EL CASTELL

És el Palau dels barons d'Herbers. L'edifici data dels segles VIV-XV. És una gran construcció de planta rectangular d'estil romànic la planta baixa, amb dues finestres gòtiques i un balcó amb una reixa de ferro molt treballada a la primera planta. A la planta baixa estan les bodegues amb grans cubes i les presons. A la primera planta està la gran sala d'armes i les dependències dels senyors; a l'esquerra està la vivenda dels encarregats de tenir cura del castell i les terres amb uns sostres de fusta treballada. Al darrera està la nevera i el corral. Al costat estan les estàncies on es cobraven els "dielmos" i on els guardaven; també hi ha un tunel que comunica amb la casa del marqués. L'escut dels barons d'Herbers es troba sobre la porta principal. A la façana principal està el pati d'armes amb restes de la muralla que protegia el castell
foto de 1968

El Baró d'Herbés(Conte de Samitier)
Igual que el Queixot, il.luminat i dispost a Iluitar per la grandesa deis seus ideals, el baró d'Herbés, tou un cavaller i antic coronel, abandonava sa casa, un castell al capdamunt del poble, per a dirigir-se a Morelia, on es preparava la insurrecció carlista. Era el matí d'un dia de novembre del 1 833.
Pels carrers costeruts d'Herbés el baró saludava als matiners com el cabrer, el forner, els llenyaters, les dones que netejen I'església, i els informava deis esdeveniments de Morelia.
El riu d'Herbés corre crescut per la pluja deis dies passats. L'arbreda de xops i altres tenen la fulla caiguda, i aquí el paisatge, ara al mig de la tardor, presenta tonalitats rogenques i grogoses. Remuntant el fons de la vall, on es troba Herbés, venen vessants atapeides de verdor de pins. EI baró abans de prendre el camí que puja a Morelia es desviará un poc per a visitar ('ermita de la Mare de Déu del Sargar, de la que es molt devot, com tots els del poble, i li resará pel triomf deis carlistes, que tenen a Déu en primer lloc.
Per la vesprada el baró aplega a Morelia. L'alçament carlista está en marxa i el baró d'Herbés, conegut per la seva fervorosa adhesió a la causa és anomenat president de la Junta Carlista. Prompte s'aconseguix formar un exércit de tres mil homens, voluntaris que venen de Llucena, I'Alcora, Vila-real, Vinarós, Castelló i de la part d'Aragó, alguns són militars retirats, antics combatents contra els francesos que van envair Espanya.
L'exércit carlista es dispersa pel Maestrat i baix Aragó, invitant als pobles que s'uniren al Pronunciament. Peró a un mes d''aquella eufória comencen els revesos, ja que les forces governamentals, lleials a la reina, entren a Morelia i els carlistes són perseguits a mort. Després de la batalla de Calanda el baró es capturat al mas de Les Baquerisses, on intentava amagar-se, i fou condu'it a Terol, allí seria afusellat el tercer dia de Nadal. La història conta que el baró d''Herbés va morir, demostrant gran valor i com un fervent catòlic i un patriota carlista.
Era el dia vint-i-set de desembre. A Herbés hi ha un pam de neu, a l'ermita del Sargar més quantitat, el pobre ermità no podrà eixir; el silenci sembla accentuar-se en la casa castell del baró, als merlets, amb la nota formosa d''esser coberts de neu, aguitors del poble, ja no podran veure vindre al seu amo. De les xemeneisde lescases les volutes de fum pugen a I'espai igualment en silenci.
Alcoi, 25 de Desembre de 2000

S'han imprés 200 felicitacions numerades. ANTONI CALERO PICO
Nº 00078
Felicitació enviada al tio Miguel del Correu d'Herbers