EL CASTELL D'HERBERS

El castell d'Herbers

És el Palau dels barons d'Herbers. L'edifici data dels segles VIV-XV. És una gran construcció de planta rectangular d'estil romànic. La planta baixa, amb dues finestres gòtiques i un balcó amb una reixa de ferro molt treballada a la primera planta. A la planta baixa estan les bodegues amb grans cubes i les presons. A la primera planta està la gran sala d'armes i les dependències dels senyors; a l'esquerra està la vivenda dels encarregats de tenir cura del castell i les terres amb uns sostres de fusta treballada. Al darrera està la nevera i el corral. Al costat estan les estànces on es cobraven i es guardaven els delmes; també hi ha un tunel que comunica amb la casa del marquès. L'escut dels barons d'Herbers es troba sobre la porta principal. A la façana principal està el pati d'armes amb restes de la muralla que protegia el castell.

El Baró d'Herbers(Comte de Samitier)
Igual que el Quixot, il·luminat i dispost a lluitar per la grandesa dels seus ideals, el baró d'Herbers, tou un cavaller i antic coronel, abandonava sa casa, un castell al capdamunt del poble, per a dirigir-se a Morella, on es preparava la insurrecció carlista. Era el matí d'un dia de novembre del 1833.
Pels carrers costeruts d'Herbers, el baró saludava els matiners com el cabrer, el forner, els llenyaters, les dones que netejen l'església, i els informava dels esdeveniments de Morella.
El riu d'Herbers corre crescut per la pluja dels dies passats. L'arbreda de xops i altres tenen la fulla caiguda, i aquí el paisatge, ara al mig de la tardor, presenta tonalitats rogenques i grogoses. Remuntant el fons de la vall, on es troba Herbers, venen vessants atapeïdes de verdor de pins. EI baró abans de prendre el camí que puja a Morella es desviarà un poc per a visitar l'ermita de la Mare de Déu del Sargar, de qui és molt devot, com tots els del poble, i li resará pel triomf dels carlistes, que tenen a Déu en primer lloc.
Per la vesprada el baró aplega a Morella. L'alçament carlista està en marxa i el baró d'Herbers, conegut per la seva fervorosa adhesió a la causa és anomenat president de la Junta Carlista. Prompte s'aconseguix formar un exèrcit de tres mil homens voluntaris que venen de Llucena, I'Alcora, Vila-real, Vinaròs, Castelló i de la part d'Aragó; alguns són militars retirats, antics combatents contra els francesos que van invair Espanya.
L'exèrcit carlista es dispersa pel Maestrat i el Baix Aragó, invitant als pobles a 'unir-se al Pronunciament. Però a un mes d''aquella eufòria comencen els revessos, ja que les forces governamentals, lleials a la reina, entren a Morella i els carlistes són perseguits a mort. Després de la batalla de Calanda el baró es capturat al mas de Les Baquerisses, on intentava amagar-se, i fou condïit a Terol, allí seria afusellat el tercer dia de Nadal. La història conta que el Baró d''Herbers va morir, demostrant gran valor i com un fervent catòlic i un patriota carlista.
Era el dia vint-i-set de desembre. A Herbers hi ha un pam de neu, a l'ermita del Sargar més quantitat, el pobre ermità no podrà eixir; el silenci sembla accentuar-se en la casa castell del Baró, als merlets, amb la nota formosa d'esser coberts de neu, aguaitadors del poble, ja no podran veure vindre al seu amo. De les xemeneies de les cases les volutes de fum pugen a l'espai igualment en silenci.
Alcoi, 25 de Desembre de 2000

S'han imprès 200 felicitacions numerades. ANTONI CALERO PICO
Nº 00078
Felicitació enviada al tio Miguel del Correu d'Herbers

El castell

De planta rectangular, la seva fàbrica és de maçoneria i carreus en els cantons. Disposa de dues plantes i la seva coberta és a dues aigües amb teula àrab. Aquesta coberta està donada suport sobre cinc fileres de pilars de cadirat de planta quadrangular sobre la qual estan les bigues de càrrega. Sobre la porta, de mig punt, hi ha una balconada del segle XVI i a la dreta d'aquest dos amplis finestrals gòtics bessons amb rosassa calada. Al costat esquerre de la balconada, una finestra quadrada amb reixa de trama forjada del segle XVI, i damunt altra més petita de mig punt. En la part més elevada, tres finestres idèntiques que anuncien una clara influència de l'arquitectura aragonesa. Entre la porta i la balconada, es troba un escut nobiliari amb vuit casernes i corona perfilada corresponent a l'estirp dels senyors que van fundar la noble casa.
S'accedeix al recinte fortificat per un camí que puja des de la plaça de l'Església; una muralla almenada defensa la casa-fortalesa i dóna pas al que seria el pati d'armes, encara que reduït per a tal menester. En la resta de façanes es poden observar nombroses finestres, moltes d'elles modificades i una d'elles, en la façana posterior, convertida en balconada de fusta tornejada. La façana dreta, en la qual destaquen en la part superior unes finestres de tipus aragonès, té adossades les dependències que feien funció de graners, llagar i dipòsits als quals s'accedeix per una magnífica porta del segle XIV o XV anomenada dels delmes, per ser allí on els vassalls lliuraven al seu senyor la part que li corresponia dels mateixos i que representava la meitat del recollit, una vegada descomptada un lliura pel lloguer del graner. En la part posterior es troba, al costat del dipòsit dels delmes, la nevera amb una esplèndida columna central de pedra. Una intacta porta de mig punt del segle XIV duu a l'interior de l'edifici.
En l'interior del castell, el vestíbul de l'entrada, pavimentat de còdols, dóna a una escala principal en forma d'angle que ocupa tot el front. A la seva dreta es troba un ampli celler amb els seus gegantescs tonells ensamblats; a l'esquerra queda altra escala que conduïx a les estances. En el primer i únic replà s'uneixen dos llindars de pedra llaurada: el primer dóna pas a una habitació que reflecteix els molt variats usos que va ser destinada; pel segon, després d'una molt grossa porta d'ennegrida fusta, es penetra en la masmorra del castell, on es poden apreciar moltes inicials i noms amb dates i creus, destacant una per la seva grandària corresponent al dia 29 de març de 1762. Pujant l'escala principal, s'accedeix a un espaiós saló en el qual destaquen dues arques de afiligranada talla que recorda els fins traços ogivals persistents en l'edifici. En aquest saló, segur destinat a múltiples recepcions, recauen diferents portes que conduïxen a nombroses dependències distribuïdes pel castell. Vestigis i retrats pintats recorden la nissaga dels antics moradors en ambients de segles passats. Suportant una porta campeja un gran escut amb corona i vuit casernes que van saber els primers barons guanyar. ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d'Herbers)

El castell d'Herbers És el Palau dels barons d'Herbers. L'edifici data dels segles VIV-XV. És una gran construcció de planta rectangular d'estil romànic. La planta baixa, amb dues finestres gòtiques i un balcó amb una reixa de ferro molt treballada a la primera planta. A la planta baixa estan les bodegues amb grans cubes i les presons. A la primera planta està la gran sala d'armes i les dependències dels senyors; a l'esquerra està la vivenda dels encarregats de tenir cura del castell i les terres amb uns sostres de fusta treballada. Al darrera està la nevera i el corral. Al costat estan les estànces on es cobraven i es guardaven els delmes; també hi ha un tunel que comunica amb la casa del marquès. L'escut dels barons d'Herbers es troba sobre la porta principal. A la façana principal està el pati d'armes amb restes de la muralla que protegia el castell.		El Baró d'Herbers(Comte de Samitier) Igual que el Quixot, il·luminat i dispost a lluitar per la grandesa dels seus ideals, el baró d'Herbers, tou un cavaller i antic coronel, abandonava sa casa, un castell al capdamunt del poble, per a dirigir-se a Morella, on es preparava la insurrecció carlista. Era el matí d'un dia de novembre del 1833. Pels carrers costeruts d'Herbers, el baró saludava els matiners com el cabrer, el forner, els llenyaters, les dones que netejen l'església, i els informava dels esdeveniments de Morella. El riu d'Herbers corre crescut per la pluja dels dies passats. L'arbreda de xops i altres tenen la fulla caiguda, i aquí el paisatge, ara al mig de la tardor, presenta tonalitats rogenques i grogoses. Remuntant el fons de la vall, on es troba Herbers, venen vessants atapeïdes de verdor de pins. EI baró abans de prendre el camí que puja a Morella es desviarà un poc per a visitar l'ermita de la Mare de Déu del Sargar, de qui és molt devot, com tots els del poble, i li resará pel triomf dels carlistes, que tenen a Déu en primer lloc. Per la vesprada el baró aplega a Morella. L'alçament carlista està en marxa i el baró d'Herbers, conegut per la seva fervorosa adhesió a la causa és anomenat president de la Junta Carlista. Prompte s'aconseguix formar un exèrcit de tres mil homens voluntaris que venen de Llucena, I'Alcora, Vila-real, Vinaròs, Castelló i de la part d'Aragó; alguns són militars retirats, antics combatents contra els francesos que van invair Espanya. L'exèrcit carlista es dispersa pel Maestrat i el Baix Aragó, invitant als pobles a 'unir-se al Pronunciament. Però a un mes d''aquella eufòria comencen els revessos, ja que les forces governamentals, lleials a la reina, entren a Morella i els carlistes són perseguits a mort. Després de la batalla de Calanda el baró es capturat al mas de Les Baquerisses, on intentava amagar-se, i fou condïit a Terol, allí seria afusellat el tercer dia de Nadal. La història conta que el Baró d''Herbers va morir, demostrant gran valor i com un fervent catòlic i un patriota carlista. Era el dia vint-i-set de desembre. A Herbers hi ha un pam de neu, a l'ermita del Sargar més quantitat, el pobre ermità no podrà eixir; el silenci sembla accentuar-se en la casa castell del Baró, als merlets, amb la nota formosa d'esser coberts de neu, aguaitadors del poble, ja no podran veure vindre al seu amo. De les xemeneies de les cases les volutes de fum pugen a l'espai igualment en silenci. Alcoi, 25 de Desembre de 2000 S'han imprès 200 felicitacions numerades. ANTONI CALERO PICO Nº 00078 Felicitació enviada al tio Miguel del Correu d'Herbers

El castell De planta rectangular, la seva fàbrica és de maçoneria i carreus en els cantons. Disposa de dues plantes i la seva coberta és a dues aigües amb teula àrab. Aquesta coberta està donada suport sobre cinc fileres de pilars de cadirat de planta quadrangular sobre la qual estan les bigues de càrrega. Sobre la porta, de mig punt, hi ha una balconada del segle XVI i a la dreta d'aquest dos amplis finestrals gòtics bessons amb rosassa calada. Al costat esquerre de la balconada, una finestra quadrada amb reixa de trama forjada del segle XVI, i damunt altra més petita de mig punt. En la part més elevada, tres finestres idèntiques que anuncien una clara influència de l'arquitectura aragonesa. Entre la porta i la balconada, es troba un escut nobiliari amb vuit casernes i corona perfilada corresponent a l'estirp dels senyors que van fundar la noble casa. S'accedeix al recinte fortificat per un camí que puja des de la plaça de l'Església; una muralla almenada defensa la casa-fortalesa i dóna pas al que seria el pati d'armes, encara que reduït per a tal menester. En la resta de façanes es poden observar nombroses finestres, moltes d'elles modificades i una d'elles, en la façana posterior, convertida en balconada de fusta tornejada. La façana dreta, en la qual destaquen en la part superior unes finestres de tipus aragonès, té adossades les dependències que feien funció de graners, llagar i dipòsits als quals s'accedeix per una magnífica porta del segle XIV o XV anomenada dels delmes, per ser allí on els vassalls lliuraven al seu senyor la part que li corresponia dels mateixos i que representava la meitat del recollit, una vegada descomptada un lliura pel lloguer del graner. En la part posterior es troba, al costat del dipòsit dels delmes, la nevera amb una esplèndida columna central de pedra. Una intacta porta de mig punt del segle XIV duu a l'interior de l'edifici. En l'interior del castell, el vestíbul de l'entrada, pavimentat de còdols, dóna a una escala principal en forma d'angle que ocupa tot el front. A la seva dreta es troba un ampli celler amb els seus gegantescs tonells ensamblats; a l'esquerra queda altra escala que conduïx a les estances. En el primer i únic replà s'uneixen dos llindars de pedra llaurada: el primer dóna pas a una habitació que reflecteix els molt variats usos que va ser destinada; pel segon, després d'una molt grossa porta d'ennegrida fusta, es penetra en la masmorra del castell, on es poden apreciar moltes inicials i noms amb dates i creus, destacant una per la seva grandària corresponent al dia 29 de març de 1762. Pujant l'escala principal, s'accedeix a un espaiós saló en el qual destaquen dues arques de afiligranada talla que recorda els fins traços ogivals persistents en l'edifici. En aquest saló, segur destinat a múltiples recepcions, recauen diferents portes que conduïxen a nombroses dependències distribuïdes pel castell. Vestigis i retrats pintats recorden la nissaga dels antics moradors en ambients de segles passats. Suportant una porta campeja un gran escut amb corona i vuit casernes que van saber els primers barons guanyar. ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d'Herbers)

Història Els Garcés hagueren de construir molt aviat la seva casa forta, encara que només fora com símbol de senyoria i residència quan els senyors es trobaven en el lloc. Es tracta del castell que van intentar destruir els vassalls en 1325, després de la reunió tinguda en el porxo de l'església parroquial de San Bartolomé, on normalment residia l'alcaide. Per l'Índex de l'Arxiu Municipal morellà del segle XVIII, es coneix que els castells i fortificacions de la Comunitat van sofrir enderrocaments o intents d'enderrocaments en diferents èpoques així com les oportunes reconstruccions. El document fa referència al castell d'Herbers, així com als d'altres pobles de la zona com Cinctorres, Sorita, Castellfort, La Todolella, Forcall, Vilafranca o Ortells, encara que aparentment la majoria de vegades aquestes disposicions no es van complir, o es van acatar només en part. El Baró Esteban de Cubells, per exemple, va mantenir a principis del segle XV durs plets a València amb el poble de Morella perquè aquests van fer derrocar el castell del lloc. Cinc famílies van ostentar el títol de Baró d'Herbers, la primera d'elles els Garcés. Després els Centelles, per matrimoni i els Cubells per la pèrdua del títol dels anteriors en 1380. Van arribar després per matrimoni els Valls, que es van trobar finalment amb els Ram de Viu, últims senyors propietaris d'Herbers i detentadors del títol de Baró d'Herbers. Destaca entre aquests últims Rafael Ram de Viu i Pueyo, alcalde-corregidor de la ciutat de València i important militar en la Guerra de la Independència espanyola i la Primera Guerra Carlista. ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d'Herbers)