Dites
típiques
A Casa Beltran, qui no menja
sopes, no menja carn
A Casa Beltran menjaràs
sopes i no menjaràs carn
A Herbers van sembrar un bancal
d'espinacs i va eixir un bancal d'abogats... tots molt pitos
Aigua al febrer apuntala el
graner
A la porta toque un flare,
si no li dones pa s'esbarre
Albre vell i transplantat
primer mort que arraïlat
Al juliol, ni dona ni caragol
Al Mas de Patiràs si
no portes no minjaràs
Al pa pa i al vi vi
A peu pla: al mateix nivell
A santa Llúcia, un
pas de puça, a Nadal un pas de pardal, al Reis torpe (bèstia)el
que no ho coneix, a Sant Antoni un pas de dimoni
Blanc com una palometa Blanc
com el paper
Bona nit ......................
Toootes les puces al teu llit i la més grossa al teu melic
Botja:
tan si val que em digues botja: no t'entenc; no m'ha dit ni botja: no m'ha
saludat
Brut com un harapo,
com un gorrino, com un pordiossero
Cau l'aigua a cantes
Cel a cabassets, aigua a canterets
Cel rojenc, aigua o vent
Contra més pressa més
vagar
De cara Cantavella o Morella,
lluna vella
de cara Vallibona, lluna nova
Deixar blau (de cops)
Demà és domenge
que el moc te penge
De Pasqua a Sant Joan
De quin pa farem sopes? :
què farem?
Detràs d'una pedra
un cantal: de mal en pijor
Dia
de sarauells vells: dia de treball
El
que no guarde quan té no minge quan vol
En passat Nadal no posos cabal ni en la ceba ni en l'all
En
va passar (se'n ha vist) més que el cànem: li han passat totes
les desgràcies
La
gent d'Herbers: diners,diners i diners
Eres
de la pell del dimoni,(o de satanàs)
Eres
de mala ascla: de males idees o de mala intenció
Eres
més aspre que un forrollat
Eres
mes curt quel dia de Sant Tomàs (fi desembre)
Eres més pudent
que un corcó
Eres
més tossut que una rella
Eres
més tonto que un tacó
Eres
més tonto que un aladre ( o que un aixol)
Eres més viu que la fam
Es
fa tard i vol ploure
Espavil que ve el carril
Està més sec
que unes estenalles
Estàs
a la figuereta: no t'enteres
Estàs
com una carbassa: no estas bé del cap, o borratxo
Estàs més grillat
que una pataca: boig
Es un safraner : es
fique on no el criden
Fer-se
els gafets: morir-se
Fotre un bram a la soca
de l'orella: ensordir
Grog com el safrà
Hi anirà tot bous
i bestià: ho perdrem tot
Home
roig i gos pelut abans mort que conegut
Ja
li vagarà: ja tindrà temps de sobra
La barreta nevadora es pose
entre la Mola i la costa de Morella
La temor guarde la vinya
Menges més que una
revolta de riu
Més viu que la fam
Més roig que un perdigot
Morella la vella, Forcall
socarrat, les xiques de Xiva, no valen un gat.
Negre com un teó (com
un tissó a Torre d'Arques)
Net com una patena
N'hi ha un fart! : disgust
No digues gat hasta que no
estigue al sac i ben nugat
No te ficos en camisa de tretze
(onze) vares: on no caldria
No tocar vores : ser un desentés,
mig boig
No tindre retentívol:
fer les coses depressa i mal fetes; no tindre paciència
Passe més gana que
el gos de l'afilado o l'esmolet,que se minjave les xispes de la mola per
a minjar de calent.
Passe més gana que
un mestre d'escola
Passe més gana que el gos del mestre
Pareix Marta, Gargori i Joanet de la Font
Per l'aigua de matí, no pergues el camí
Plou i fa sol aigua de caragol
Plou i fa sol, les bruixes
van de dol
Quan el pobre paste el forn
s'assole
Qué fem?De la palla
fem
Què fem? -de la palla
fem i de la rata gent
Qui no té faena el gat pentine
Qui no té faena el gat pentine
Que no passo Marquet i Creveta, no te llevos la jaqueta
Qui més xulo capador
Quina barra que té!:
quins c..... !
Ràpid que es fa tard
i vol ploure!
Roda la mola, roda el molí,
una coca fina i un trago (barral) de vi
Roig com un perdigot (tomata,
pebrot a Coratxà; perdigatxo a Torre d'Arques)
Santa Llúcia te guardo
la vista!
Sempre al mig, com lo dijous
Santa Bàrbera bendita, que mos guardo la collita
S'encen
com l'esca: molt ràpidament i fàcil
Ser un dimoni: ser molt espavilat
i ingeniós
Ser un pendó: anar
abandonat
Si el tres d'abril el cucuc
no ha vingut u s'ha mort u s'ha perdut
Si al maig està espigat,
a sant Jaume segat
Si la Candelera plora, l'hivern
està fòra, si la Candelera riu, l'hivern està ben viu
(entornate'n al niu); ni que riga ni que plora, tres mesos de malhora
Si la candelera plora, l'hivern
està fora
si la candelera riu, .. l'hivern és
viu
tant si plora com si riu, entorna-ten al niu
Si San Pablo claro, ........
año de grano
si San Pablo espeso, . . .. año de queso
Suar pega: suar molt
Tallar l'abadejo: ser el més
presumit o pensar-s'ho; ser molt decidit i que se'n fa molt de cas d'ell
Tant tendre ere mon gendre
que cagant se va esllomar
Tinc mal de cor: tinc fam
Tindre poc senderi (xolla
a Coraxà), poc caletro
Tindre més fam que
un esquilador
Trons (rellampecs)a la Cogulla
aigua segura; rellampecs a la marededeu fred a tot arreu. Amb la versió
de Pena-roja: trons als mollons, aigua als collons
Trons de cul, rellampecs de
merda
Verd com una ceba
Veste'n a la quinta forca:
veste'n lluny, no molestes
Veste'n a pastar fang: veste'n
a la m. (despectiu)
Va més brut que un
nassareno
Vens? - a on? - al corral
de Sant Ramon, pa tu la merda i pa mi el colom
Visca el pa, visca el vi,
visca la mare que ens va parir
Xafarder i llengua llarga
Una cosa que al mar no gosa
i a la terra sí¿qué és? la neu
Cobles, albades, folies i jotes
A la Maria Sargar l'he vista
més seca que un abadejo, i tota la culpa la tinc jo perquè
no la festejo
A la vora del riu, mare, m'hai
dixat les espardenyes, mare, no li digue res al pare, que jo tornaré
per elles
A l'entrar a Coratxà,
. . . . hi ha un balconet de fusta, si pregunteu
de qui és, . . del tio Vicent i la tia
Llúcia
Alça polleta l'aleta,
no'm picaràs pollastret, que la sinyora Pepeta no es casarà
en Tomaset (s'ha de casar en Joanet)( que la filla del pollastret no serà
pal teu morret)
Anem muletes a batre
que després vindrà el sembrar
i més tard vindrà el rompre
i después lo mantonar (cançons que es cantaven batent, dalt
del trill)
Arre muletes a batre
que pronte vindrà el sembrar
i después de sembrar el rompre
i después a mantornar
Bàrbera em diuen
100 arroves peso
qui no s'ho vullgue creure
que vingue i me sospeso
Esta nit estàs aquí
anit estaves a la devesa
anit cantavem per l'ase
i esta nit per la somera
Ja venim de la Tossa
en un rotlla a la mà
que el partirem a trocets
pa n'aquells que no han pogut anar
pa n'aquells que no han pogut anar
ja venim de la Tossa
Ja se'n van los quintos, mare;
por el camino real; i las pobrecitas mares; llorando se quedaran
Jo sóc del mas d'Obiol
i
patró d'aquesta vila
encara que vaig sol
no em falta la companya
La chiqueta te soneta y no
se pot adormir,
la ficarem ben tapadeta a la voreta del topí
La señora Beatriz dice
que se ha vuelto loca, porque tiene la nariz más arriba de la boca
Les albades del Boixar són
bones de cantar
al matí pa i pataca
a la nit pataca i pa
Les xiques de la Pobleta,
quan ballen lo ball redó
s'apreten la singleta
pa que no els caigue l'albardó
Les xiques de La Pobleta
shan comprat una romana
pa pesar-se les mamelles
dos vegades per setmana.
Però tenen un problema
que no tenen mugrons
i shan de pesar les mamelles
a grapats i calderons
Les
xiques de la Pobleta són pites i els val pa poc ; pa torrar una sardina,
l'arrastren per tot lo foc
Los
d'Herbers caguen los fesols sancers i los de Coratxà los arrepleguen
pels carrers
Los
d'Herbers caguen los fesols sancers i les de Pena-Roja pugen en la figa
(piiip) oberta i los arrepleguen pels carrers
Lo xiquet té soneta
i no se pot adormir
la soneta li vindrà
a la voreta del coixí
Mira
si hai corregut terres
que hai estat a Coratxà
a Bel i a Castell de Cabres,
a Fredes i al Ballestar.
Mira si hai corregut terres
Quan passes minjant cacauets i et veig les dents tan boniques, voldria ser
cacauet, un cacauet dels que't minges
Roda
la mola, roda el molí,una coca fina i un trago de vi
Sant Antoni, Sant Antoni
no t'ho volia dir
que els pobres cavem la vinya
i els rics es foten lo vi.
Sant Llambert de l'Escresola,
. . . . . . . amiguet dels pardalets
totes les xiques guapes . . . se tiren bufes
i pets.
Serru merru de catí,
trau la xixa del topí, si n'hi ha massa llevan'hi, si n'hi ha poca
posan'hi, per a on se la minjarà?, per aquí, per aquí,
per aquí
Serra, merra, serrador,
traurem ous del ponedor, i si no n'hi ha prou matarem un bou i si n'hi ha
massa en llevarem una cuixasa: això ho diuen a Coratxà.
Serra, merra, serrador,
matarem un bacó i si no n'hi ha prou matarem un bou i si n'hi ha
massa en llevarem una cuixasa: una altra variant de Coratxà.
Santa Bàrbera bendita
que mos guardo la collita
Sant Antoni és un
bon home
el desset de giner
que les gallinetes ponguen
i els ovets que vaiguen bé
i un bon graneret de blat
que hi hague per l'any que ve (que això mos convé)
Una agüela més
que agüela que corrie per les teulades .
i un sastre que la va vore . la caçave
a estisorades
Folia de casa Roda: del agüelo
de RODETA per part de pare. Resulte que l'agüelo Roda tenie gallines
soltes a l'era, y al temps de BATRE, d'una suriacada
en va matar una que ere la que mes s'estimave la tia JUAQUINA, i, a raó
d'aixó, es va inventar una folia que cantae batent i que die aixina:
"Juaquina perdóname, que yo ya te he perdonado, pero asómate
a la ventana, y verás qué llevo en la mano". "Recollons....Qué
has fet?" Versió de Pere pilareta
Un altra de l'agüelo
Roda: Tu que estàs a la finestra,/ tu que a la finestra estàs/
. si no te mous de la finestra/ a la finestra
te moriràs
En Herbés esta el Sargar
en herbés està el Sargar
i Santa Ana en Beceite
en Zaragoza el Pilar
i en Peñaroya la Fuente
El sargar està en
Herbés
el sargar está en Herbés
i el Pilar en Zaragoza
i en la vila de Monroyo
la Consolación dichosa
Sant Llambert de l'Escresola
tu que vas per eixes roques
guarda la Rosa de Pau
que no es pixo a les bajoques
Mare de Déu de la
Balma
tu que estas a n'estes roques
guarda les cabres goludes
que no es minjon les bajoques
Yo quisiera ser tan alta
como la Estrella del Norte
para ver quien se pasea
por Herbés esta noche
Y en Madrid estan las Cortes
y en Madrid estan las Cortes
y en Valencia está el mar
y aquí en Herbés tenemos
a la Vírgen del Sargar
y aquí en Herbés tenemos
a la Vírgen del Sargar
Bertranes:
Qüentos
ridiculitzadors
El burro que s'havie de menjar un
llicsó (per Maria José Giner) :Diuen que ja fa molts anys,
els veïns de Castell de Cabres se'n van adonar que els havie eixit
un llicsó al campanar. Com que allò no quedave bonic es van
reunir per decidir com ho podien solucionar. No se'ls va ocórrer
d'altra cosa més que pujar un burro, perquè se'l mengés.
I així ho van fer, el van nugar pel coll i estira que estiraràs
el van pujar al campanar i quan ja estave prop del llicsó la gent
de baix cridave:
-mira, ja obri la boca!
Quan l'obispo va anar a
la Mare de Déu del Sargar d'Herbers( o a Coraxà, o a La Pobleta)(tot
depen del narrador)
L'obispo va decidir fer
una visita a l'ermita de la Mare de Déu del Sargar d'Herbers i ho
va comunicar a l'alcalde i al capellà
L'Ajuntament es va reunir per a vore quin tracte li havien de donar al sinyor
obispo i com lo rebrien.
Quan ja tenien decidits tots los actes, el secretari, que havie voltat molt
de món, va dir:
-"i si a l'obispo li venen ganes de cagar, no el podem enviar al corral,
i no tenim cap wàter al poble"
L'alcalde va dir:
-"pos farem una comuna"
El secretari que coneixie molt de món va dir que no es podia fer
una comuna qualsevol, que els obispos tenien unes comunes molt especials
i els va explicar com eren les comunes dels
obispos:
-"davall de la comuna hi ha un encarregat amb una espècie de
granera que té la palma molt suau i perfumada; i quan veu que
l'obispo ha acabat li llimpia el cul amb la granera; perquè els obispos
no es poden tocar lo cul, és pecat".
Preparen la comuna en una espècie de trona amb un espai per a una
persona detràs; i l'alcalde diu:
-"que es fico l'aguasil baix, i posarem un menat de romer i timó
a la punta d'un bastó i, quan comprengue que ha acabat li fregue
el cul".
Quan arribe el dia de la visita de l'obispo, el secretari li diu a l'aguasil:
-"com l'obispo és molt sagrat, tu no li pots mirar lo cul, perquè
això és pecat; com hi ha llum fòra tu voràs
la llum pel forat,
quan no hi veigues llum és que està assentat l'obispo; tu
esperes un ratet i quan cregues que ja ha acabat li fregues lo cul".
Arriba l'obispo i a mitat del dinar li agarren ganas i el
porten a la comuna; ell s'assente allí satisfet damunt d'aquella
espècie de trona i fa tot lo que havie de fer.
Quan l'aguasil comprén que ja ha acabat, li fregue lo cul ben fregat
L'obispo diu:
-"quina cosa més automàtica!". I va assomar el cap
per a vore com
ere el sistema
L'aguasil, que no va vore llum, va pensar que no l'havia llimpiat bé,
i li torne a passar el menat de romer i timó.
I lo que havie fregat del cul, als morros va parar.
La manya
(per Maria Giner): una massover de Pena Roja li va dir al seu fill "ves
al maset i carrega una porta al matxo i porta-la" el fill li pregunta.
"com ho faré?" i el pare li diu: "crida la manya";
va al maset i comença a cridar a la manya i com no li contesta cavila
de posar la porta damunt d'una paret i el matxo davall i carrega la porta
i torne al mas i li diu a son pare: "pare m'ha enganyat , he cridat
a la manya i no ha acudit" el pare diu . "com ho has fet?",
ell fill li ho explica i el pare li diu :"pos això és
la manya" (cal dir que la manya també es deia a la germana)
Mas de MASCARÓ de
Peñaroja per Pere Pilareta: resulte
que fa moltísims anys un matrimoni que vivie a un mas, van discutir
i l'home, ben fart, li va dir que volie abandonar-los, el mas i la dona.
En vistes de que la cosa ja anave en sèrio, la dona li va dir:"
xaic ja tu has pensat bé de fotre el camp, pos ja te'n pots anar";
agarre les faldetes la dona i se les pose al cap, i li diu a l'home "estic
segura que esta mascara te farà tornar"; i, en efecte, va passar
el temps que fore i va tornar ; per aixó li van posar al mas mas
de la Mascarona i en el temps s'ha passat a dir el mas de Mascaró.
La creu del llop al camí
de Coraxà a Pena-roja per Maria Giner: com
no havien pogut ventar i acabar l'erada, es va quedar a l'erada un home
i es va gitar al mig de l'erada tapat per una mata, i va sentir bufar un
llop que el va aulorar, se'n va anar i va fer dos udols i quan va sentir
alló, va tirar la manta i va entrar al maset; dos llops van tornar
i es van tirar damunt de la manta i la van destroçar pensant que
hi ere l'home
El forner, la fornera i
el capellà, el dotor i l'escolà per Pere Pilareta: era
un poble on hi havia una fornera moltíssim guapa; un dia, quan el
forner se'n havia anat a per llenya, el capellà, el dotor, i l' escolà,
que també els va voler seguir, van decidir anar al forn a gorrejar-li
unes casquetes a la fornera; quan estaven allí va arribar el forner
amb el matxo carregat de llenya: però abans que els puguès
vore van decidir amagar-se dins del forn; en allò que el forner descarrega
la llenya i carrega el forn i l'hi bota foc; en això sentixen "que
em punxo, que em cremo" vàries vegades, i el forner diu "qui
collons hi ha?", "sóc el sinyor retor", diu, pos si
no em dona un duro no ixirà, com tenia diners de la capta li va pagar
i va ixir, al rato se sent "que em punxo, que em cremo" vàries
vegades, i el forner diu "qui collons hi ha?", "sóc
el sinyor dotor", diu, pos si no em dona un duro no ixirà, com
tenia diners li va pagar i va ixir, al rato se sent l'escolà"que
em punxo, que em cremo" vàries vegades, i el forner diu "qui
collons hi ha?", "sóc l'escolà", diu, "pos
si no em dona un duro no ixirà", com no tenia diners, no el
va traure; però al rato els va vindre una ocurrència: el van
traure prou roent, i van dir "este mos aprofitarà pa candelero,conque
l'agarren, lo pengen cap per aball i li claven un ciri al cul; quan li caie
la cera al cul fotie uns arrupitons .....Pos bé, passa la nit i en
ser de dia toquen les campanes perquè ere festa grossa al poble;
a la esglèsia ja estaven els tres del forn, que per cert eren al
cor, i quan arriba Maria la fornera que ere molt beata, però per
circunstàncies va arribar tard, pero molt mudada, s'arranque a cantar
lo Dotor "Que maja va la Mariaaaa!" y el capellà contesta:
"con tu bolsa i la miaaaa", i seguix l'escolà: "yo
que no tenia dineroooo, el culo me sirvió de candelerooooo"El
cuento s'ha acabat i aquí mos ham quedatPublicidad
Buscant novio per Pere Pilareta: ja fa moltíssim de temps a Herbers
hi havie una xica prou fea i tots el dies se'n anave a la mare deu del sargar
a peu a resar-li paque li trovare un novio .i dies i dies..... ; en allò
que ho va detectar un escolanet molt travieso i la va seguir, i l'espiave
pa vore lo que fee; en adonar-se de l'asunto, no se li ocurris atra cosa
que amagar-se davall del tou de l'altar un ratet abans de que ella aniguere,
perquè tenie l'horari prou fixo. Pos ve lo bo de l'asumpte: ere que
la mossa se posave fito-fito davant de l'altar i mirant a la mare de Deu
i al xiquet, li demanave en veu alta: "Mare de Deu,Mare de Deu, busca'm
un novio"; axina moltes vegades, i l'escolanet li contestave: "pos
no'l tindràs"; salte ella: "tú calla tonto que no
parlo en tu que parlo en tamare"; s'esturrufe, se'n va i no va tornar
més; però no va trovar novio
Tradicions
Els diables
que ixien des de nadal hasta el domenge
antes de sant Antoni pels matins de festa per a captar; els donaven llenya
i altres productes que subastaven el domenge antes de sant Antoni
Reixos
Rei xirulí rei xirulà,
l`olla del mestre quan bullirà?
Santa Catalina i sant Nicolàs
Santa Catalina
la reina divina
iremos al cielo
a ver a Maria
donde esta Maria?
en el monumento
la casa cerrada
y el niño está a dentro
Sant Nicolas, sant Nicolas
bendito profesor (confesor) de Jesucristo
la gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
Sta catalina, Sta Catalina,
hija de un rey moro
que mató su padre con cuchillo de oro
ni era de oro ni de plata
era un cuchillo de hojalata
Sant Nicalau patau........
Sant Nicolau,
bisbe de pau,
panses i figues,
nous i olives
tantes com vullgueu;
si no me'n doneu
escales avall caigueu
Nicolet sant Pere
nicolet sant Pau,
els xiquets fem festa
per sant Nicolau.
Panses i figues
nous i olives
i tot el que vulgau,
adéu-siau, sant Nicolau.
Passarem per la plaça
tot ho trencarem,
que de plats i olles
no n'hi deixarem.
Al calaix del calaixó
fica nous al cistelló.
Jocs
Birles:
el joc de birles consistix a posar dretes sis o més birles, a certa
distància una de l'altra, i tirar-los bastons grossets, procurant
tombar les birles, i qui més en tomba, més guanya. En una
altra versió, les birles eren figures; rei i reina de 40 cm., cavall
de 35 cm. i peons de 30 cm. que tenien un valor diferent segons la categoria
de la figura: es tiraven amb una bola de fusta
Boli dali:
a l'hora del recreo amb uns bastonets curts que ens feiem nosaltres amb
punta, i amb un altre mes llarc per donar-li un cop i els reculliem amb
un devantal i cridavem: boli i responiem: dali, ere molt divertit
Capar llangostos
: joc burlesc per a xiquets forasters
Calbot mut:
un parava mentre els altres li anaven pegant calbots intermitentment fins
que descubria qui li havia pegat l'últim, a qui li tocava parar
Caravà
(del llatí "carabus", cranc)
:joc de xiquets que consistix en el que pare va en les mans juntes i ha
de tocar un altre. En tocar-ne un, se donen la mà i tots dos toquen
un altre, quan el toquen se donen la mà tots tres i seguixen perseguint
els altres, i així fins que no en queda cap; l'últim tocat,
pararà el següent joc; els que estan lliures, poden trencar
la formació passant entre dos i fent-los soltar les mans i es recomença
el joc parant els dos que s'han soltat
Cluc
amagar, conillets amagar: joc que consisteix en amagar-se
i trobar-se, es diu: "conillets a amagar, que la llebre va a passar,
ja esteu ben amagadets.....?
La llebreta ja ve.
Tant si ve com si va
conillet t'agafarà!
de nit i de dia,
hi ha foc . . . ."
Caçar
gambusins:
animal imaginari a què fa referència la locució
caçar gambusins, que s'utilitza per a fer bromes a xiquets i novatos:
es busque un forat on es deixe l'ignorant amb un sac que tape el forat esperant
qu'ixque el gambusí; els altres diuen que van a esbarrar-lo, però
s'amaguen per a vore qué fa el xiquet objecte de la broma
Cepet
: parany de filferro gros de forma redona, quan està parat, compost
de dos semicircunferències unides que s'obren; es para enganxant
un filferro gros a una ansa que està al centre de la circumferència
i quan el pardal toca el filferro, salta el filferro i es tanca el cepet
per l'acció d'una molla, i servix per a caçar pardals, conills
i altres animals menuts
Eixàvega,
camacuc, l'acluc: joc de xiquets :
el que pare conta fins a 20, mentres els altres s'amaguen, després
comença a buscar-los i quan en troba un, torna al lloc on ha contat
i diu " un, dos, tres, en tal està amagat detràs de,
a ........", fins que els troba i anomena a tots i al següent
joc pare el que ha agarrat el primer, però si durant el joc, un xiquet,
sense ser vist pel que pare, arribe al lloc des d'on ha contat el que pare
i diu "un, dos, tres, tots salvats" es torne a començar
el joc parant el mateix
El
gat i la rata: joc de xiquets
i de grans: es posen en rogle agarrats per les mans i amb els braços
estesos; la rata està dins del rogle i el gat que està fora
té que agarrar la rata passant per davall de les mans agarrades del
rogle que impedixen el pas del gat i donen facilitats a la rata, fins que
l'agarra; i es canvia de gat o de rata. Joc típic de la Tossa. Es
jugava tot hi havent dinat i pres el calmant que s'acompanyava de cançons
populars i després d'haver-se arrastrat amb ganes i joia; era el
joc de despedida abans de tornar cap al poble
Ensanxar,
ensanxar, que el demonio va
a pasar, de noche y de dia, al son del ave maría; cuando era pequeñito
me quedé. . . . . . (cançó que cantavem amb la tia
Tresina quan anavem a resar a l'esglèsia; els xiquets anavem saltant
amb una sola cama i les xiquetes en fila)
Esclafidor:
joguet bel·lic fet d'un tronquet de saüc abuidat, amb un mànec
de corronyer que passa just pel forat fet; a una punta s'hi posa estopa
i a l'altra un gargull, s'empeny l'estopa d'un cop sec i ix el gargull disparat;
fer una guerra d'esclafidors; també era un instrument per a presumir:
s'organitzaven jocs de punteria i per vore quin feia més soroll i
era més bonic
Eva:
joc que es jugava a les "eres llargues" (actual poliesportiu)
(similar al hokei) : dos equips que jugaven amb uns bastons llargs que acabaven
en una punta corba i més grossa (fets a mà); els de la era
de dalt havien de fer pujar una pilota feta de roba a cops de bastó
a l'era de dalt i al camí; mentres els de l'equip de l'era de dalt
havien de defensar-se, tirant la pilota cap a l'era de baix: guanyava l'equip
que feia arribar més pilotes al camí ( a la mija part es canviaven
les posicions els equips); només marcaven gol els de l'equip de l'era
de baix i els altres es defenien
Fer còrrer la roda
amb la mà o amb un gantxo de ferro; roda de ferro o cèrcol,
de fusta, dels cascos (botes) de sardines
Fer fumar als sapos
que s'unflen, s'unflen fins que plof!
Flendi
: joc: en una rodona es col·locaven claus
de ferrer i des d'una certa distància es llançava mija ferradura
per a treure un clau de la rodona (només d'un en un); el que traia
un clau, se'l quedava(va desaprèixer perqué esgarrave les
borxaques dels pantalons i les mares el van vetar)
Joc
prohibit: un (a) està plantat amb les mans altes i obertes,
les palmes de la ma de cara al xiquet (b) que esta en front i diuen
(b)pom, pom, toquen a la porta
(b)pom, pom, jo no sé qui és
(b)pom, pom, si serà la guardia?
(a)pom, pom, la Guardia Civil
Llosa:
parany: pedra plana i redona, un poc abombada, que, posada amb certa inclinació
damunt uns bastonets entrecreuats i enganxats sobre uns galzets que hi ha
al bastonet principal, i amb altres pedres que fan un cercle al voltant
d'un forat a terra, cau dins del cercle quan entren els pardals, rates o
altres animals menuts, al tocar un dels bastonets
Masseja:
joguet bèl·lic fet amb una forqueta amb un mànec que
porte dos gomes elàstiques unides per una pell, on es posen les pedretes
per a llançar-le; s'utilitzava per caçar pardals, per fer
punteria i de vegades per fer guerres de massejes
Merru
:
joc infantil en què
es dibuixe a terra un quadrat amb les diagonals i mediatrius de cada cantó,
amb ratlles que van dels vèrtexs al centre al mig de cada cantó
del quadrat. El joc consistix a anar col·locant cada jugador tres
pedretes als vèrtexs de les línies i al centre; qui posa tres
pedretes en línia recta des dels vèrtexs dels angles, guanya
el joc
Morra
:joc en què dos
jugadors posen una mà tancada i després l'obren simultàniament,
al mateix temps que diuen un nombre inferior a deu i superior a dos, guanye
aquell que amb el nombre que diu endevine la suma de dits estesos de les
dos mans
Pescar
a sarpeta, amb les mans
Peu
regato: per
vore qui pare: s'assenten els xiquets en rogle, en tots els peus per davant
i un conte els peus cantanç: "peu regato
de maria de cató la comare madalena posa el peu a la cadena, arròs
ben cuit i ben tou". el que li toque "tou" amague
el peu, i aixina hasta que ne quede un i eixe es el que pare
Planto:
joc de xiquets i xiquetes : el que pare plante un jugador tocant-lo i els
atres l'han de desplantar tocant-lo també, hasta que estan tots plantats
i pare el primer que ha estat plantat, o estan tots desplantats i torne
a començar el joc
Pilonet:
joc de xiquets: tots estaven lluny de la creu de la plaça de missa,
i a la de 3 eixien corrent i havien de pujar o tocar un pilonet de la creu;
l'últim perdie
Receptes
Almendrat:
es posa 250 grams d'ameles, 250 grams de sucre, 3 clares d'ou batudes: es
baten les clares fins que es pot girar el recipient sense que caigue, s'hi
afegeix poc a poc el sucre sense parar de batre, fins que es pot girar el
recipient sense que caigue, s'hi mesclen les ameles tallades a trocets (alguns
les passen pel forn abans - -jo no); es pose la mescla en motlles redons
de paper, quasi rasets; es posen al forn calent fins que pugen i després
es pot baixar un poc el foc(aproximadament 1/2 hora fins la pujada, depen
del forn, 1 hora al mínim), es van probant fins que estan ben cuits
(per a evitar que es cremen de davall s'hi posen recipients plens d'aigua
a la part baixa del forn)
Casqueta:
es posen dos tasses d'oli, 1 d'aigua i 1 ou, s'hi afegeix la farina que
faigue falta, es pasta bé i després es deixa un ratet fins
que puje; s'agarre un troç de pasta, s'aplane en redó , s'hi
posa la confitura i es tanca fent cadeneta; es posen al forn fins que estan
cuites, u en una paella
Crespell:
bunyol: es posa 1 ou i la mateixa mija clasca s'ompli 2 vegades d'aigua,
1 d'oli, 2 gracioses de paperet (ara s'hi posa un polset de "royal"),
un xorret d'aiguardent, s'hi afegeix la farina que faigue falta, es pasta
bé i després es deixa un ratet fins que puje i que no s'apegue
als dits; s'agarre un troç de pasta amb els dits untats d'oli, s'aplane
en redó ben planet i ben finet i es posa dins d'una paella o una
casola de terra amb molt d'oli ruent, se li dóna la volta i es trau;
per a minjar-se'l s'hi posa mel per damunt u sucre; pasta típica
per a celebrar el final de la sega
Farinetes:
plat d'hivern fet amb farina (de guixes, cigrons i pésols) i aigua
calenta, amb xixorrites i l'oli de fregir-les: es fonen dos cullerades de
farinets a cormull per persona en una cassola amb un poquet d'aigua freda,
ben fuses, s'hi posa aigua calenta, (un quart de litre per persona) i es
fan bullir i no es para de reigirar mai (sempre en la mateixa direcció,
com l'all i oli), quan estan mig cuites s'hi afegeixen les xixorrites fregides
amb l'oli, s'hi afegeix aigua calenta, si fa falta, fins que no estan ni
massa espesses ni massa clares, durant uns 20 minuts més u menys
Fer la bugada:
dins d'un cossi es col·loca la roba bruta, damunt un banquer de llana
i damunt cendra cernuda i aigua bullint que es va mesclant amb la cendra
i es cola dins la roba; es deixa 24 hores i després es destapa el
forat del cossi; després aclarien la roba en aigua clara al riu o
als llavadors.
Mostatxons
: un dels almorzars
típics dels xiquets i dels agüelos
Per cada ou, una onza i mitja de sucre (45 gr.), una de farina i un poc
de canyella en pols. Batrem les clares a punt de neu; s'afegeix a poc a
poc el sucre. Després els rovells, sense deixar de moure el conjunt;
finalment, la canyella i la farina, S'escudellen sobre paper d'estrassa
a cullerades grans, i es coueu al forn en llandes.
Recapte:
Olla , plat cuinat compost de pataques, fesols, carcolers (o les verdures
del temps) , un os de gorrino, butifarres, cansalada, oli i sal, i a bullir
bona estona al foc
Rollet
: es posa 1 tassa d'oli, 1 d'aigua, 1 de sucre i 2 ous , s'hi afegeix la
farina que faigue falta, es pasta bé i després es deixa un
ratet fins que puje; s'agarre un troç de pasta, es fa la forma del
rollet i es posen al forn u en una paella
Sabó:
preparat que
s'obté per l'acció de la sosa sobre l'oli (de fregir o de
baixa qualitat)o altre greix fos; s'hi afegeix pega grega per a fer sabó
blan; tambés es feia amb cendra cernuda, com a cal Saboner
Truita
de pataques d'herbers: els ous batuts i mesclats
amb les pataques tallades a trocets menuts i fregit tot junt a foc lent
Animals
Fura,
matxo, mula, ovella paloma, fardatxo, furga o papaterra, fagina, gineta
(fa molta pudor),
mustela (com una fura, però més grossa) (els tres animalots,
primer, mataven tot lo que trobaven i después començaven a
minjar, com la rabosa, el gat cerval i els gossos frèstecs o salvatges)
Pardals
Oroneta, falzilla, vilero, duc, buitre,
àliga, garsa, cucú, puput, falcó, pato de riu, perdiu,
tord, merla, griva, caro, òliva, mussol, xinxarra
(cigala), cul roig, cagarnera, turcàs, pigot, pinyarot, cogullada,
pinsà, cul blanca, passarell, capsigrany, todó, gatxo
Vegetació
Albres
fruiters: ameler, cervera, cirer (cirera garrofal),
mançanera; perera, presseguer, figuera, morera, albarzer, abrecoquer,
bresquiller, vinya, parral, cermenyera (sarmenyera)(cermenya
rabosera)
Cereals:
blat, avena, cibada, centeno, panís, cigrons,
Herbes:
peperigallo, garranda, garrandilla, alfalç, porrassa, ierro, card,
gitam, herba colera, fenàs, melca, berros, paniçola, margalló,
ferraja, ferrejar,
L'hort:
pataquera (peturrera), tomatera, fesolera, card coler, col, colflor, ensisam,
carbassera, primentó, espinacs, ceba, all, safranòria, cogombro,
borraines; solc, estollador, reguer, girar
Albres:
pins, carrasques, roures, corronyers, xops, savines, ginebres, sarga, gavarnera,
ginestera, arç, celibort
Herbes
aromàtiques: puliol, espígol,
sadurija, timó,
Pedres
: arena, graba,cascall,cantal,codul, reble, bolo, roca, tormo, single, matxaca
Aparells, arreus i feines del camp
Albardó:
cingla, capcingle, tafarra, pitral, pell
Sària,
sarió, banastos, portadora (de la mel es tapada, de bremar es destapada),
argadells, criva
Perpal,
pic, arpiots, aixada, aixadella, càvec, cabegó, pic, aixol,
mall, massa
Llaurar:
rompre, sembrar, mantornar; junyir, desjunyir, polligana, avión (aladre
fixe amb dos aletes de ferro a cada costat per mantornar la vinya i la terra
fina); 1)aladre de fusta: dental, corba, esteba, clavilla, jou, tellol (clavillot
que entra al jou), cabestre, camella, feltre, colleró, cabeçò,
traiga; 2)aladre de ferro: tinella, rella, camatimo; tipus d'aladre: giratori,
de pala, amb paletes, avió; feltre, coixins; ataulador; 3)carro:
colleró, silló, reculants, cabessó amb antoijos
Rossegar:
ròssec, tascons, tronsador
Segar:
garba, gavella, dalla, falç, soqueta, corbella, riscle, burro, vencill,
garrot, rostoll, garbejar, carrejar, garrotera(corda que va per dalt de
la càrrega), espigolar, daller, nugador,
engavellador, agostera, peons
Batre:
trill, rodet, tiràs, ventar, pala, palejar,forca, erer, raspall,
botja, borrassa, gransa,(grapissa a Coraxà),
recoa
Classes
de blat : .......... seixa parda
seixa motxa
seixa roja
candeal
grossal
sabatera
Verema:
bagot, serment, brocada , barrusca, trullola, most, cofins, volants
Tretzenades:
(cabañuelas, calandrias, canablas) és la forma antiga de predir
el temps que farà durant tot l'any següent: comencen el 13 de
decembre i acaben el 6 de gener: cada dia representa un mes de l'any següent;
Explicació
de la predicció del
temps a partir de les tretzenades: primer de cara avant i despues a recules;
hi ha un dubte: si es conta o no el dia de Nadal
el 13 desembre gener
el 14 desembre febrer
el 15 desembre març
el 16 desembre abril
el 17 de desembre maig
el 18 de desembre juny
el 19 de desembre juliol
el 20 de desembre agost
21 de desembre setembre
22 de desembre octubre
23 de desembre novembre
24 de desembre desembre
el 25 des. Nadal: descans
26 de desembre desembre
27 de desembre novembre
28 de desembre octubre
29 de desembre setembre
el 30 de desembre agost
el 31 de desembre juliol
l'1 de gener juny
el 2 de gener maig
el 3 de gener abril
el 4 de gener març
el 5 de gener febrer
el 6 de gener gener
Altres
Bolets:
bolets de bestià (matacagres a torre d'Arques), rovellons, bateons
(bavós), pebrassos, boletes, morenetes, gírgoles, cabrits
(blancs i rojos), bitxac, crueldes (roges, pardes), múrgoles,peus
de rata, orelletes, pit de gallina, bolets de bou, cabassets de xop, rubiols,
mataparents, matacabres, pets de llop
El
pa: pastador, pastera, sedàs, tallant,
taulell, cabasset, canasta, banquer
El
vi: brema, cofins, trull, carratell, cuba,
cub, cèrcol, brisa, most
Eines
i formes de medir: barcella, canter, mesura,
arrova, lliura, onça, càrrega, un forc, un pam, una passa,
un jornal
El
foc: estenalles, bufadó, ventall, cremaller,
cresol, pitxera, topí,cassola, quiquereta
Corral:
bàssia, bassiol, forroll de fusta (per picar el menjar dels gorrinos,
tallant
Ferreria:
tascons, caragol, arreu=estri tallant, filera (barra i dos peces que fan
la rosca del tornillo) estenalles, llambroig (estri per tallar les ungles
dels maxos), encrusa, desferrador
Teixir:
la llana, la netejaven, la pentinaven, feien estam (muixels) i trama, la
filaven; la tenyien; feien mantes i cobertons
Vents
d'Herbers: ponent de l'oest, llevant de l'est,
serç del nord, tramontana també del nord, però és
més gelat, garbinada del sudest, valencià del sud
La
lluna: vella i minguant, nova i creixent (de
cara Cantavella o Morella, lluna vella i de cara Vallibona, lluna nova:
si t'esquiles en lluna vella, el monyo et creix menys i és més
fort, i si ho fas en lluna nova et creix més. El fem s'ha de tocar
en lluna vella, perquè si es fa en lluna nova s'aviva.Els horts i
la terra es caven o es llauren i es preparen en lluna vella, perquè
en lluna nova la terra s'apreta i s'obre; les pataques i les atres hortalisses
i cereals es sembren en lluna vella, així com la poda, l'esbordar,
l'empeltar, l'esllimenar; si es sembra l'avena en lluna nova ix blanca i
en lluna vella ix negra. El vi es transvalsa en lluna vella. Per a fer llenya,
els abres de fulla caduca es tallen en lluna nova i els de fulla perenne
es tallen en lluna vella per a que la llenya creme millor. Es fan els matalaps
en lluna vella per a que no crien polila ni pusses ni pols. Si es llimpia
un pou, una bassa, una font en lluna nova es perd l'aigua. Es pinta en lluna
vella per a que no es crien polilla i taraganyes. Si s'agrana el Dijous
Sant (mentres hi ha el moliment) es crien formigues a casa. L'espigol fa
fugir les formigues. En divendres no es pot fer res
Pronòstics per a
la sembra
Si l'1 d'agost hi ha rosada,
s'ha de fer la sembra primerenca
Si el 2 d'agost hi ha rosada, s'ha de fer la sembra normal
Si el 3 d'agost hi ha rosada, s'ha de fer la sembra tardana
Mates:
multiplicació: la prova del 9
:
suma el multiplicando i reduix-lo al 9, el resultat va a la part de dalt
de l'aspa; suma el multiplicador i reduix-lo al 9, el resultat va a la part
de baix de l'aspa; multiplica els dos números anteriors i reduix-los
al 9, el resultat va a la part dreta de l'aspa; suma el resultat i reduix-lo
al 9, el resultat va a la part esquerra de l'aspa, si coïncidixen els
dos números de la dreta i l'esquerra la multiplicació és
correcta. Reducció al 9: suma els dígits d'un número
(463528): 4+6+3+5+2+8= (28)2+8=(10 )1+0=1: l'1
és el número que buscavem: has de sumar fins a trobar un número
inferior a 10; exemple:
.......
multiplicando: 4+6+5+6= (21)2+1=3; multiplicador:
3+8+9= (20)2+0=2 ; 3x2= 6;
resultat: 1+8+1+1+1+8+4: (24)2+4= 6; 6=6,
per tant la multiplicació és correcta; i això no falla,
ho diu un expert en multiplicacions, rècord de multiplicacions ràpides
de la comarca l'any 1961
Mates:
divisió: la prova del 9: suma el dividend
i reduix-lo al 9, el resultat va a la part de l'esquerra de l'aspa; suma
el divisor i reduix-lo al 9, el resultat va a la part de dalt de l'aspa;suma
el quocient i reduix-lo al 9, el resultat va a la part de baix de l'aspa;
multiplica els dos números anteriors ( si la divisió no té
resta) i reduix-los al 9 (si hi ha resta, suma la resta al resultat de l'anterior
multiplicació i reduix-los al 9), el resultat va a la part dreta
de l'aspa; si coïncidixen els dos números de la dreta i l'esquerra
la divisió és correcta. Reducció al 9: exemple -2-:
suma els dígits del dividend (8965): 8+9+6+5=(28) 2+8=(10 )1+0=1:
l'1 és el número que buscavem:
has de sumar fins a trobar un número inferior a 10; suma els dígits
del divisor: 7+1= 8 ; suma els dígits
del quocient: 1+2+6=9 ; multipliquem 8 x 9
= 72, 7+2=9 (i li sumem la resta) +1+9= 19, 1+9=10, 1+0= 1
: coincideix amb l'1 del dividend; la
divisió és correcta; exemples:

exemple-1-:dividend:
3+6= 9; divisor: 1+5=6
; quocient 2+4= 6; 6 x 6= 36, 3+6=9;
9 =9, per tant la divisió
és correcta; i això no falla,
Noms
propis castellans i diferents d'Herbers (els
de les cases, els podeu vore als carrers):Paulí,de ca Paulí.
Jusepa,d'Agustí del c. plà.
Vitorina,del carre del pla.
Empidio,el del carre del sol.
Brijida, del carre del mig.
Masiana,de cal civil.
Lamberta,de casa Bernat
Juliana de ca Pepo Ramonassa de cal albarder
Ramoneta, ca Joanbatiste
Juliana de casa pepo
Gabriela de casa pepet
Rogelia de cal albarder
Aurelia de casa senen
Tresina, de la guarderia Florencio de Morella
Leonila de Calaceit
Adelaida del Boixar
Adelina de cal Obrer
Clementina de no sé on Mael de cal saboner
Belino de casa roqueta
Generosa de casa arrufat Patrocinio i el fill Rosendo

Això només és el principi
Paraules, dites típiques d'Herbers i el seu significat