Municipi dels Ports, a l'extrem septentrional, al límit
amb el Matarranya. El terme ocupa una part de la conca alta del Tastavins (anomenat
aquí barranc d'Escalona). De les 2 700 ha de superfície, 500 pertanyen
a explotacions forestals, al tossal d'en Sabater i la pineda de la Vall. Unes
600 ha són dedicades a conreus de secà (cereals i patates) i només
15, a regadiu. Hi ha granges estabulades. El poble (105 h agl [2002], herbessers
o herbessencs) és a l'esquerra del barranc d'Escalona, al fons de la
vall, la qual, oberta en direcció a Pena-roja de Tastavins (Matarranya),
es comunica molt difícilment amb la resta de la comarca. L'església
parroquial és dedicada a sant Bartomeu. L'emigració és
constant des de fa més de quaranta anys. Fou centre de la baronia d'Herbers,
incorporada als termes generals de Morella. Hi ha restes del palau senyorial.
Formà part del municipi de Morella entre el 1920 i el 1960. Dins el terme
hi ha el santuari del Sargar, on es fan dos rogatives: el segon dia de les festes
d'agost i el dia de sant Marc, el 25 d'abril. El primer dissabte de maig també
es fa la rogativa de la Tossa. L'altra festa important és sant Antoni,
a mitad de gener.
La gent dels pobles menudets com Herbers s'ha anat contant les seues històries
de pares a fills, de iaios a néts a través dels temps. Eixe temps
que no perdona i fa caure en l'oblit fets que ja no són d'ara. Sabem
que la nostra història ha de ser llarga. És precís. Tenim
una església, un castell i en la memòria de tots uns barons. També
una ermita, "La Mare de Déu del Sargar" orgull dels herbessencs
que fa molt temps es deguera fer. Coneixem com més antic allò
que els "agüelos" conten de quan eren jóvens, però
la memòria de les generacions més antigues es perd.
Reconstruir el passat serà treball dels historiadors, de la gent de lletra
que ha aprés a arreplegar els testimonis d'uns temps que ja no són
els nostres. I nosaltres hem tingut sort, el professor morellà Manuel
Grau i Monserrat escrigué un llibre (HERBÉS. Diputació
de Castelló. 1986) sobre la història d'Herbers, i col·laborà
en la part eclesiàstica Mossen Juan Pallarés, fill del poble.
Gràcies a ells, documents molts anys guardats en armaris han eixit a
la llum. En paraules senzilles explicarem part d'allò que aquestes il·lustres
persones han escrit eruditament, però abans hauríem de comentar
una certa contradicció. Era necessari escriure'l en castellà?
La majoria de documents de la història d'Herbers -no oblidem que és
la història de la nostra llengua- estan escrits en valencià. Encara
l'any 1858 el secretari de l'Ajuntament l'escrivia i es conserva a Ca la Vila
una relació dels camins del terme "Taula dels assegadors i abeuradors
y amplius" feta per ell, i segurament de procedència medieval. Avui
dia, dos-cents anys d'estudiar castellà a l'escola i una política
centralista han aconseguit que el valencià escrit siga poc considerat
i difícil d'entendre pels seus parlants herbessencs. És dolorós
llegir la història del propi poble en una llengua diferent a la que parlem
al carrer tots els dies i en la que hem crescut i hem anat coneixent el món.
Esperem, amb il·lusió, que els nostres xiquets no trenquen el
lligam amb els seus avantpassats.
D'Herbers coneixem coses després que fóra ocupat per Blasco d'Alagó
al 1232. Un cavaller aragonés que va incorporar terres de la nostra comarca
al seu domini quan estes estaven en mans dels moros. Es comenta que el poble
l'havien fet els moros, però no hi ha documents que en puguen confirmar
el seu origen. Sí que sabem que van ser molts els repobladors que vingueren
durant els anys 1230-1240, no sols a Herbers sinó a tota la comarca.
Eren terres poc poblades i, a més, els musulmans se n'havien anat a altres
llocs en avançar la reconquesta. Els nous pobladors, molts de terres
de Lleida, van portar amb ells la llengua i els costums que ara tenim.
L'origen del poble, com el de tants altres, és una alqueria musulmana
que en 1233 fou ocupada per les hostes de Balasc d'Alagon i cedida per a poblar
amb cristians amb carta pobla d'aqueix any al cavaller aragonès Joan
Garcés que va fer la repoblació amb gents vingudes de Lleida;
amb ell comença el primer període de domini senyorial d'Herbers.
Procedia d'un llinatge molt escampat per tot l'Aragó; concretament els
Garcés de Janues venien de Saragossa. Solament tenim notícia d'un
altre Garcés de Janues, no sabem si fill o nét de l'anterior,
Pere Garcés "don Pedro Garcés de Janues senyor de Los Erberos"
que va combatre al costat del Rei en la revolta dels comtes de Foix, Pallars
i Urgell.
Pere Garcés va morir sense deixar decendència masculina i, en
estar casada la seua filla Elvira Periç amb Ramon de Centelles de Morella,
es perd la nissaga dels Garcés i comença el segon període
de dominació senyorial d'Herbers a mans dels Centelles. En data de 21
de juny de 1325 es casen Pere Garcés -fill de Ramon de Centelles i Elvira
Periç- i Dominga Aster (també de Morella). Entre els documents
d'aquest esdeveniment es troba la delimitació del terme d'Herbers: "Ex
prima parte cum terminis Pena Rubee et de secunda cum terminis Castri Caprarum
et de .iii. cum terminis Morelle et de quarta cum terminis Erboriorum superiorum
aldee Morelle et de quinta cum termino Montis Rubeii..."
No hem d'imaginar-nos uns senyors feudals a l'estil de les pel·lícules
medievals. El caràcter feudal dels senyors d'Herbers i de la comarca
no va ser dels més durs, ja per l'època en qüestió
-un poc tardana per al feudalisme dur-, com per la mateixa naturalesa de dependència
de l'autoritat de Morella (Consell Comú, Batlle General i Justícia
Major) òrgans comarcals dependents de l'autoritat del rei. Si bé,
en un principi, els Garcés provenien de la noblesa militar de la Reconquesta,
els Centelles eren uns veïns més de Morella. El mateix Ramon de
Centelles va haver de cedir davant dels seus vassalls que van recórrer
a l'autoritat del Justícia Major perquè creien vulnerats els seus
drets.
Els Cubells, que procedien del camp de les finances i del comerç, governarien
Herbers durant un segle: de 1382 a 1482. La família dels Cubells estava
repartida per tota la comarca, però els establerts a Herbers eren originaris
de Morella. L'últim de l'anterior nissaga, Bernat de Centelles, sembla
que va ser un dilapidador i malgastador que va endeutar les seues possessions
herbessenques i la dependència econòmica que això provocava
va posar en mans dels Cubells el castell d'Herbers. Els senyors d'Herbers d'aquest
tercer període van ser: Domingo de Cubells, Esteve de Cubells, Antoni
de Cubells -en la seua època es va establir una concòrdia amb
els vassalls-, Esteve de Cubells i Joan de Cubells.
Na Lucrècia, germana de Joan de Cubells, es va casar el 1484 amb Lluís
Valls, d'origen aragonés, i per via matrimonial els Valls van ser la
quarta nissaga senyorial que es va instal·lar al castell d'Herbers. L'hereu
d'aquest matrimoni va ser Lluís March de Valls i de Cubells, després
el va succeir Bartomeu Valls i de Cubells. El fill i successor d'aquest últim
-Lluís Joan de Valls i de Cubells-, encara al segle XVI (1561), convoca
els veïns del lloc "de Erbes jusans e migans" per rendir homenatge
de mans i boca com a heretador. El senyor jura observar els furs i privilegis
del Regne i els costums d'Herbers:
' ... Guillem Eroles, justícia; Bernad Antoli, -major e Miguel Eroles,
jurats; Berthomeu Eroles, mustacaff; Gabriel Gavalda, Joan Guarc, Bernat Pallares,
Gabriel Eroles, Bernad Antoli, Jaume Eroles, Blasco Gil, Joan Sanz, Joan Cabater,
Cristovol Antoli, Domingo Eroles, Antolí Cabater, Lorenz Berthomeu, Gabriel
Messeguer, Gabriel Cabater,Joan Serret, Salvador Vicent, Berthomeus Nasc, Jaume
Antolí, Berthomeu Gasco, Berthomeu Guarc, Pau Pallares, Pere Gasco, Jaume
Guire, Jaume Figols, Rafael Barbaroja, Miguel Pons y Miguel Godes e ajustats
congregats los dits justícia e jurats veyns vasalls e habitadors del
dit lloc de Erbes jusans e migans dients e afermants esser en lo Present consell
mes de les dos parts dels veyns vassals del dit loch de Erbes jusans e migans
representants tot lo dit lloc e singulars persones de aquell lo dit magnifich
mossen Luis Joan Valls e de Cubells ab veu alta e intelligible los dix tals
e semblants paraules...'.
El seu successor va ser Lluís March de Valls i de Cubells, casat amb
la filla del senyor d'Hortells "Jerònima Àngela de Brusca
i Despuig". Magdalena, la filla d'aquest matrimoni es casaria amb un Ram
de Víu d'Alcanyís. Els altres Valls foren: Luis Gregorio March
de Valls i de Cubells, Jerónimo Valls i de Cubells, Jerónimo Valls
i de Cubells, fill de l'anterior i el més destacat dels Valls, ja que
va ser governador de Castelló i cavaller de l'hàbit de Calatrava;
va morir l'any 1649. L'últim dels Valls va ser Francisco Jaime Bonaventura
Valls i de Cubells.
L'anterior enllaç matrimonial dels Valls amb els Ram de Viu va propiciar
que, per qüestions successòries, aquests últims passaren
a ser senyors d'Herbers.En 1691 Carles II li va atorgar la seua autonomia municipal
com a vila independent de Morella. El 19 de març
de 1728 naixia José Vicente, fill de Jaume Lluís Ram de Viu i
Valls senyor d'Herbers i de Ana Liñán y Donoso de Calatayud. L'infant
seria el primer en portar el títol del Regne de Baró d'Herbers.
El segon Baró d'Herbers va ser el seu fill Jerónimo Ram de Viu
i Liñán. Li segueix Bonaventura Ram de Viu i Baillet, primer Comte
de Samitier ja a l'any 1802, i arribem al principal personatge històric
d'Herbers: Rafael Ram de Viu i Pueyo (1777-1833) Baró d'Herbers i Comte
de Samitier. Va ser alcalde-corregidor de la ciutat de València de 1828
a 1833 en temps de Ferran IV (Fernando VII d'Espanya). Allí té
un carrer dedicat com a partidari de l'absolutisme. En restablir-se l'ordre
constitucional el 1833 amb Isabel I (Isabel II d'Espanya) se'n va tornar a les
seues possessions herbessenques. En la seua joventut va estudiar Filosofia i
Lletres i també Dret. El 21 d'octubre de 1795 va prestar jurament com
a Mestrant del Real Cos de Cavalleria de València.
La guerra de la independencia va ser dura per a la família; la seua esposa
i fill primogènit Rafael foren arrestats pels francesos i retinguts com
a ostatges en 1812 durant quatre mesos. Tots els problemes venien pel seu contacte
amb Palafox. Les comarques de Calatayud, Alcanyís i Els Ports estigueren
sota el seu comandament en la lluita contra el francés, per encàrrec
de la Junta Central: el Consell de Regència.
De Ferran VII va rebre en 1814 la condecoració de la Real i Distingida
ordre de Carles III i en 1819 el despatx de Comandant d'infanteria, retirat.
En 1824 fou nomenat Governador Militar i Polític de Terol.
En data de 30 de novembre de 1833 es creava la Junta Carlista de Morella. Es
defenien els drets de Carles Maria Isidro al tron espanyol. El governador de
Morella, Carlos Victoria, cedia al Baró d'Herbers, per la seua graduació,
la presidència. L'enfrontament amb els partidaris d'Isabel va ser completament
negatiu per a les tropes carlines (encara que aconseguiren reclutar 3.000 homes)
i el Baró d'Herbers, Rafael Ram de Viu i Pueyo va ser afusellat a les
11 hores del 27 de desembre de 1833. La família Ram de Viu, actualment,
encara és la propietària del Castell d'Herbers i les seues terres.
El lligam dels senyors d'Herbers i els seus vassalls i veïns ha marcat
una gran part de la història del poble, però la història
d'Herbers no va quedar mai al marge dels moviments socials i polítics
del seu temps, per desgràcia sempre al costat dels perdedors: urgellistes,
agermanats i maulets van ser diferents generacions d'herbessencs que van defensar
la seua terra dels forasters i estaren sempre a favor dels més desfavorits.
En 1926 tornà a fusionar-se amb Morella i en 1960 assolí la seua
actual i definitiva autonomia. Tornem a trobar el sentiment d'"independència"
front a Morella, compartit pels altres pobles dels Ports.
La història d'Herbers també és la història de les
coses senzilles, de les famílies humils que han anat pujant els seus
fills i les seues cases, dels que se n'han anat i dels que s'han quedat, del
sentiment religiós que ha donat lloc a una ermita tan bonica com la Mare
de Déu del Sargar a la preciosa Creu gòtica del Terme treballada
entre 1390 i 1420, i de la vida de cada dia al compàs del pas de les
estacions.
L'economia es basa en l'agricultura, 600 hectàrees són dedicades a conreus de secà (cereals i patates) i només 15, a regadiu.
Els 28,2 km 2 que abraça el terme municipal són força muntanyosos, regats pel Tastavins, aquí anomenat Barranc d'Escalona, i presenten paratges com ara la muntanya de la Tossa (1.101 m), la carretera a Morella; la Mola d'Andreu, la Coveta Fosca o la Font Ginebra.
El poble s'asenta al redós d'un pujol presidit pel castell i conserva mostres de l'arquitectura medieval tan abundant per aquests indrets. El seu patrimoni consisteix:
* El Castell. Dels segles XIV-XV. Casa pairal de grans dimensions
en estil gòtic amb merles. Fou propietat dels Cubells i després
i fins l'actualitat dels Ram de Viu .
* Santuari de la Mare de Déu del Sargar. Segles XIII-XIV. Amb la casa
de l'Ermità i la de la Confraria.
* L'Ajuntament.
* La Llotja. Actualment convertida en establiment hostaler.
* Església de sant Bartomeu. Anterior a 1358 però amb diverses
reformes que mostren elements gòtics i barrocs. Conserva ornaments sagrats
procedents del m onestir de santa Maria de Benifassà.
* El Calvari.
* Creu gòtica de terme. De 1390-1420.
Els menjars, contudents com toca a una zona freda com aquesta:
olla de recapte, anyell a la brasa , pernil i bons embotits i de postre, bunyols
amb mel.
