar; "colgar de terra o colgar-se davall de les mantes, o colgar-se de palla"

Collada [collàda]: postre fet de llet fresca d’ovella i herba colera

Collera[colléra]: la porten els matxos per a llaurar, per a batre. És de roba o de pell, replenada amb palla o altra cosa

Colomello: ullal: dent puntuda situada a cada costat de les incisives, entre la darrera incisiva i la primera molar

Comare: dona que assistix les parteres, una persona molt fonamental quan es paria a casa

Comparativa: cooperativa

Comuna: taula de fusta redona damunt d'un forat redó, que dóna al corral o a l'exterior, per a fer de ventre o pixar ( no hi havia cadena)

Condolit: adolorit pel fred o per un mal: que no té força per treballar

Conduir : Esser de llarga durada ; "el dia m'ha conduit molt": he tingut temps per fer moltes coses; "el pa m'ha conduit molt": m'ha durat molt, n'he fet moltes minjades

Conlloga: Acte de deixar-se mútuament l'animal de treball els pagesos que només en tenien un, a fi de formar el parell necessari per a llaurar, batre, etc; també s'ajudaven pel batre i quan ho necessitaven

Concarar: comparar

Conque: conjunció, partícula introductòria: conque fa fred, no hi anem; conque no te'n vas ara!; este mos aprofitarà pa candelero,conque l'agarren, .......

Consevol: qualsevol

Corba : part anterior de l'aladre, de ferro (abans de fusta); la roca Corba es troba davall de la roca Tallada, prop del Molí

Corbella: eina de fulla de ferro acerat, corbada, posada al cap d'un mànec, per a segar herba, menys corbada que la falç

Corcó: Corc, insecte de vàries espècies que rosega i destrueix cereals, fruites, fusta, etc; persona que es queixa de tot, que sempre guny: és més pudent que un corcó

Corfa: part exterior i dura del pi; la peladura del pi

Cormull a : ple al màxim, per damunt la boca del recipient, quan quasi cau pels costats

Cornaló: cornalera: cada una de les anses d'un banasto, d'una portadora; les dos puntes dels carrejadors, on t'agarres quan vas a caball

Cornitxol: cada una de les bosses , una a cada costat, que té la sària quan està damunt de l'albardó, on s'hi posaven tot tipus de productes, fins i tot els xiquets sentats en una cadireta menudeta per a anar a la Tossa, a la Mare de Déu o a Coratxà, en el meu cas; també existix el cornitxol d'una manta, que et posaves quan feia fred o plovia i tenia com una bossa en una punta

Correntilla [correntílla]: agarrar carrera o correr molt ràpid; carrera curta i ràpida

Corromput/corrompuda: pesat, insistent

Corronyer: planta silvestre

Corrupies : diarrera :

Coscorró : cop fort donat amb el cap; cop donat al cap amb el nus del dit del cor, tenint la mà tancada

Cosí prim : fill de cosí germà ; contra més cosins més adins.

Cossi: gran recipient de terrissa de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada: es col·loca la roba bruta, damunt un banquer de llana i damunt cendra cernuda i aigua bullint que es va mesclant amb la cendra i es cola dins la roba; es deixa 24 hores i després es destapa el forat del cossi; després aclarien la roba en aigua clara al riu o als llavadors

Cossinogues: cossigonyes, pessigolles: sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll

Costellada: cop fort donat per una caiguda, especialment a les costelles ; tabalada,

Costera "mecagonlacostera"

Costereta: costa curta i de poc desnivell: la costereta de Blai, la del tio Ferrer

Costerut : Que fa molta costa; molt pendent

Costura: escola de les xiques

Cremaller: recipient graellat format de barres de ferro entrecreuades que es penja a la paret, dins el qual es posen tees enceses per a fer llum

Cresol: gresol: recipient per fer llum, compost essencialment de dos platets de llauna o metall, quadrats, amb un broc, posats un dins l'altre , el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i la metxa

Crespell: pasta plana i redona, molt fina, de farina que es minja amb mel osucre

Criva: receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar el gra de la palla i de les pedres. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. S'utilitza pel batre

Crivar: . passar per la criva per netejar o porgar

Crivassa: tall produït pel fred a les mans o als peus

Croquinot: tossoló: cop donat amb el cap contra una cosa dura

Crugo: cru: que no és cuit

Cuba: carratell gran de fusta per a tenir vi, de 200 a 500 cànters de cabuda, que està gitat

Cuberta : sostre que cobreix una habitació i la separa de les que hi estan damunt

Cuixot: cuixa de porc salada i secada per a guardar-se i menjar-se

Cup: carratell gran de fusta per a tenir vi, de 200 a 500 cànters de cabuda, que està dret

curassana: el mal de la curassana: poc mal i molta capçana (draps per a curar i tapar la ferida)

Curdiola: curriola: cilindre de poca altura, que pot girar al voltant d'un eix i té una canal buidada tot al llarg de la seva superfície lateral per on es fa passar una corda, a un extrem de la qual obra la potència i a l'altre la resistència

Curumbela : tombarella: tomb o giravolt que es fa amb el cos, especialment sostenint-se damunt el cap o les mans en terra; les feiem a les eres llargues, a la brulla

Curruixes: desficiòs; que té pressa

Cutxamander: [cutxamandé] que vol manar molt; manifasser, que es vol ficar en tots els assumptes sense tenir-ne necessitat

Cutxola: un clotet que es forma de manera natural damunt d'una roca per l'acció de l'aigua

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

D

Dalla: eina de segar, consistent en una fulla d'acer, lleugerament corbada, de quatre o cinc pams de llargària, posada a l'extrem d'un mànec més llarg, amb un riscle de fusta per a replegar les espigues,que s'agafa amb les dues mans i servix per a segar sense haver-se d'inclinar el segador

Daller : dallaire: que utilitza la dalla per a segar

Daixòs, dallòs i dassòs: paraules amb què figura que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem el nom apropiat o quan no el volem usar

Dècim: desè

Deler: [delé] passió que es posa en una acció. Córrer amb deler en la persecució del seu enemic. Estimar amb deler algú. Volia enfortir-se, i amb quin deler menjava!

Delme [délme]: dret d’una desena part de la collita que es pagava a l’església o senyor

Dèneu: 19

Dengue: dimoni: corre com un dengue

Dental: la peça inferior de l'aladre, a la qual va ajustada la rella; de les dents

Desagraït : vent desagrït: que molesta ; persona que no sap agrair les coses

D'escodors venir : venir de més, desaparellat d'un conjunt; que no ajusta una cosa amb l'altra

Desfici: agitació produïda per un mal físic o moral, per una passió, un desig

Dèsset : 17

Dessaborit: Mancat de gràcia i de qualitats agradables als altres

Dessustanciat: que n'ha fet una de molt grossa, de broma, que té poca gràcia

Destall [destàll](dial): escarada: sistema de treball que es paga en proporció a la quantitat de feina feta; treball a preu fet

Devesa: prat, tros de terra abundant d'herba i destinat al pasturatge, que es reserva per a l'hivern

Devantal : davantal: peça de roba que servix per a resguardar la part anterior del vestit

Diarrera: diarrea

Dingú: ningú

Desjunyir: treure el jou a un animal o a un parell d'animals

Despos-ahir, dimposahir, despos -anit: abans-d'ahir, abans-d'ahir nit

Dissipat : gastat completament: "no rosegos més eixe òs (troç de pernil) que ja no hi queda res, ha perdut el gust"

Doble :mesura de gra i ameles que equival a uns 12 kilos, que tenia un agarrador de ferro al mig; ho rasaven amb la rasadora, una fusta llerga i redona

Doga: peça de fusta, de roure bàsicament, que juxtaposades formen el cos o ventre d'un carratell, cuba, portadora o altres recipients semblants, i estan unides per cèrcols de ferro o de fusta

Déu n'hi do!: ja està bé; exclamació que indica "molt", "bastant"

Domenge: diumenge

dorondó: [dorondó] (cast) boira baixa que ve de l'arag, és la boira que puje de baix per Pena-roja; no es sol fica moltes vegades al poble, es molt espesa humida i freda

Dotor: doctor: metge

Dropo: pereós (peresós), que no vol treballar, malfainer

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

E

Eixam : multitud d'abelles amb la seva reina; multitud de qualsevol atra cosa; eixam de gotes, quan plou poc; sembrar a eixam,escampar les llaos amb les mans

Eixàvega: 1)aixàvega: joc de xiquets : el que paga conta fins a 20, mentres els altres s'amaguen, després comença a buscar-los i quan en troba un, torna al lloc on ha contat i diu " un, dos, tres, en tal està amagat darrera de, a ..........", fins que els troba i anomena a tots i al següent joc paga el que ha agarrat el primer, però si durant el joc, un xiquet, sense ser vist pel que paga, arriba al lloc des d'on ha contat el que paga i diu "un, dos, tres, tots salvats" es torna a començar el joc pagant el mateix ; a Coratxà es diu camacuc i a Torre d'Arques l'acluc ; 2)xàvega: xarxa de corda prima, de malles grosses per portar palla, la lligaven de les puntes, doblant-la de punta a punta, en posaven una, dos o tres damunt del matxo i en un carro en portaven varies

Eixerri : fem de bestiar, d'ovella i de cabra que s’utilitza com a adob per al camp

Eixidura: tumor, erupció, etc, en la part externa del cos

Eixir:[ixir] sortir

Eixugamans: drap per a eixugar-s'hi les mans

Emblanquinar, blanquinar: donar una passada de calç a una paret per fer-la blanca i neta

Embafar: llevar l'apetit per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor d'allò que es menja o beu ; no tindre ganes de menjar

Embocinar: atapir menjar a la boca quan no es pot tragar

Empalme: encreuament a l'entrada d'Herbers, venint de Pena-roja

Empelt [empèlt]: part de tronc de cep —normalment, del país— amb un o més borrons que s'insereix sobre el portaempelt

Empeltar: acció d'ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta

Encamisada: volta que es donava al poble la vespra de Sant Antoni amb tots els animals ben aparellats (bon albardó, amb esperons, mantes d'Herbers, alforges i tots els aparells que hi havia a la casa), Sant Antoni,els dimonis i el majoral davant, a cavall, amb el guió de Sant Antoni: primer anaven a la plaça de l'església per a la benedicció dels animals, seguien la volta al poble fins la foguera; els més valents anaven a cavall; més tard tots els hòmens que havien anat a l'encamisada amb un animal eren convidats a casa del majoral per a prendre unes casquetes amb aiguardent, el capellà també hi anava, a la benedicció i a les casquetes amb aiguardent

Encanar-se: quedar-se sense respiració pels plors o la risa; encanar-se de riure: riure moltíssim

Encenall: argilaga (argelaga), tea, brins d'herba seca: coses fàcilment combustibles i destinats a encendre un foc, una foguera

Encrusa: banc, de ferro, de treball dels ferrers

Enfardellar: embolicar les pertinències dins d'un mocador gran de cuadres nugant-li les 4 puntes i fent un fardell

Enfitat: atipat excessivament, empatxat

Enfurruscar-se(cast.) : enfadar-se farruco

Engergar : enganyar en la venta de alguna cosa que no es correspon en lo que es buscava; embolicar-se amb alguna cosa: "m'han engergat este vestit (estes sabates)": m'ho han fet comprar sense voler o amb poca qualitat: "m'han engergat una burra coixa i guita"; engergar una faena : fer-te fer alguna cosa que no és massa bona ni acceptada

Engerra: Vas gran de terra cuita , envernissat per dins i a vegades per fora, amb la part d'enmig (ventre) molt més ampla que la de baix (cul) i que la superior (boca), sense coll o amb coll molt curt, amb anses molt menudes que servix per a tenir-hi oli, aigua, vi, olives

Engerreta: engerra menuda per a guardar en oli el llomello fregit (frito)

Enjagar: posar en marxa; començar a fer alguna cosa

Ensantxar: anar saltant amb una sola cama

Ensisam: enciam: 1)trossos de verdures, hortalisses, etc., amanits amb oli, sal i vinagre; 2)planta típica del gènere lactuca per a amanir amb oli, vinagre i sal

Ensofrar: posar sofre a les vinyes, als horts, etc. Llimpiar els carratells mitjançant la crema d'una metxa de sofre

Enterro: enterrament

Enviscar: embrutar, especialment de matèria greixosa o apegalosa

Entrecavar: cavar superficialment la terra sembrada, els horts sembrats o entre els ceps per treure'n les males herbes

Epa!

Erer: criva grossa, de quatre a cinc palms de diàmetre, que, col·locat horitzontalment o un poc inclinat damunt una forca , servix per a porgar els cereals damunt l'era després de la batuda

Erm: tors de terra que no es treballa i no produeix; persona erma: que té poc llustre

Ert :gelat; dret i inflexible : "estic ert de fred": completament gelat

Esbarrar-se : espantar-se, fugir, un animal

Esca: matèria molt seca (argilagues, herba seca, etc) i que s'encen fàcilment amb una simple espurna: s'encen com l'esca

Escalfit : fem escalfit : recalentat que fa mala aulor i no serveix ; herbes, grans (blat, cibada, centeno) escalfits al assecar-los: es recalenten i es pudreixen i es fan inservibles

Escamarra : 1) angle que formen les dos cames obertes: passar per l'escamarra: joc dels grans i els xiquets; 2) sentar-se a l'escamarra: damunt dels genolls dels homens, i sentar-se a la falda de les dones

Escantellat, descantellat : que s'han trencat els cantells d'una cosa, les vores o un troç; un animal s'ha escantellat: s'ha separat de la resta del grup

Escanyar : tenir la gola obstruïda per un cos estrany que no et deixa respirar: un pinyol, aigua, etc.

Escapçar : barallar: mesclar les cartes de joc abans de jugar

Escatimar: donar, posar menys del que convé o pertoca; no escatimos l'oli per a fregir el llomello

Escarbar: la terra: remoure-la amb les mans; el foc: burxar-lo per a avivar-lo amb el forroll

Escarbat: escarabat: insecte coleòpter de diferents espècies i gèneres, de color negre o fosc

Escarransit: menudet; que ha creixcut poc; mancat de la grossària o desenrotllament normal

Esclafidor: joguet bel·lic fet d'un tronquet de saüc abuidat, amb un mànec de corronyer que passa just pel forat fet; a una punta s'hi posa estopa i a l'altra un gargull, s'empeny l'estopa d'un cop sec i sort el gargull disparat

Escodors, venir d' : que sobre, de més, desaparellat d'un conjunt

Escolumbrar: descubrir alguna cosa amb dificultad; veure confusament per la distància o per l'escassesa de claror

Escopro: copró: esquinàs de pollastre

Escopronat: persona o animal que està fet pols pel cansanci i la faena feta i ja no pot més

Escrúpol: fàstic; repugnància de menjar, beure, tocar, etc., alguna cosa

Escucar: espiar; mirar curiosament i dissimulada

Escullós: fort i bell, ple de salut, de bon aspecte

Escupinyada: escopinada 1Escurar: netejar amb fregall i sabó els plats, escudelles i altres recipients utilitzats per a cuinar i menjar

Escurador: lloc on s'escura

Esgarrar : estripar, rompre, fer trossos un teixit, un paper, una pell, etc

Esgarrinyada: rascanyada: ferida superficial feta per la punta d'un albarzer, d'unes rames, amb les ungles o amb altra cosa incisiva etc.

Esgarro : estrep: estrip: esguinç: rotura feta a un teixit; té un esgarro als pantalons

Esglaiat : asustat per una desgràcia sobtada i que no sap el que li passa

Esguellat: estellat, romput fent estelles

Esllomat : persona o animal que està fet pols per l'excessiu pes que porta i ja no pot més

Esme: esma: aptitud per a caminar o obrar instintivament, maquinalment, sense veure; perdre l'esme: perdre l'orientació; anar d'esme: sense veure res

Espala: espatla: l'os posterior del muscle; la part, la pota, de davant del gorrino u d'un altre animal, per oposició a les potes del darrere, a la cuixa; l'espatla i el cuixot estan salats i assecats per a menjar-se'ls

Espavil!: espavila't: aviva l'enteniment, l'enginy, no t'encantes!; espavil que ve el carril

Espenta: empenta, acte d'espentejar, d'empènyer; esforç aplicat a un cos per fer-lo moure

Espentejar

Espigolar : replegar d'en terra les espigues que han caigut als segadors durant la segada i que no ha replegat l'engavellador ni el del burro

Esplai o d'esplai : poc a poc, lentament

Esquilador: el que esquila

Esquilar : 1)tallar el monyo a les persones (el tio Mosset ho feia "a lo marcelino i a lo garçon"); tallar el pèl als animals ola llana a les ovelles perquè no patisquen tanta calor a l'estiu; 2)pedre tot el que tenia en el joc

Esquitillar : esquitxar: llançar a distància gotes d'un líquid o partícules d'una massa pastosa, d'un polsim, etc., al caure o al calcigar-ho; mullar

Esquinàs: espinada, columna vertebral

Estam: fil de llana pentinada; la flor de la llana; tela que se'n fa

Estampidor: barrot de fusta que es posa entre dos puntals per a que no es desplacin, o entre els quadres de les mines

Estaquirot : persona aturada, inútil, que fa nosa; que es quede plantat sense moure's prou ratet sense fer res; (insult)

Estenalles (estinalles) : tenalles: instrument format per dues peces metàl·liques articulades simètricament mitjançant un passador, d'un costat redones, fines i treballades i de l'altra planes que servixen per a subjectar objectes o agafar carbó, brases o altres coses del foc; tenen un ansa per a penjar-les

Estèric : estic estèric: tinc mal de cor: tinc un rosegó aquí ... (senyalant a l'estómec): tinc fam, gana

Esteva : peça de fusta, corba i posterior de l'aladre, que en sa part superior té l'agafall per a guiar l'aladre al llaurar

Estisores : instrument de tallar constituït per dues làmines entrecreuades i unides en el punt d'entrecreuament per un piu al voltant del qual poden girar, obrint-se en forma de X, proveïdes generalment d'un mànec cadascuna

Estollador: forat que es fa a una sèquia per deixar passar l'aigua a l'hort quan està destapat, es tapa amb una pedra i argila

Estómec: porció més dilatada de l'aparell digestiu, situada entre l'esòfag i els budells, i dins la qual es fa la quimificació dels aliments

Estorrofar-se: enfadar-se o molestar-se amb cert orgull, com els gats i gossos quan fan cerro

Estossolar-se: Trencar-se el tos o la testa; ha caigut i s'ha estossolat: s'ha fet molt de mal

Estrafalari: estrafolari: extravagant

Estral, estraleta: destral: eina de tall formada per una fulla acerada proveïda d'un mànec de fusta, en angle recte, en el mateix pla de la fulla

Estrep: esgarro: estrip: esguinç: rotura feta a un teixit; té un estrep als pantalons

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

F

Fabriol: flabiol: instrument musical rústic, consistent en un canó de canya, de llargada entre 12 i 35 cm., tallat obliquament a un extrem i amb forats pel llarg, que produeix un so semblant al de la flauta i sol ser usat pels pastors

Facidura: mescla que es posa a les butifarres: arròs i ceba bullits, sang, canella i claus

Facir: conjunt d'operacions que es fan per a fer els embotits: trinxar la carn, mesclar-la amb les salses i embotir-ho en els budells

Fadrí: solter; que no s'ha casat mai

Falca : peça de fusta, de ferro, etc, triangular, que servix per a obrir el tall, quan tallaven els pins, fustes, etc.per a afavorir la serrada amb el tronçador

Falç: : eina de fulla de ferro acerat, corbada, posada al cap d'un mànec, per a segar

Falleba: barreta de ferro que es posa en sentit vertical a les cares interiors de balcons, de finestres, etc., i que, a l'alçada convenient, hi ha una maneta amb què es transmet a la barra un gir que fa que els dos extrems colzats de la barra s'encaixin en els tancadors que es col·loquen en els travessers dels bastiments

Falsa: cap de casa; golfes; el pis més alt d'una casa, sota el teulat

Fardatxo: llangardaix, reptil saure

Farfallós: que té una locució poc clara a causa d'una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula

Farinetes: plat d'hivern fet amb farina (de guixes, cigrons i pésols) i aigua calenta, amb xixorrites i l'oli de fregir-les

Farol: mocador que portaven els aguelos nugat damunt de l'orella dreta muntanyencs

Farruco: flamenco: fanfarró, desafiant, tossut

Fatina: molt de fato, moltes coses, tot ple

Fato: Equipatge, conjunt de coses per a un viatge, per a un ús qualsevol

Feixa: bancal menut i llarg, de conreu, en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca als vessants

Feltre: colleró de tela forta, farcida de llana, que els animals porten quan llauren per sostenir el pes del jou damunt el coll i per arrossegar troncs

Fenàs: plantes gramínies que ixen als màrgens, poc apreciada pels agricultors i els animals

Ferraja: mescla de cereals que es sembraven al ferrejar tots mesclats i que es donava als animals per a menjar mesclada amb palla

Ferrejar: bancal menut a la vora del poble per a fer ferraja i altres productes de l'hort i algun albre fruiter

Fetiller : molt delicat per a menjar, que no es menja qualsevol cosa

Flastomer: una persona que no diu la veritat i li dona voltes a l'assumpte

Filador: bastó o canya que servix per a sostenir les tomateres i les bajoqueres, nugant-les-hi

Fit: empatxat

Fita: pedra o montó de pedres ficat en terra per a indicar les particions, el límit d'una heretat, d'un poble

Fiter: punta de pedra o de serrall que esta colgada en un bancal per molt poca quantitat de terra i que quan es llaure s'enganxa amb l'aladre i fa parar l'animal o trenca la rella

Fito-fito (mirar): fixament, amb la vista fixa

Flare: frare: religiós; al pintar es diu: t'has dixat un flare: un troç sense pintar

Fogallets: fogueretes menudesfetes pels xiquets amb quatre bastonets i mistos

Folgar: me'n folgo: : alegrar-se, divertir-se, prendre gust; entretenir-se plaentment

Follí : substància negra, dividida en partícules finíssimes, que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les parets interiors de les xemeneies i canonades de conducció del fum

Fontanella: font del camí de la Creu o de Coratxà, a la finca de casa Bernat

Forc: 1) mida equivalent a la distància entre els extrems dels dits polze i índex formant angle recte, tan separats com sigui possible; 2) forc d'alls(50 alls)= dos cames d'alls(25 alls): rastre d'alls

Forca: instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en tres o més puntes, que servix per a alçar o regirar la palla, l'herba, etc., especialment en les operacions agrícoles de ventar a l'era i d'apilar la palla o l'herba

Forigatxo : forat i amagatall

Forigó: forat natural, no fet amb eina

Formigó: sensació anàloga a la que produeixen les formigues caminant sobre la pell. Material de construcció constituït per una barreja de grava, sorra, aigua i ciment pòrtland

Formiguer: feix d'argilagues, herbes i llenya menuda tapat de glebes i de terra, que forma un munt per a esser cremat i servir de femada als horts. Fer formiguers, cubrir-los (es deixa un foradet per encendre'ls) i botar-los foc

Forrar: 1)cobrir alguna cosa, especialment per la seva part interior, a fi de protegir-la, donar-li més consistència, més gruix; forrar-se: guanyar molt i de pressa, fer-se molt ric en poc temps

Forro: 1)buit: receptacle, lloc, espai que no és ocupat, especialment d'allò que és destinat a contenir alguna cosa; anar de forro: un animal que no porta càrrega; 2) allò amb que es forra un objecte

Forroll: 1) barra de ferro llarga que serveix per a remenar el foc; de fusta per a picar el menjar dels gorrinos; el de fusta té la punta més grossa

Forrollat : barra de ferro subjectada horitzontalment a una porta mitjançant argolles, per tal que llisqui i s'encaixi en un forat del bastiment i faci de tancadura

Fresca : fred moderat; a la fresca: a un lloc on no fa calor: després de sopar la gent ix a la fresca a xerrar amb els veïns

Fréstec: (dial.) feréstec: animal indòmit, no domesticat; persona esquerpa, intractable, retret del tracte dels homens

Frito: llom, llonganisses i costelles de gorrino fregides i conservades en ol a les engerretes. També es fa de conill

Frontera d'una casa: la façana

Fueros : arrogància, xuleria, pretensions de ser més, de ser el dominador; ser cregut

Fulero: fals, de poca confiança, poca vergonya

Fumeral: conducte per on s'eleva i surt el fum d'una cuina, forn, carbonera, etc

Fura: mamífer carnívor de la família dels mustèlids , de cos llarg, cobert de pelatge bru al dors, groguenc als flancs i fosc al ventre, emprat il·legalment per a la caça de conills

Furga: cuc de color terrós que viu sota la terra

Fus: anirás més recte que un fus. Barreta de fusta rodona, lleugerament cònica, que pel cap més prim té una incisió (l'osca) i pel cap gruixut acaba amb un disc, i servix, quan es fila a mà, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo així com es va formant

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

G

Gaburro: bulto (bony) que ix al cos de les persones o dels animals

Gafet: peça de metall corbada que, ficant-se dins la cavitat d'una altra peça, serveix per a subjectar una peça de vestir o una altra cosa. Fer-se els gafets: morir-se

Gaiato: gaiata: bastó corbat per un extrem que servix per recolzar-s'hi i ajudar a caminar

Gairó : caminar de costat i malament

Galet [béure a galét]: beure en barral alçant-lo i fent rajar el vi pel broc petit, a una altura considerable respecte de la boca; broc petit d'un càntir, porró o altre recipient, per on, en inclinar convenientment l'atuell, brolla el líquid a raig prim

Galifardeu: persona molt espigada, de forta corpulència i amb poc senderi

Gallet: part més alta del campanar, damunt de les campanes, en forma cònica on està el gall de penell i la creu

Galleta: pual : galleda, poal: recipient de forma troncocònica invertida , de metall, amb una ansa, que servix per a poar, transportar o guardar aigua o qualsevol líquid

Galtada: Cop donat a la galta

Gambusí: (siligarda)gambosí: animal imaginari a què fa referència la locució caçar gambosins, que s'utilitza per a fer bromes a xiquets i forasters: es busca un forat on es deixa l'ignorant amb un sac que tapa el forat esperant que isca el gambusí; els altres diuen que van a esbarrar-lo, però s'amaguen per a vore què fa el xiquet objecte de la broma

Gangalla:1) mitja ferradura que sevix per a penjar tomates, raïms etc; 2)peça de ferro que es posa a manera de tascó dins l'ull d'una aixada, martell o altres eines de mànec, per subjectar fortament aquest amb el ferro de l'eina

Garba: feix gran de brins i espigues tallades i lligades, que generalment es compon d'algunes gavelles

Garbejar: carrejar: portar garbes amb animals, amb carrejadors, del camp a l'era per a batre-les

Garbera: munt de garbes col·locades ordenadament, en forma piramidal, prop de l'era on s'ha de batre

Gargot : gorgoll: broll d'aigua, d'una font, que surt del terra; bombolles que fa l'aigua al bullir

Gargull: fruit del ginebre, de la savinadel corronyer i de l'arç blanc o garguller

Garranda: garrandilla: planta lleguminosa per als animals

Garró: Part inferior de la cama de darrera d'un quadrúpede, entre la canya i la putxola; per a on es tallen les potes del gorrino a la matança; quan tallen la pota del cuixot, la part que quede al cuixot que tocava a la pota: agarra el cuixot pel garró

Garramanxo: escriptura que no s'enten, lletra que no seguix les pautes

Garrot: peça de fusta corbada, redona i llarga que servix per a fer-hi passar una corda i estrényer la càrrega d'un aninal o carro, i per a nugar les garbes amb el vencill; bastó

Garrotera: corda gruixada que passes per dalt de la càrrega per nugar-la bé

Garxo : guerxo, estràbic que mira a la torta, de través

Gat : bufat, borratxo; animalet dels fèlids

Gatera: forat redó de la porta, pel qual entra i ix el gat

Gatxo: pardal més gros que la garsa, amb el coll negre, les ales blanques i la cua negra

Gaús: rebordonit, espavilat per fotre; gaús és el nom d'una au que a Herbers també se la coneix com a duc

Gavatxo: pillo, murri, que es fa de vore i vol aconseguir els seus propòsits, egoïsta

Gavella: conjunt de manolls, feix de brins i espigues

Gavell: feix d'argelagues, herbes i llenya menuda tapat de glebes i de terra, que forma un munt per a ser cremat i servir de femada als horts. Fer gavells, cobrir-los (es deixa un foradet per encendre'ls) i botar-los foc (es diu a Coratxà)

Gavinyet: (dial.)ganivet: instrument amb una fulla llarga d'acer, amb una vora afilada, proveït d'un mànec, i que servix per a tallar

Gebra: gebre: fresca, fredor intensa que empenetra; gelada, aigualera glaçada

Gentilles: llentilles: Llegum de forma rodona, aplanada

Genoll: [ginoll] articulació de la cuixa amb la cama en la seua part anterior

Gínjol: [gínjol] fruit del ginjoler; més content que un gínjol: molt content i feliç

Gitar-se: posar-se al llit o ajeure's a qualsevol lloc per dormir o descansar

Gleva: llesca de terra grossa i cohesionat per les arrels de les herbes, que s'aixeca llaurant, cavant, etc

Goleró: lloc profund on l'aigua és engolida en un gorg

Golut: dominat per la gola; que menja molt; d'un apetit insaciable; fer la gola

Gorg: toll d'aigua en el llit d'un riu o torrent, on l'aigua s'entolla

Gorgueta: part estreta, entre serralls i més fonda del gorg, on cau l'aigua per un botador

Gorrer: que gorreja, que va de gorra, que espera que pague un altre

Gorrino:(cast.) porc; persona bruta

Gorronera: Pedra o fusta que té un forat al mig per a subjectar la porta en compte de golfos, frontisses; gorronera (dalt) i el gorró (davall)

Gosar: tenir el coratge suficient per a fer alguna cosa

Governar: mantenir, alimentar una persona

Graciosa :(vulg.) gasosa: beguda que conté àcid carbònic: líquida o en paperet (en un got d'aigua hi posaves un paperet de graciosa, es posava a bullir i te'l bevies)

Granera: utensili compost d'un feix de branques primes o de palmes, subjecte a l'extrem d'un mànec de fusta o de canya, i que servix per a arreplegar i llevar d'en terra o d'altre lloc la pols, pedruscall i altra brutícia

Granet : grandet; gra (familiarment); ja sou granets pa fer això

Grasó: graó: escaló natural

Grillat : boig, sense coneiximent, bobo,

Griver: [grivé] falder que va detràs de les dones, sobre tot les dels altres, p.....

Gronsar : gronxar, engronsar: donar un moviment de vaivé (a un cos suspès o a un cos flexible que té un punt fix)

Guano [guàno]: adob d’excrements animals

Guantada: cop donat a la cara amb la mà plana

Guapo! : vaiga": exclamació de sorpresa

Guarnicioner : que fa o arregla objectes de cuiro o altres materials durs, com alvarques i els arreus que es posen a un animal

Guisander: cuiner

Guixa: [guíxa] llavor de la guixera que s’empra per a fer farinetes,almorzar típic d'Herbers

Guit: intractable, que no t'hi pots apropar; animal que tira coces

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

H

Hastos ara: fins ara

Hòmens jóvens ; l'home dels nassos: el rader dia de l'any: té tants de nassos com dies té l'any

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

I

Iaio: : avi: els pares del pare i de la mare

Illada: regió lateral del cos compresa entre les costelles falses i els ossos de la pelvis

Insult:(vulg.): atac que priva dels sentits o del moviment, com l'apoplexia

Istiu:(dial.): estiu: l'estació més calorosa de l'any, entre els mesos de juny i de setembre

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

J

Jalec :peça de roba per a abrigar-se: jersei, abric; guardapits

Joies: curses de tot tipus que s'organitzaven a les festes d'Herbers: del sac, del cresol, dels ous, de l'aigua, nugats

Jornal: 1) mesura agrària equivalent a l'extensió de terra que es llaura normalment amb un parell d'animals = 3333 m2; tres jornals = 1 Ha; 2) el que guanya un trevallador pel treball d'un dia

Jou de camelles: instrument de fusta , corbat, amb el qual dos animals són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro; parts: jovera (fusta corbada), camella (bastons corbats que van dins del jou i s'ajusten al feltre), tellol (bastons menuts que van al centre del jou), on s'engantxa la traiga (anella de fusta, dins la qual passa i se subjecta el camatimó)

Jóvens

Juguet:(dial.): joguet: joguina: objecte destinat als infants per a jugar

Junyir: posar el jou a un animal o a un parell d'animals; desjunyir

Jupa: jaqueta

Jupetí: peça de vestir sense mànigues que cobrix el pit i l'esquena i que hom porta davall la jaqueta i damunt la camisa

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

L

Litines aigua de: refresc que contenia citrat de litina, sals minerals antidepresives, previ a la grassiosa

Llambrenc:(dial.): llambresc, esvelt; de figura llarga i prim, àgil, lleuger

Llanda: llauna: recipient de fulla de ferro prima, pla i de vores baixes, per a coure menjars al forn; làmina de metall: fulla de ferro prima estanyada per cada cara

Llangosto: llagosta: insecte ortòpter, saltador, de la família dels acrídids, propi de l'estiu i dels sembrats

Llàntia: aparell per a fer llum, compost essencialment d'un recipient gran dins el qual n'hi ha un altre que conté líquid combustible i un ble immergit que s'encén pel cap que sobreïx del líquid; taca, especialment d'oli o de greix

Llaó : llavor: part del fruit que, desenvolupant-se en condicions adequades, dóna naixença a una planta;" no es quedareu pa llaó!" : morireu com tothom

Llaona:(dial.): llegona: espècie d'aixada que té la fulla ampla i de forma quadrada, similar al càvec, i servix per a arreplegar terra i amuntonar-la

Llargavistes: binocle: ulleres de llarga vista: instrument òptic format per dues ulleres de baixa potència, una per a cada ull, muntades sobre un mateix suport i graduables

Llassa: rotllana feta de trena d'alls, de corda, de fusta o de metall, que servix per a posar-hi la cassola, el topí, la caldera damunt i evitar que embrute les estovalles i per portar els cantes al cap

Llesca: tallada relativament prima de pa o d'altra cosa. Llesca de terra: tros de terra planer i prim que s'alça llaurant

Lleit(arc.): llet

Lleixa: prestatge col·locat a certa altura i adossat a la paret, per a tenir-hi plats, olles i altres utensilis

Lleixiu: cendra bullida amb aigua i colada per fer la bugada; aigua que té en dissolució sals alcalines, com la que s'obté tractant amb aigua bullent la cendra del carbó vegetal i que servix per a fer la bugad; aigua que té en dissolució àlcalis i sals alcalines, o àlcalis sols. (en castellà "lejía" )

Llenyer: lloc on es guarda la llenya

Lleute (dial.): llevat: massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar i pujar

Llibre del bou: panxó, estómec del gorrino que té forma de llibre i que es netejaa amb calç viva

Llibrell: recipient de terrissa, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que servix per a fer els embutits, fer pasta , posar coses en remull

Lliura: unitat de pes que generalment es considera dividida en dotze unces i equival aproximadament a 400 grams

Llomello : llom de gorrino; en especial, el fregit i conservat en oli en una engerreta

Llosa: parany: pedra plana i redona, un poc abombada, que, posada amb certa inclinació damunt uns bastonets entrecreuats i enganxats sobre uns galzets que hi ha al bastonet principal, i amb altres pedres que fan un cercle al voltant d'un forat a terra, cau dins del cercle quan entren els pardals, rates o altres animals menuts, al tocar un dels bastonets

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

M

Maça: instrument compost d'una peça de fusta massissa, redona, plana i circular a les puntes i relativament voluminosa, que té un mànec ; servix per a produir una pressió, per a apretar la terra dels costats, quan es preparaven les eres i per on no podia passar el rodet, per a aplanar un troç de terra, etc.; ferramenta consistent en un tros de fusta dura o de ferro travessat per un mànec afectant la forma d'un martell

Maceta : maça menuda; test: recipient de terrissa, generalment en forma de con truncat, que, ple de terra, servix per a criar-hi una planta

Macip font de: font del criat, de l'aprenent o del xicot; la del tio joseret

Magre: carn sense cansalada del cuixot del gorrino salat i secat

Maio: el pi central que es planta per a fer la barraca de sant Antoni

Malalsat : acció mal feta i dolenta que trenca la normalitat, no convenient

Malea: arbusts i brosses que creixen a la terra sense conrear

Malesa: acció dolenta, especialment la que causa dany o estropici

Malfeiner: [malfainer] que fuig de feina, gandul, que treballa poc i amb poques ganes

Malitxol: ferida, eixidura, llaga que no acaba de curar-se, però que no és greu

Mall: martell gros, de mànec llarg, que servix per a trencar pedres i altres objectes durs, que empren els forjadors, els picapedrers i els mecànics

Malraçat: mal criat, poca vergonya

Mançana : fruit de la mançanera ; poma, maçana

Màniga: mànega: part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç

Manil : banquer: manta o drap de llana per a posar i tapar la pasta i els pans quan es pastava a casa i es coïe el pa al forn (es feien sacsonets per posar-hi els pans per a fer-se tous); devantal que duen les dones per anar al forn

Manisalser: manifasser: que li agrada posar-se en els assumptes desl altres per manejar-los

Manoll: conjunt de brins, tiges que el segador agafa amb una mà i amb l'altra talla amb un cop de falç. Manoll d'espigol

Mantornar: donar la segona llaurada a la terra, abans de sembrar

Manya: destresa, habilitat manual; germana, en llenguatge infantil al Matarranya;

Mardà : borrego, mascle de l'ovella destinat a la procreació

Marçades: pluges curtes, sobtades i intermitents amb ullades de sol: està clar, fa sol i de sobte apareix un núvol i plou un moment, aclarint-se a continuació; propi del mes de març i de la primavera

Màrfega: matalap fet de pellerofes de panolles de panís per a davall del matalap de llana als llits amb somiers de corda

Margall: planta gramínia d'espiga semblant a la de l'ordi, freqüent als camps de blat i que pot arribar a fer pedre la collita; difícil d'eliminar; no cal sembrar-lo, malauradament ix sol

Marrameus, a : a quatre grapes, a genollons

Marrar : faltar a un lloc, a una cosa; fallar, errar,

Mas: casa de camp on habiten els que treballen una finca rústica, i aquesta mateixa finca

Maset: caseta petita que hi ha en els camps de secà lluny de poblat, per a guardar-s'hi del sol o de la pluja i on es guarda alguna eina o herbes

Mascara: taca produïda pel polsim negre de què es cobrixen les xemeneies o pels carbons del foc

Masseja: joguet bèl·lic fet amb una forqueta amb un mànec que porta dos gomes elàstiques unides per una pell, on es posen les pedretes per a llançar-les

Mastegot: bufetada forta o altre cop violent amb la mà

Mastrugar: tallar o mastegar incorrectament, malament: quan un arreu no talla bé, mastruga; si la dentadura no va bé es mastruga el minjar; quan el mascle dels gorrinos mastrugue te pot fotre una castanyolada

Matacabra: calamarsa; entre la neu i el granís

Matalap: (dial.) matalàs: sac rectangular de tela cosit de tots costats, que, farcit de llana, de plomes o d'altra cosa blana, i estés damunt d'un llit, servix per a gitar-s'hi i dormir

Matalaper: que fa matalaps

Matxo: animal mascle per a treballar, híbrid de cavall i somera o d'ase i d'egua, estèril.

Matxucar el raïm per treure-li el vi; o qualsevol altre vegetal: desfer-lo

Matxacar (cast.) les pedres per fer matxaca: picar una cosa amb un instrument dur i pesat; reduir a trossets menuts a força de cops

Mecaçon la comare de Fredes

Mecagon la mar (i altres improperis)

Melis: fusta de pi rica en resina; fusta de pi de bona qualitat per a fer cabirons, finestres,

Menescal: (dial.) : manescal, veterinari, professional que té cura de les malalties de les bèsties

Me'n folgo : me'n alegro

Menut : petit, de poc volum; xiquet

Mesdiada: (vulg.) migdiada: dormida que es fa després de dinar

Mesura : unitat de mesurament d'un quilo llarg; recipient que té la capacitat d'una mesura

Metxa: cordó, fils de cotó entorcillats que formen l'ànima d'una candela o es posa a un cresol

Mimbrejar: (cast.)moure's un poc un objecte en totes direccions; tremolar

Misto: llumí; caixeta de mistos

Mix, mixino, mixina: veu carinyosa per a cridar els gats; sapi: per a fer-los fugir

Moc de sapo : algues verdes d'aigua dolça, conjunt de microorganismes que formen una capa verdosa que es cría a les basses, als tolls del riu de poca corrent i fonts quan fa calor; verdet de toll: diferents comunitats d'algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies, clorofícies i cianofícies, que formen revestiments verds, generalment llefiscosos, sobre parets de basses, tolls, cursos lents d'aigua

Modorro: 1)atontat i marejat després de donar voltes; 2)fruita podrida

Moixa, gata : que està en cel

Moixell: porció de llana, cànem, lli, cotó, etc, disposat per a filar-lo

Moliment: monument que es fa per a col·locar el sagrari on es guarda el Santíssim Sagrament durant el Dijous i Divendres Sant

Mondongo : conjunt d'operacions que es fan des que el porc és mort i obert per a elaborar la seua carn i vísceres i fer els embotits

Monyo: cabell: els pèls que cobreixen el cap

Morral: cabaç que es penja al morro dels cavalls, ases, etc, per donar-los menjar; sarró de tela, de filat o de pell, que els pastors, caçadors o vianants porten penjat per l'espatlla per a portar-hi queviures, caça, instruments

Morranderes: llavis bruts

Morro, fer : estar enfadat

Mosso: jove; home fadrí, solter; la festa dels mossos: el tercer dia de festes

Mostatxó: pasta dolça, de forma circular, composta de farina, oli, sucre i ou, i cuita al forn, bona per a sucar a la lleit

Mostatxada: contestar amb una paraula apropiada per a deixar-te xascat, mut, sense contestació

Most [móst]: 1. [pl. mosts o mostos] líquid que ix dels raïms en trepitjar-los o premsar-los

Mostós : que porte la boca, la cara o les mans brutes o empastifades

Mostra: paraules o frases escrites pel mestre i que els alumnes havien de copiar vàries vegades imitant l'escritura del mestre: eren els deures dels menuts

Mostillo: arrop [arròp]: suc semisòlid elaborat amb most concentrat per ebullició i evaporació, al qual es pot afegir fruita —enfarinada o no—, verdura, nous i sucre. La consistència de xarop es deu a la caramel•lització dels sucres.

Mudar-se: vestir-se amb roba nova els diumenges i les festes: el diumenge tots van ben mudats a missa i al ball

Mula: animal femella per a treballar, híbrid de cavall i somera o d'ase i d'egua, estèril.

Muntó: munt, gran nombre de coses juntes

Munyca: canell, la part més prima del braç immediata a la mà

Murga: cant, conversa o altra cosa insistent i molestosa; fer la murga: molestar, donar pel sac

Mustio : musti, mústic, que ha perdut la frescor, la ufana, que s'ha marcit

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

N

Natres, vatres: (dial.) nosaltres, vosaltres

Niquitós: difícil de fer i que cal tindre paciència per fer-ho

Noven: novè

Nugar: unir una cosa amb una altra fent un nugo

Nugo: (dial.) nus

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

O

Octau: vuité

Ocurrència: idea que ocorre sobtadament; pensament agut o original

Oixque: crit amb què els rossegadors, llauradors i carreters fan caminar en determinada direcció els animals. Generalment serveix per a fer-ls anar cap a l'esquerra; també serveix per a cridar-los l'atenció dabant d'un perill o una dificultat. Fent els crits d'arri, uallà, aique-passalla i oixque, feient espetegar les suriaques. Arri serveix per a fer avançar l'animal i sió per a fer-lo parar; uallà i aique-passallà per a fer-ls anar cap a la dreta

Olla: 1) recapte: menjar cuinat amb olla, i especialment el que es fa bullint carn i verdures; 2) vas rodó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dos anses, que servix per a cuinar, fer bullir un líquid, etc

Onça: (dial.) unça: unitat de pes igual a 1/12 de la lliura, o sia 33,33 g.

Onso: poca solta, encantat, sompo; pareixes un onso: que fa o diu alguna cosa que no t'agrada; os, l'animal

Orba! : exclamació: mecago'n l'orba!, orba!, orbanera!, orbaneta!

Ordidor: ordim: disposició estratègica d'un cert nombre de fils entre les peces d'un teler, per preparar-ne el teixit i donar-li el dibuix i la forma desitjada

Orgui: orgue

Oró: 1) espècie de cabàs molt gran d'espart o de llata de sària, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica i un poc panxuda, que servix per a tenir-hi gra, llegums (hi cavien uns 25 dobles = 250 quilos); tronc gran de fusta que, buidat pel centre, servia abans per a guardar-hi gra o qualsevol cosa, era com una espècie de bidó més gran o més menut, segons l'abre; 2) oró: (dial.) auró: abre de la família de les acerínies

Ospi! Òndia! Aiva!

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

P

Pala: eina formada per una làmina de fusta o de ferro, de forma generalment rectangular , adaptada a un mànec de fusta llarg: pala d'era, de cavar, de forner, de fems

Palanca: 1) passera feta de troncs, plans del costat de dalt, entre les dues ribes del riu, d'un barranc, etc. o entre les dues ribes del riu i un piló al mig del riu; 2) a Herbers es fa palanca amb el perpal

Palancana: (dial.) palangana: recipient de forma troncocònica invertida per a rentar-se les mans

Palmito :ventall (de ventar-se, d'esquivar les mosques, de ventar el foc)

Paloma: ovella blanca; paloma! paloma!: crit dels pastors per a cridar les ovelles

Palcigar: calcigar, trepitjar

Pam: mesura lineal, consistent en la distància que hi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la mà oberta i els dits estesos, uns 20 cm.; fer pam i pipa: burlar-se: gest de burla consistent a posar les mans esteses amb el polze de l'una tocant el nas i el polze de l'altra tocant el cap del dit petit de la primera i a moure repetidament els altres dits.

Pàmpol [pàmpol]: fulla de cep, de la vinya

Panolla: panotxa; espiga del panís

Panollo: persona poc treballadora, insegura, mancada de solidesa o d'estabilitat, poc espavilat

Pansa [pànsa]: gra de raïm dessecat de gust fort, que se sol menjar com a postres.

Papaterra : cuc de terra; s'utilitza per a pescar

Pardal: 1) ocell de diferents espècies; està fet un pardal: espavilat; 2) Pixolina

Parral: emparrat: conjunt de parres enfilades per bastons o pilastres, i el cobert format per la parra i els bastons o pilastres que la sostenen

Partició: línia marcada per les fites que dividix les finques, les propietats

Passeres: conjunt de pedres per a passar un riu, quan porta poca aigua; passera: malaltia epidémica que afecta a molts durant un temps

Pàssia: malaltia epidémica que afecta a molts durant un temps

Pastell: (dial.) pestell: tanca de fusta: peça de fusta clavada al costat d'una porta o finestra que gira per a tancar i obrir

Pastador: cambra o departament de la casa dins el qual hi ha la pastera i altres instruments per a l'elaboració del pa

Pastera: caixa rectangular de fusta amb tapa, de fons pla i parets interiors inclinades, dins el qual es pasta la farina per a fer la pasta i que es tapa després un ratet per a que puge

Pataca: (dial.) patata: tubercle comestible de la pataquera, base de l'alimentació de les persones i dels animals d'Herbers :

Patarral

Patolea: patuleia: conjunt de xiquets; "quina patolea!, alguna en deuen tramar"

Patracol: papers i altres coses desordenades

Patxorra: (cast.) calma excessiva, manca de preocupació; lentitud en el treball o en les reaccions

Pedregal : canal d'una montanya ple de pedres; lloc on abunden les pedres

Peanya: andes: taula més o menys adornada i amb una barra horitzontal paral·lela a cada costat, que serveix per dur-hi una imatge o relíquia d'un sant, el Santíssim, ......

Pedrís: banc de pedra o de ciment

Pedrinyera: (dial.) pedrenyera: pedra foguera que s'utilitza als trills i, rascant-ne dos, per a fer xispes per a encendre el foc

Peladilla: confits que es donen als bateigs amb l'ànima d'ametlla i la superfície ensucrada llisa

Pelleric: la costereta del tio ferrer amb les escaletes i la barana, que va del carrer del Pla al carrer de la Plaça

Pendó: 1)persona de conducta dissoluta; 2)insígnia consistent en un tros de tela rectangular que penja d'una barra horitzontal suspesa d'una asta mitjançant cordons

Penjoll [penjòll]: grup de fruits o de flors que pengen plegats i formen un pom o un raïm. Un penjoll de cireres. Estar fet un penjoll: que no té conte en res, que va mal vestit

Pentinelles estar en: (dial.) estar a punt de caure, en situació poc estable, damunt poca base

Peraire : (dial.)paraire: qui es dedica a preparar la llana per a esser teixida, és a dir, netejar-la, pentinar-la, fer estam (moixels) i trama, filar-la. etc.

Pereta: interruptor elèctric, ovalat i allargat, fixat al fil de la llum que penge de la cuberta

Peroriat, peroliat, pernoliat : extremunciat, que li han donat la extremunció

Perpal: barra sòlida de ferro per a fer palanca, per a arrancar pedres o moure-les

Pessic : 1)senyal fet al pa per marcar-lo abans de posar-lo al forn; 2)porció de cosa que s'agafa d'una vegada subjectant-la entre dos dits; 3)compressió feta a la pell o a la carn amb dos dits, especialment amb el polze i l'índex

Pessigar: estrènyer una porció de pell o de carn entre dos dits, especialment entre el polze i l'índex

Petaca:capsa o estoig destinat a portar-hi cigars, cigarretes o tabac

Pellarofa: (dial.) pellerofa: fulles i coberta del panís, fruita i llegum

Pendaratxo: troç de roba vella i esgarrada; es posaven pendaratxos per a esbarrar els pardals als horts; fet un pendaratxo: mal vestit

Peravall, peradal, perandins, peranfora, peramunt: cabavall, cabadal, cabadins, cabafora, cabamunt, cabal cel, caba la Tossa

Perxi: (dial.) perxe: balcó

Peturrera: (dial.) petorrera: pataca menuda i negra típica del bancal de Perinxo, davall de la plaça del carrer del pla; amb les seues fulles es feien els primers cigarrets els xiquets d'Herbers; turmes a Coratxà

Pic :eina consistent en una peça de ferro o d'acer acabada en punta a un extrem o a tots dos, i travessada per un mànec que passa per un ull practicat en el centre de la dita peça de metall; servix per a foradar, esmitjar o rebaixar pedra

Picador: instrument amb un mànec de fusta i la punta més grossa, redona i un poc allargat (com un pal de golf) amb què es picava el menjar dels gorrinos i de les gallines

Picar-se [picà’s]: agrejar; vi picat [picàt]: Dit del vi que agreja, que té un punt d'agror.

Picaport: (dial.) picaporta: palanqueta de ferro que pitjant-la amb un dit i alçant-la permet fer sortir un ferro pla del seu encaig en el marc i obrir la porta; es tanca de cop

Pidolar : demanar humilment i amb insistència; referit als xiquets: no parar de demanar coses de no massa valor als pares, familiars, veïns, etc.

Pigota: malaltia infecciosa caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la pell i a les mucoses, que en esclatar-se i caure la crostera solen deixar petites cavitats inesborrables

Pigró: (dial:) peiró: creu de terme, posada sobre un pedestal de pedra, que es trobava a l'entrada d'Herbers pel camí de Morella, on està la depuradora; actualment es troba a l'església

Pigronet: (dial.) peironet): pilastra que sosté una capelleta dins el qual hi ha una imatge exposada a la veneració dels fidels, i lloc de rogatives; se'n troben a la Tossa, als Masos, a la Mare de Déu

Pillo: que obra amb mala intenció o amb segones intencions

Pipirigallo: lleguminosa, herba per als animals com l'alfals; planta herbácea de la familia de lrs lleguminoses,de hasta 60 cm d'alçada, amb flors roges i que es cultiva com a ferraja.
Onobrychis viciifolia

Pírrrrita! : exclamació per a cridar les ovelles

Pitança: un plat de menjar; ara us trec una altra pitança

Pito: (dial.) eixerit, templat, apanyat, ben educat, cumplidor; (Les xiques de ....... són pites i els val pa poc; pa torrar una sardina, l'arrastren per tot lo foc)

Pitet: babero de sagal, tros de tela que es posa penjat davant el pit, especialment d'un infant menut, per evitar que s'embrute amb el menjar, amb les bavalles

Pitorro: (cast.) tap de la vàlvula, element metàl·lic de la cambra de la bicicleta per on s'unfla, roscant-hi la manxa; bastonet que tapa la part de davant del xorrillo

Pitral: corretja que va subjecta als dos costats davanters de l'albardó o altre aparell i que passa pels pits de l'animal per evitar que l'albardó es faça enrera

Pitxera: pitxell: gerro de terrissa, de vidre o de metall, relativament fondo, amb ansa a un costat i broc a l'altre, a la boca, que servix per a posar aigua, vi

Pixolina: (dial.)penis en llenguatge materno-infantil

Peücs: (piücs)calcetins fets de punt o de drap de llana grosserament filada, que servia per a defensar el peu contra el fred

Planto: (del verb plantar-se)joc de xiquets i xiquetes : el que pare planta un jugador, . . . . . . . . . . .(veure jocs)

Plànydre: plànyer: queixar-se: no et planygues (no et queixos i fes-ho), me planygo del peu (me fa mal); ser de plànydre: ser digne de compassió

Polligana: (dial.)pollegana: aladre de forcat per a un animal

Polit: pulcre, refinat, ben vestit i asseat; que no té imperfeccions; cal polit

Polsera (pulsera) : pèl que cobreix una part de la templa o pols (patilla), braçalet

Polset: quantitat que es pot agafar entre els dits polze i índex

Ponsonya : verí: he anat al l'hort i he troba una ponsonya d'herba!; figurat: estos xiquets són una ponsonya!

Pontarró: pont menut; el toll del pontarró està situat davall de la Garrotxa ( de menuts ens hi banyàvem i li diem el "puntarrí", escrit correctament pontarrí)

Porrassa: herba que es collia a l'erm i s'utilitzava per a alimentar els animals

Portadora: recipient format de dogues de roure, de forma troncocònica invertida, unides per tres cèrcols, més alt que ample, amb la boca i fons de forma generalment ovalada i a vegades circular, amb dos agafadors laterals a la part superior, que servix principalment per a bremar (veremar), la destapada i per a la mel, la tapada

Portell: tros de paret que ha caigut

Pos : (Cast.vulg.)doncs

Poval: galleta : (dial) poal, galleda: recipient de forma troncocònica invertida , de metall, amb una ansa, que servix per a poar, transportar o guardar aigua o qualsevol líquid

Premsa [prémsa]: aparell que servix per premsar. Les premses eren de fusta o de ferro i estaven proveïdes d'un caragol (premsa de caragol) que permetia fer baixar una peça de fusta o de ferro, girant-lo i, així, exercir pressió sobre els cofins, posats en pilar, i plens de raïms u olives

Prenso: Pinso o menjar de les bísties

Primentó: (dial.) pimentó: pebrot: fruit de la primentonera; "roig com un primentó", però no es diu "quins primentons que tens!" com es diu dels pebrots

Probessó: conjunt de persones que desfilen ordenadament i solemnement, amb un fi especialment religiós, portant peanyes, creu i pendons

Profecia: (vulg.) apoplexia: suspensió repentina de les funcions cerebrals, amb integritat de la circulació i de la respiració

Prospeta:(barb.) pròstata

Prunyó: penelló: irritació de la pell, amb inflor i enroigiment, acompanyada de picor i a vegades d'ulceració, produïda pel fred, principalment a les mans, als peus i a les orelles

Puntapeu: cop, puntada de peu

Punxar: ferir amb un objecte acabat en punxa o punta molt aguda, que forada i penetra; rebentar el pneumàtic d'una roda de bicicleta, de cotxe, etc, per culpa d'un objecte punxant que s'hi ha clavat.

Punxorro: aparell que s'usa per a cosir materials durs: fer alvarques, espardenyes, etc.

Putxola: (dial.) coberta còrnia que protegix la part anterior del cap dels dits dels quadrúpedes ungulats

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

Q

Quant-i-menos: al menys :

Quartera : mesura de capacitat per a grans, equivalent aprox. a 70 litres. | Mesura d'olives equivalent a 80 litres

Quartina: cortina: peça de roba penjant amb què es tapa una porta, una finestra

Quera: corc, nom de diversos insectes caracteritzats com a rosegadors i destructors de diferents matèries, fusta, gra, cuixot, etc.; esp.: tindre queres als queixals

Quimera tindre: mania, ràbia, enveja

Quincalla : 1) sagals que estan entre peus; 2) objectes metal·lics de poc valor

Quinqué: cresol alimentat generalment amb petroli, consistent en una meja immergida en un dipòsit de vidre proveït d'un tub de vidre que establix un corrent d'aire a l'interior i manté la flama.

Quint : cinquè

Quixal: queixal

Quiquereta: aparell que s'empleava pa les palomilles de la llum; tasseta que s'usava als bars per mesurar els cacauets torrats al forn pel tio mosset o el tio mateu i per a mesurar la quantitat de líquid que es posa en una recepta

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

R

Rabosa: guineu: mamífer de la família dels cànids; els de Ràfels són "raboses"

Rader:(vulg.): últim, darrer

Ràfel: ràfec: part extrema de la teulada, que surt més enllà de la línia vertical de la façana

Ramal : corda que es lliga al cabestre d'un animal per tenir-lo nugat o per portar-lo: portar el matxo del ramal

Ranci, vi : que per haver passat molt de temps dins del carratell ha adquirit una olor i un tast especials que el milloren; normalment el carratell conserva la mare i s'hi afegeix vi abans d'acabar-se. Aliment: dit d'una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables

Ranciejar [ranciejà]: 1. començar a ser, un vi, ranci. El vi de la bóta rancieja: ja comença a tenir un gust excel•lent. 2. Tenir, un vi, un lleuger gust ranci, amb probabilitat d'esdevenir-ho del tot (enrancir-se). El vi que hi ha a la garrafa rancieja: no es pot servir a taula

Randit: molt cansat

Ras: cel ras: sense núvols

Rascanyada: esgarrinyada: ferida superficial feta per la punta d'un albarzer, d'unes rames, amb les ungles o amb altra cosa incisiva etc.

Raset: ple fins a dalt, però sense acormullar

Rasca : un poquet de fred; fa rasca

Raspall: granera feta de rames de corronyer nugades amb uns vímens, que servix per a agranar l'era, el carrer, el corral

Raspar [raspà]: produir, un vi, una sensació de raspor (a la boca, a la gorja, etc.). Aquest vi negre raspa la boca. És un vi tan fort que raspa de valent.

Rasser: lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps; posa't al rasser

Reata: sèrie de bísties nugades perquè estirin una darrera l'altra al mateix carro

Reble: conjunt de trossos de pedra petits que s'usen per a omplir buits entre les pedres grosses quan es construeix un marge o una paret, o per a formar el paviment d'un camí

Rebotit: tant ple que no es pot omplir més

Rebotons!

Reclau: escorpí, aràcnid que pica amb la punta de la coa i fa mal

Redó: rodó: de figura circular o esfèrica

Recapte: olla, plat cuinat compost de pataques, fesols, carcolers (o les verdures del temps) , un os de gorrino salat i sec, butifarres seques, cansalada i sal, i a bullir bona estona al foc

Redolí: rodolí: objecte de figura circular

Regall : regueró que fa l'aigua en un bancal quan plou molt i s'emporte la terra

Reigirar: moure els ingredients d'un topí, d'una paella o d'altre recipient per cuinar perquè es barregin bé i no s'agarren al recipient ni es cremin; moure els elements d'un lloc per buscar-hi alguna cosa

Reijola: peça cuita d'argila o d'altra terra, de forma plana, rectangular, compacta, de poc gruix, per a servir de material de construcció de parets o paviments

Reixos: plural de rei; la nit del 5 de gener, els reixos porten regals als xiquets

Rella : peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i servix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs

Rellampec: anterior al tró; llamp: descàrrega elèctrica que es produix entre dos núvols, entre diferents parts d'un mateix núvol o bé entre el núvol i el sòl

Relleixa: troç de roca plana que surt lateralment d'un cingle i per la qual poden passar les cabres

Rellissador: relliscador; els més famosos són els de les cantarilles i el del bassi

Rellonge: (dial.) rellotge: instrument destinat a comptar el temps i assenyalar l'hora que és

Remostró: el que es deixa al plat, residu, cosa sobrera i poc aprofitable; "no deixeu remostrons"

Rengló: ratlla de lletres, paraules o frases d'un escrit, escrits en línia recta

Repantigar-se (verb masculí: de panxa), repanfigar-se (verb femení: de f.): sentar-se amb tota la comoditat, amb el cos amplament assentat, repenjant-s'hi d'esquena i braços

Reparada: assut, resclosa que es fa amb una taula i argila que atura l'aigua d'una sèquia per a fer-la entrar a l'hort

Repèl: tocet de pell que s'alça prop de l'ungla del dit de la mà

Retentívol: paciència, moderació dels propis impulsos

Retillent: molt brillant, que es veu molt bé

Retólica: retòrica: abundància de paraules, sobretot quan són excessives; "no em vinguis en retòliques" "no parlos tant"

Retxautxe: mescla de diferents classes de minjar, principalment sobres de les minjades, farinetes,arròs en pataques i fesols, per exemple; deixar-se un retxautxe: no acabar-se el plat per poc

Revencillada: ensopegada

Revivadeu!

Revotovadeu!

Rinya: baralla: discòrdia manifestada violentament amb paraules dures o amb cops

Riscla: ascla, estella despresa d'un tros de llenya en asclar-lo; esquerda de fusta clavada a la carn

Riscle: instrument compost d'un mànec molt llarg que a un extrem porta entravessada una post guarnida de pues de fusta o de ferro, que servix per a arreplegar espigues al segar, herba o palla a l'era; similar a l'engavellador i al burro; rasclet de la dalla i de la màquina de segar

Rispo: que no es deixa agarrar; aspre, poc accessible; els conills són rispos

Rodet d'era o de batre: pedra cilíndrica o tronco-cònica que, rodolant arrossegada per un animal, servix per a aplanar l'era o per a esclafar les espigues i separar el gra de la palla, s'utilitzava per a batre l'avena; amb el trill es batien els altres cereals

Rogle: rotlle, conjunt de persones disposats en forma de circumferència al voltant d'un espai o d'un objecte o objectes; juguem a rogle!

Roín: dolent, que no és bo (en sentit material o moral)

Rollet: pasta redona, feta amb farina, oli, grassioses i aiguardent, cuita al forn u en paella

Romancer: [romancé] amic d'anar amb romanços, històries, dilacions. Que usa converses llargues i que no interessen; que té i exposa idees estranyes, importunes. Sempre té algo a dir, d'una forma pesada o insistent

Romàtic: dit d'una habitació o d'un lloc poc ventilat que, a causa de l'excessiva humitat, és malsà, on es floreixen fàcilment les coses, etc

Rompre: 1) trencar; 2) llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu

Romiguera: albarzer: planta de tronc espinós i flors blanques, de fruit negre o blavós, comestible, anomenat móres

Ronso, ronser, fer el: no voler fer la feina, retardar-se, fer-la de mala gana

Rosada pel matí: gebre; quan hi ha rosada tot està blanc con si hagués nevat

Rosegar : murmurar; menjar un poc fora de les menjades principals ; rosegar un òs: acabar de teure-li el suc

Rosegó: 1)tros de pa que es deixa després de menjar; tros menut de pa sec; 2) dolor o molèstia persistent, però no massa fort, que es nota a qualsevol part del cos

Ròssec: acció de rossegar; aparell de fusta en forma de v, amb travessers de fusta, que s'enganxa als matxos per a portar-hi pedres

Rossegar : transportar troncs d'albres, arrastrant-los amb una animal, des del monte, on els han tallat, a un punt per carregar-los en un camió

Rostoll: conjunt de les tiges de cereals que resten arrelades a la terra després de segar

Ruella (dial.): rosella: flor de la planta papaveràcia, de flors solitàries amb quatre pètals vermells, que creix sobretot en els sembrats

Ruixat: pluja forta però de curta durada, xàfec

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

S

Sabó: preparat que s'obté per l'acció de la sosa sobre un oli (de fregir o de baixa qualitat)o altre greix fos, i que serveix principalment per a rentar la pell, la roba i altres objectes; s'hi afegeix pega grega per a fer sabó blan; tambés es feia amb cendra

Saboc: encantat, badoc

Sacoc: 1)calçat de fusta; 2) un sacocs: que no se li fa cas, que diu incoherències

Sacsó :doblec fet a la roba per a poder escurçar la peça; o fet al banquer per a col·locar-li els pans per fer-lo tou

Sadurija: sajolida: planta herbàcia per a conservar les olives en aigua, per a infusions, etc.

Safa: palancana gran

safraner ser un : que es fique en tots els llocs, on no el criden; abans els safraners anaven per les cases a vendre safrà

Sagal: xiquet de 10 a 15 anys aproximadament

Saginer, greixer(a Coratxà): [saginé] sinistre personatge que es passejava pels pobles, provist d’un enorme sac amb el que raptava els xiquets i les xiquetes per extreure’ls els sagins, els ulls, la sang, el greix, .......: ens feia molta temor als xiquets

Samarra : peça d'abric ajustada al cos, que es porta com a roba interior

Samorda: [samórda] calor bascosa, pesada; xafogor

Saó: grau d'humitat d'una terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit, especialment després d'una ploguda

Sapo: gripau: animal amfibi de la família dels bufònids

Sapi!: exclamació per a fer fugir el gat quan feia alguna malifeta; mix, mixino, mixina: veu per a cridar-los

Sarabastall: terrabastall: soroll fort de persones o de coses que cauen

Saragüells, sarauells: calçons amples, que arriben als genolls; portaven calces dels genolls als peus; els portaven els homens abans

Sària: sàrria: recipient d'espart o de palma, d'uns dos metres de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i servix, posat de través damunt els carrejadors d'un animal, per a transportar les coses més diverses, com fruita, verdures, terra, herba,sacs, bots, fems, i hasta xiquets i xiquetes menuts assentats al cornitxol, en un cadireta menudeta ad hoc; jo hi vaig fer molts de viatges a Coratxà; també servia de matalap per a dormir als masets

Sarió: sarrió: sàrria menuda, de forma rectangular, d'un metre de llarga, usada principalment per al transport de carbó a esquena d'un animal, a cada costat de l'albarda i lligat als carrejadors

Sarró: motxilla, bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar

Saüc: arbre que es trobava al barranc de la marededeu

Sauló : terra arenosa i lleugerament argilenca, bona per a escurar paelles; pedra molla, fàcil de treballar, però de poca consistència

Sagrari: urna on es guarda el Santíssim Sagrament

Sedàs: teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., muntat en un cèrcol de fusta, que servix per a separar a mà les partícules de diferent grandària de farina, guix, terra, etc

Sedasser : xafarder, sorier, tafaner

Segall -a: cabrit, cabrida, menut, ja desmamat, que encara no ha acabat de crèixer

segó : pells dels cereals que es queden al sedàs quan cernem la farina; es mesclava el segó amb la calderada que es donava als animals del corral: gallines, gorrinos

Seixa: blat de bona qualitat, que fa la farina blanca i més saborosa que la del blat ordinari; varietats: 1)seixa motxa: la que no té aresta a l'espiga, és més forta i no cauen tant les espigues al segar amb la dalla; 2)seixa parda: l'altra

Sellarda (rata) : rata molt grossa amb una coa llarga, com un gatet

Semat: mústio, pancit, sec

Senalla : cabasset menut per a donar farina o gra als amimals; fet a casa amb palles de centeno o de palma; el cabàs ere de compra

Senatxo : Bossa d'espart que els carreters porten lligada a la barana del carro per a dur-hi queviures i altres coses d'ús personal

Senderi : judici, seny, discerniment

[Serment] sarment: branca d'un cep o d'una parra

Serrutxo: eina curta amb una fulla d'acer amb una sèrie de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a un mànec, i que, moguda reiteradament cap endavant i cap enrera , serveix per a tallar fusta, ossos, etc.

Servera: arbre que fa les serves, de gust àstec, aspre

Setrill: recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb ansa a un costat i broc llarg a l'altre, que serveix per a contenir i abocar oli

Sext: sisè

Sèptim: setè

Cicater: (Cast.) que li dolen els diners a l'hora de pagar o convidar; avar

Cingla: faixa, corretja o corda per a assegurar l'albarda o la sella per sota el ventre

Cingle: espadat de roca que forma timba, generalment allargat, al cim o en el pendent d'una muntanya

Siligarda : gambusí: gambosí: animal imaginari a què fa referència la locució caçar la siligarda, que s'utilitza per a fer bromes a xiquets i forasters: es busca un forat on es deixa l'ignorant amb un sac que tapa el forat esperant que ixca la siligarda; els altres diuen que van a esbarrar-la, però s'amaguen per a vore què fa el xiquet objecte de la broma; també es feia als massos amb el jornaler nou més paradet, als masos es feia a l'hivern i es deixave al pobre gelant-se de fred, mentre els atres se'n anaven al foc del mas; la sòria: "eixe sempre volta la siligarda": es fica a tots els puestos pa enterar-se de les coses que passen

Sió : crit per a parar els animal; amb els crits d'arri, oixque, uallà i passallà

Silènsios : espardenyes de sola de cànem, de roba i lligades amb betes que abans portaven les agüeles

Soc : sacoc: sabata de fusta; "ets un soc": no vals res

Sofoco: (cast.) : disgust, angoixa fruit d'una impressió produida per alguna mala notícia que ha rebut

Solada: conjunt de matèries sòlides o pastoses dipositades a la part inferior d'un conducte o recipient d'un líquid; allò que sobra en acabar de fer alguna cosa: no deixes solada

Solc: cavitat longitudinal que fa en el sòl l'aladre

Solsida: desprendiment, caiguda de terra; partida de terra del terme

Solt : tindre solt: tindre monedes de tot tipus i valor

Soldavall : soldevall : part inferior, la part més baixa

Somanta : pallissa forta, sèrie de cops forts donats per fer mal a algú

Somatent: sometent: grup de gent del poble, armada, no professional, que es reunix a toc de campana per a perseguir criminals o defensar-se d'ells

Sompo: que és poc hàbil, té poca gràcia i es mou amb dificultat

Sonar : netejar el nas de mocs; sonen les campanes; et sona això?

Soqueta: esclopet de segador: peça de fusta, semblant a un esclop petit, que serveix com a guant sense dits per a ficar-hi la mà esquerra el segador i guardar-la de talls que es podria fer amb la falç o la corbella

Sòria: històries, indiscrecions, intimitats que es conten sense massa fonament i es van passant de boca a orella; allò que s'ha sentit dir

Sorier: xafarder, sedasser, curiòs; que sorieja; que cerca o corre la sòria

Soriejar: contar o anar a buscar sòries

Sorrompo: torpe, amb poca lleugeresa i agilitat fisica o mental

Sort: troç de terra resultant d'una parcel·lació, a la vora del riu

Sossegar: asossegar : tranquil·litzar, posar en pau o en calma; sossegueu-tos

Sostovar: fer moure una cosa o un assumpte per a apanyar-la; estovar, fer tornar blan o tou, per exemple, la pasta, la palla, el llit, etc.; li agrade que el sostovos: que faigues el que ell vol i que li donos la raó

[Surgí]: sargir : refer amb l'agulla el teixit d'una roba foradada: els calcetins, etc.

Suriaca: xurriaca: estri compost d'un garrot que a la punta duu una tira de cuiro i serveix per a pegar a les bèsties, per a incitar-les a caminar o per fer-los correr a l'era quan porten el trill o el rodet, fent petar la corretja

Surra: cop donat, especialment amb la mà, al cul, a les natges

Sutja: partícules o substàncies que estan entre la pell de les ovelles i la llana i que fa una aulor forta i ruïna que s'apegue a la roba i a la pell dels humans: aulor de sutja

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

T

Tabalada: cop fort donat amb una caiguda

Tabardo: tabard, peça d'abric, generalment encreuada, més curta que un abric

Taco: (vulg.) tac: tros de fusta, peça de plàstic o de metall, etc, per a encaixar en un forat o buit, destinat a sostenir-hi un objecte clavat o ficat; paraulota grossera

Tacons: [tacóns] budells i tripes de bou(els millors els del llibre), de corder, de xot fets a trossos, guisats amb espècies,

Tafarra: peça ampla i corbada, de pell o de fusta, que subjecta l'albardó o altres aparella per darrera passant per sota la coa de l'animal

Taleca: bossa a manera de sac, però de tela millor que la d'aquest, destinada a tenir-hi o transportar-hi cereals, llegums o altres coses

Tallant: fulla de falç, però no tan corbada, amb tall, enganxada a la paret per una punta per a tallar alfals, panís i altres herbes

Tanyada: cos d'edifici cobert de teulada, generalment obert per un costat, que és separat de la casa principal i servix per a tindre-hi palla, garbes, herba, ferraja, eines o bestiar, en temps de pluja o de massa sol: la tanyada del castell

Tamé: també

Tapàs: terreny format per roques argiloses i poc dures, i de terra més dura que l'ordinària que no és bona per al conreu

Tapassada : cop fort, tabalada

Taraganyós; el cel està taraganyós: està un poc nugolat: ennuvolat, amb alguns nuvols

Taraganya: teraganya, teranyna

Tarró: turró: massa feta d'ametlles o altres fruites seques i mel o sucre, i presentada, normalment, en taules o barres rectangulars

Tartir: estar quiet, parar; la Sargar no tartix, sempre ha de fer alguna cosa

Tascó: peça de fusta, de ferro, etc, triangular, que servix per a posar-lo al tall que feia el tronçador o l'estral per a acabar de tallar-lo , pegant-li cops amb una massa

Tatarets fer : asomar-te i amagar-te

Taulell : fusta per a portar el pa, al forn; mostrador d'un bar o d'una botiga: taunell a Cotatxà

Tavanta: devantal de cuiro que porten els ferrers i els segadors; i també el portaven els borregos nugat a la panxa com anticonceptiu preventiu i antipenetratiu

Tea: teia: la part interior del pi i d'altres arbres, molt saturada de resina i que per això crema molt fàcilment

Terciar-se: "depen com se tercio": depen com vagin les coses

Timó: farigola: planta herbàcia per a fer infusions

Tindre: tenir : Travesser de fusta o de ferro que uneix el dental i la cameta de l'arada i serveix per a graduar la inclinació de la rella i la profunditat de la llaurada

Tinell: [tinéll] moble, lleixa, prestatge per a tenir plats, olles i altres a l’escurador

Tinella: tenella: telera: travesser de fusta o de ferro que unix el dental i la cameta de l'aladre i servix per a graduar la inclinació de la rella i la profunditat de la llaurada

Tirabòs: 1)tronc gros d'un arbre o arbust per a posar-lo al foc; 2) ser un tirabòs: que no entent res, que és dur de mollera

Tiràs: eina consistent en una taula de fusta fixada transversalment al cap d'un mànec llarg, que, empesa o estirada per un home, serveix per a arreplegar el gra i la palla damunt l'era

Toflat: enfadat

Toll: lloc profund d'un riu, on hi ha molta aigua que té poc moviment, usat abans per a banyar-se, quan l'aigua estava neta i clara; toll de la marca

Tomata: fruit de la tomatera; tomàquet

Topetar-se: trobar-se

Topí: tupí: olla petita i amb una sola ansa

Toquilla: peça de vestir de ganxet o de punt que servix, en la indumentària femenina, per a posar damunt les espatlles com a abric o adorn

Tordillo : mescla de pels blancs i negres

Torram: núvol voluminós, a manera de torre, que apareix a l'horitzó; el més famòs és el torram de Llobet que ix de matí al forat de la Valleta, si ix a les 10 del matí senyala tronada segura per a la tarde

Torroll: tap de fusta dels carratells

Tos ho diré

Tossoló: croquinot: cop violent al cap

Tou, tova ser, estar, anar, posar-se: satisfet, pagat de si mateix

Tracalet: que no para, desficiòs; persona a qui li agrada tracalejar; que no para de barganyar

Traiga: anella de fusta que subjecta el jou al camatimó de l'aladre

Trama: conjunt de fils que, encreuats i enllaçats amb els de l'ordim, forma una tela

Tremuja [tramúja]: dipòsit de forma piramidal o cònica amb la zona més estreta al capdavall; és situat dins del celler i s’hi tira el raïm acabat de collir. També fa referència al caixonet mòbil que a manera d’embut fa passar el gra a la mola del molí. Coromines, en el diccionari etimològic i complementari de la llengua, catalana diu textualment: “I en val., almenys en comarques tant del Nord ( tramúja a Herbés, i com a nom propi d’una penya, 1961)” (Coromines, 1988, VIII, 751). Es refereix a la muntanya que hi ha darrere de la Mare de déu del Sargar.

Transvalsar: transvasar: fer passar el vi d'un carratell a un altre després de bullir

Traspondre: anar-se'n sens'entretidre's, perquè arricarà tard; "traspon!", "ja pots traspondre d'ací, dimoni!": veste'n ràpid

Trava: corda, pedàs o corretja amb què es lliguen les dues potes de davant d'un animal per impedir-li córrer o saltar; l'efecte és travar; posar traves: posar obstacles o impediments

Trau: 1)ferida d'incisió profunda; 2)forat practicat a una tela, cuiro, etc., per a fer-hi passar el botó o els cordons

Trill: taula de fusta, quadrangular, llarga, que per davall va armada de ferros tallants, o trossos de pedra pedrinyera, i que, arrossegada per un o dos animals per damunt la batuda, va separant el gra i fent palla

Troca: madeixa, nombre de fils contingut en cada faixa de les que es fan en l'ordit a mà. Sis parells d'espardenyes cosits (a Villores). Embolicar la troca: complicar les coses, de paraula o amb accions

Tronsador: Eina consistent en una fulla ampla d'acer amb una sèrie de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a dos mànecs, un a cada punta, i que, moguda reiteradament cap endavant i cap enrera per dos persones, servix per a tallar pins, carrasques, troncs, etc.

Tridet: triturat, esmicolat, picat

Trona: 1)cadireta de fusta on s'assentaven els menuts, i que tenie un forat per posar-hi l'orinalet; 2)plataforma proveïda d'una barana, com un balcó, col·locada contra una columna, a certa altura sobre el paviment, i que servix per a predicar-hi, cantar-hi l'epístola, etc.

Tros: part, porció de quelcom; anar al tros: anar al camp, a la finca, al bancal a treballar

Truita : ous batuts fregits a la paella amb oli, un cop cuit d'un costat, girant-lo i coent-lo de l'altre costat; truita de pataques d'herbers: els ous batuts i mesclats amb les pataques tallades a trocets menuts i fregit tot junt a foc lent

Trull[trúll]: espai on es xafa i es pica el raïm; recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi; recipient de taules de fusta, destinat a pitjar-hi el raïm i fer-hi el vi. Lloc on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermente

Trullola: a la premsa, és el clot a on va a caure el most o l'oli una vegada es premsat. Pica, dipòsit més menut que el trull, al costat del qual està situat i del qual rep el vi ja fermentat per a passar-lo a les bótes.

Truna: cap de casa, davall del teulat i de poca alçada, on es guardava l'herba i els trastos vells

Turbes, tenir: voltar el cap, com a mareig i mal de cap

Tuvot : peça cuita d'argila o d'altra terra, de forma paralel·lepípeda rectangular, amb forats interiors, per a servir de material de construcció de parets o paviments

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

U

Ullal: lloc on ix aigua subterrània

Unflar: inflar: omplir amb aire, gas o líquid un cos, de material flexible o elàstic

Unflat: que fa morro, enfadat i cregut amb orgull,es pensa ser tot lo món; ple de vanitat

Uspen!, uspa! : ,ves-te'n corrents que faràs tard

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

V

Vagar: tenir temps, algú, de fer alguna cosa; estar ociós; no estar ocupat; cessar, deixar de (fer una cosa); "ja li vagarà": ja tindrà temps de sobra; "contra més pressa, més vagar"

Vaiga! : guapo!: exclamació de sorpresa

Vatres, natres: vosaltres, nosaltres

Venzill: lligall fet amb un manoll de cames de centeno o d'un altre cereal, amb espart, etc, per a lligar garbes, feixos d'herba, etc

Ventall: conjunt de plomes o trossos de paper, de tela o d'altra matèria flexible, que, enganxat a un mànec llarg i prim de fusta o de canya, servix per a esbarrar les mosques a la taula

Ventar: llançar en l'aire, amb forques o pales o mecànicament, els cereals, llegums, etc., després de batre'ls, per separar el gra de la palla

Verema [vréma ]: collita dels raïms; el temps en què es fa

Vereno: (vulg.,cast.) verí

Verga: vara, rama prima neta de fulles i llisa

Vet aquí! vat aquí: mira!; voilà! (interferència del verb llatí habete)

Via(fer) : anar de pressa

Vidriola: : guardiola: recipient tancat, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi introduixen monedes per a guardar

Visc: planta de la que s'extreu una matèria apegalosa que s'usa per a untar vimens, joncs, etc., i caçar-hi els pardals que s'hi enganxen

Volander : que es mou per l'aire; que va d'un lloc a l'altre com emportat pel vent, sense fer aturada llarga enlloc; especialment núvol solitari que no porta pluja

Vore : veure

Votovadeu!

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

X

Xaic!: exclamació per a cridar a algú

Xafar: aixafar: trepitjar; fer pressió amb els peus damunt una cosa; xafar els raïms

Xafarder: sorier, curiòs, sedasser; que xafardeja; que cerca o fa correr la xafarderia

Xafardejar: conversar més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir

Xalera: acció de xalar

Xalar : sentir gran plaer, divertir-se molt

Xascat : sorprés inesperadament; t'has quedat xascat

Xasco: sorpresa per un esdeveniment advers o inesperat

Xava: falca menuda

Xavo: no val ni un xavo: no val res; només tinc 4 xavos: tinc pocs diners

Xicotet: menut, petit

Xino-xano: caminant a poc a poc

Xiquet: menut: nen, infant

Xiripa: casualitat favorable; bona sort inesperada

Xirnàs : ferida xicoteta, no greu, feta de qualsevol forma

Xiton!: calleu!

Xixa: tot tipus de carn en llenguatge infantil

Xixorrita: trossets del greix fregit (es fregia per a traure l'oli del greix del gorrino) o de pa fregit per a posar a les farinetes; les de greix fregit tamé eren per fer els cocs d'ensajinades

Xorrillo: recipient de terrissa , de forma cilíndrica amb dos galets, i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca; amb el pitorro es tapa el galet de davant del xorrillo; veure al galet; sinònims comarcals: marraixò, marraixa, cante, canti, pitxarull, pitxera, pitxella, barrala

Xorrit: raig d'oli que es posa per a preparar un plat o que cau sense voler; raig d'altre líquid que cau fora del lloc convenient: "no faigues xorrits"

Xumador: font molt menuda que ix d'en terra

Xumar: ixir un líquid pels porus d'un cos o de qualsevol lloc

Xumenera: xemeneia: conducte per on surt el fum d'un foc, d'un forn, d'una estufa

Xuplar: (cast.) xuclar: aspirar dins la boca el contingut d'una cosa, especialment un líquid

Xurubies: es diu quan no es vol dir qué hi ha per menjar: "avui hi han xurubies per a sopar"

Xurritalta, a la: portar els xiquets sentats als muscles; a les cascarrilles a Coratxà; al xinxin a Torred'arques ; a les xurritoltes a Villores

Xusca: fulles seques dels albres de bosc, sobretot dels pins i roures

Per a les definicions d'aquest diccionari del parlar d'Herbers m'he basat en el DCVB, en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, en el de la RAE i en les definicions donades pels col·laboradors que són els únics responsables de totes les paraules d'aquest diccionari i de les dites típiques, folies, jocs, receptes, fauna, flora, eines i altres