|
CATALÀ OCCIDENTAL HERBESENC GRAMÀTICA "PARDA"
(2-2-2007) El
parlar d'Herbers pertany al català nord-occidental, concretament
al tortosí, subdialecte que es parla al Baix Ebre, Montsià,
Ribera d'Ebre, Terra Alta, Ports de Morella, Baix Maestrat, Matarranya
i a l'Alcalatén Algunes de les característiques principals són (en
blau la forma dialectal, entre parèntesi i en negre la forma
estàndard) : - - Convertix la –e en –i en algunes paraules: giner (gener), gineral
(general), arri (arre), estinalles (estenalles), ginoll
(genoll), sinyor (senyor), argilaga (argelaga), minjar (menjar), present del verb
obrir: obris (obres), obri (obre), obrin
(obren), - Emmudiment de consonants en els
dígrafs –tg-, -tj-,-tm-, -tn-, tl-, -tll-,
-rd- . Ex. Fege (fetge), mege (metge), boja
(botja), semana (setmana), cona (cotna), amela
(ametla), billet (bitllet), pedre (perdre) - Convertix en ocasions la –o- en –u-: Juan (Joan); Jusep (Josep); escupinyada (escopinada),
cuberta (coberta), cullir (collir), bullit (bollit), ubert
(obert), munyica (monyica),
rostir (rostir) ; però es diu polit, tossir; 1ª Persona del present d'indicatiu dels verbs en -ar: jo parlo,
jo canto - Reducció
del diftong -qua- en una sóla vocal-: Consevol (qualsevol), coranta (quaranta), cincuanta
(cinquanta), collada (quallada) - Diftongació de la -o- en au-: Aufegar (ofegar), aulor (olor)a -
Emmudiment de consonants -r-,
-l-: abre (arbre), dinés (diners), dimats (dimarts), atre (altre), natres (nosaltres)
-1ª Persona del present d'indicatiu dels verbs incoactius en -ir en 1. -ixco :
convertixco (converteixo), seguixco
(segueixo), servixco (serveixo), patixco (pateixo), ixco
(eixo) 2. la resta en –igo:
dormigo (dormo), obrigo (obro), bullgo (bullo), - 3ª Persona
singular i plural del present d'indicatiu dels verbs incoactius en -ir
en -ix (eix): convertix
(converteix), seguixen (segueixen), servixen
(serveixen) - La 3a persona del singular del present d'indicatiu
dels verbs de la I conjugació i del pretèrit imperfet
de totes les altres presente com a vocal morfemàtica /e/: ell
parle (parla), ell parlave
(parlava), ell sentie (sentia)
Atres paraules més irregulars: Aixina
(així), Anemon (Anem), Arraïl (Arrel), Brenar
(Berenar), Cagarnera (cadernera), Cirer (cirerer), Cormull
(coromull), Cossigonyes (pessigolles), Costipat (constipat), Domenge
(diumenge), Ansisam (enciam), Ensomiat (somniat), Estisores
(Tisores), Estornut (esternut), gavinyet (ganivet), Lleït (llet), Llenguanisses (llonganisses), Natres, vatres
(nosaltres, vosaltres), Pigró (peiró), Xorrillo (cante, marraixa), Pos (puix, doncs), Primentó
(pimentó, pebre), Rader (darrer), Rellonge (rellotge), Retó
(capellà), Tarró (torró), Tamé (també),
xumenera (xemeneia) i més que hi ha al
diccionari Tamé hi ha molts castellanismes degut a
la proximitat amb l’Aragó: - rato (estona), hasta (fins), entonces (doncs, llavors), después (després, llavors), antes(abans), fruta (fruita), palillo (furgadent), galleta (galeta), inclús (tantmateix), menos (menys) i molts més que hi ha al diccionari mailto:sacaries@hotmail.com
|
|
Esborrany-esbós en construcció : envieu-me correccions,
modificacions i noves aportacions |